Madurar, quina por que em fa
Deu fer ja uns deu anys vaig treballar en un hotel de renom de Barcelona. Volia canviar d’aires i provar de tenir feina tot l’any i no fer solament la temporada d’estiu com es fa a la costa. Vaig aterrar en un departament on només es feien reserves, un espai tancat amb llum artificial on feia una calor pitjor que la del mes d’agost a Calella i ple de dones, ho dic més que res perquè el lector es situï. Érem un grup de dotze femelles i disposàvem d’hora i mitja per dinar, en grups de sis, era quan ens explicàvem la vida, tot i que jo en particular explicava poca cosa. Recordo que hi havia una noia que tenia vint i pocs anys. Tenia un «nòvio» que es deia Sergio amb qui convivia i tenien molts plans de futur. Tots dos tenien feina, diners per comprar un pis, volien tenir fills, etc. Tothom deia que era una noia molt «madura», però mai vaig entendre perquè ho deien. Finalment, vaig deduir que la causa era que portava una vida d’una dona de quaranta-cinc anys i havia renunciat a viure el que toca viure als vint anys. De totes maneres, un bon dia va anar tot pel pedregar, en Sergio, el pis, els fills… i la van fotre al carrer de l’hotel.
Sort que era molt madura, sinó, no se pas què li hauria passat a la pobre Rocio!
Des d’aquell moment em vaig sentir afortunada que mai m’haguessin dit que jo fos una persona «madura», i encara no m’ho han dit mai, quina por!
Al contrari. Una vegada, una coneguda em va dir que era una «immadura», ja que la meva parella era un anglès sense ofici ni benefici, ni diners, ni pis, ni res de res, ni fills tenia, per sort. Vaig quedar «patidifusa», aquella noia no veia que jo n’estava absolutament enamorada i ell era guapíssim, va ser l’amor de la meva vida amb qui encara hi conservo una bona amistat. Ella està casada, o no, amb un ric, dos fills per cap, i és lleig com un pecat mortal. No es pot tenir tot.
Diu el diccionari de l’IEC que «madurar» (quasi la majoria d’entrades es refereixen a les fruites) significa seguir un procés de fermentació, d’estovament, d’assecament, etc., fins atènyer el gust i la consistència que les caracteritzen. Quelcom que és vell, gastat, a punt d’ensorrar-se. I també ho defineix com un abscés, una impuresa de la sang, que en paraules més senzilles vol dir una acumulació de pus en els teixits orgànics, vaja, un floronco com una catedral. I com a referència a l’ésser humà diu textualment: «que ja no és jove».
Maco això de «madurar»! Ole! Maco!
Si algú em diu mai que ja sóc una dona «madura», em sentiré arrugada i vella com una pansa. I si m’engreixo una mica semblaré una figa seca. I el que està clar és que això és llei de vida i malgrat no m’agradi gens aquest procés, els anys no passen en va i hauré de madurar, envellir i caure de l’arbre un dia, tard o d’hora.
