• Un grup de calellencs que no està d’acord amb l’emplaçament escollit ni el procés que s’ha seguit per tirar endavant la platja de gossos s’han organitzat per recollir signatures perquè se celebri la segona consulta per decidir el lloc i que es repeteixi la primera per obtenir una baixa participació.

Un grup de calellencs afectats per la ubicació escollida per la platja de gossos s’han organitzat per recollir signatures per reclamar que se celebri la segona consulta promesa per l’alcalde Marc Buch per decidir on ha d’anar la zona de bany pels animals.

El govern va informar que tots els grups polítics van escollir “de forma unànime” ubicar la platja de gossos a la zona compresa entre els carrers Sant Isidre i Escoles Pies, arribant a un acord polític per no haver de recórrer a la segona consulta que havia anunciat prèviament. Els veïns d’aquest tram han iniciat un moviment espontani per aturar l’habilitació de la platja canina al lloc anunciat, al qual asseguren que s’hi han sumat persones d’altres punts de la ciutat que no veuen amb bons ulls la forma com s’ha seguit el procés. Han aconseguit fins el moment unes 300 firmes i es pot votar fins aquest dilluns al supermercat Gelmà Casas (carrer Sant Isidre) i a la papereria El vaixell (carrer Jovara). No estan d’acord en la manera com s’ha triat l’emplaçament i demanen “la informació detallada i transparent” sobre el perquè de la ubicació, un fet que consideren de “transparència democràtica”.

Els diferents partits polítics van decidir, en una reunió a porta tancada, on s’ubicaria la platja de gossos, assumint entre tots la responsabilitat i les possibles crítiques del lloc, per tal que es posés en marxa aquest estiu.

Qualifiquen la decisió de situar-la en aquest tram de “totalment inadequada i desafortunada” perquè no garanteix el dret al descans dels veïns per contaminació acústica, “devalua i malmet la imatge de Calella” i entenen que tindrà una mida desproporcionada per ser excessivament gran pel que suposarà un efecte crida per ciutadans d’altres punts de Catalunya. També exposen que el camí de sorra pel qual passen cotxes és perillós pels gossos en cas que s’escapin si la porta queda mal tancada i temen que no hi hagi una neteja acurada de la sorra i l’aigua.

Alguns dels residents afectats s’han reunit amb el govern, amb el regidor de Serveis de ciutat, Albert Torrent, que els ha exposat motius econòmics per no fer la segona consulta. Tot i que inicialment el govern va xifrar en uns sis mil euros el cost de la primera consulta, els veïns afirmen que la quantitat que se’ls va dir a la reunió que havia costat havia pujat als vuit mil euros. En no entendre els costos que va tenir, demanen el detall del pressupost que es va destinar a la consulta celebrada el 3 d’abril.

Un altre argument que va utilitzar el regidor de Serveis va ser que havia estat un acord de totes les forces municipals, unes justificacions que no han convençut al moviment veïnal. Especifiquen que no estan en contra dels gossos ni de la creació d’una platja per ells, però si de les decisions preses per l’Ajuntament fins arribar a l’emplaçament escollit.

Invalidar la consulta per baixa participació

Els veïns també reclamen que es repeteixi la consulta popular que va impulsar la creació d’una zona de bany per les mascotes. Consideren que la participació, d’un 8,3%, no és “gens significativa” i es pregunten “per què l’Ajuntament s’ha de sentir vinculat o pressionat per tirar el projecte endavant amb aquestes xifres i amb tanta pressa”.

Esgrimeixen que el procés no es va fer correctament perquè “un sol dia per votar, de manera presencial i només amb dos punts de votació, no donen gaires opcions a persones que no tenien possibilitat d’anar a votar”. Consideren injust que els propietaris de gossos censats no poguessin exercir el dret a vot i al·leguen que la consulta no era vinculant i que “molta gent va creure que només era una mena de ‘test’ local per fer una estimació del tema”.

En la instància que presentaran dimarts a l’Ajuntament també asseguren que d’altres persones van decidir anar a votar directament a la segona consulta promesa, la que havia de decidir la ubicació. De fet, exigeixen que se celebri aquesta segona consulta per tal que “el poble voti directament la ubicació que cregui més encertada, tal com se’ns va dir, però després d’estar ben informats”.