• Desídia participativa o pregunta massa rebuscada?

• Baixa participació, poca publicitat i un possible presagi de canvi. Són algunes de les conclusions de la consulta sobre la platja per gossos d’aquest cap de setmana.

1.313 persones van votar ahir diumenge si volien habilitar o no un tram de la platja per gossos a Calella. Representa només un 8,3% del cens, una xifra baixa que mostra la desídia de la majoria de la població amb el que passa al seu voltant. No va ser una sorpresa; en altres formes de participació ciutadana, com els Pressupostos Participatius, també hi ha molt poca quantitat de vots, fins i tot ara que es permet donar l’opinió a través d’internet i no cal desplaçar-se.

Hagués tingut la mateixa participació si la consulta hagués estat per modificar el reglament per acatar l’incivisme de la ciutat? Fins i tot l’incivisme provocat per alguns portadors de gossos. No obtindrem resposta a aquesta pregunta, tampoc no està dins l’abast d’aquesta notícia d’anàlisi. Hauríem de buscar la resposta a la baixa participació en el desinterès de la pròpia pregunta. No hagués estat més fàcil preguntar si es vol una platja per gossos més que una pregunta de tres línies que parla d’articles?

La baixa participació respon a diversos factors. La falta de poder de mobilització, un problema que recau directament sobre els governants, que no tenen la capacitat de motivar a la ciutadania per anar a les urnes. En aquesta ocasió, a més, es va fer poca publicitat institucional, sense esmentar la celebració de la consulta a les xarxes socials ni a través d’una nota de premsa del consistori, demostrant la poca importància institucional que se li ha atorgat.

“No” de no anar a votar

A Calella es demana la participació de la ciutadania en els Pressupostos Participatius i en el Premi Ciutat de Calella, dos qüestions també socials. Cap d’aquestes convocatòries tenen capacitat de mobilització, aconseguint una quantitat de vots ridícula. Però a més, les opcions guanyadores són força evidents a priori.

A alguns països europeus se sotmeten a votació moltes qüestions de diferent índole. La cultura democràtica i la fiscalització de les accions a les urnes permeten la regeneració democràtica. Calella porta onze anys amb un govern de dretes amb la mateixa alcaldessa -que tot i estar de baixa, continua essent alcaldessa- que va entrar al plenari municipal l’any 2007, ja en fa tretze, i set anys amb el PSC on Torres, cap de llista del PSC, hi és també des de l’any 2007.

La falta de regeneració democràtica en les institucions porta a una desídia ciutadana. En aquestes votacions s’ha donat el cas que els partidaris del “no” a la platja de gossos s’han quedat a casa. Sigui per no contribuir a la votació o per no sentir-se cridats a votar al no ser propietaris d’un gos.

Als Pressupostos Participatius i al Premi Ciutat de Calella voten entre 300 i 450 persones. Una participació ridícula per 15 dies seguits de votacions comparada amb la de la consulta popular de la platja de gossos, que només durava un dia i era únicament presencial. I al mateix temps, una participació mínima comparada amb qualsevol dels comicis electorals, l’1-O o l’11-N. El tema de la consulta, però, era completament social. No es tractava de decidir banderes ni posicionaments referents a la vil·la romana del Roser o a la independència.

“El resultat de la consulta no és vinculant”, diuen sectors dels partits que formen el govern municipal a dia d’avui amb la boca petita. Malgrat que fa uns mesos la mateixa alcaldessa deia que acataria l’opció majoritària. Aquesta és la desafecció ciutadana davant de l’acció política municipal, que creuen que no es tindrà en compte la seva opinió i ja no es prenen la molèstia d’anar a votar. De la decisió que es prengui des de l’Ajuntament sobre la platja de gossos -escoltar a la ciutadania i tirar-la endavant o deixar passar el temps- en dependrà la participació en futurs intents de mobilització ciutadana. I és clar, qui governa no vol mobilitzacions per mantenir l’status quo. Faria bo l’oposició de centrar el debat en escolli el millor lloc pel tros de platja destinat als gossos i no deixar-se endur per informes tècnics i demés interpretacions per allargar el procés.

Ara bé, a un any de les eleccions municipals, els moviments dels partits es miren amb lupa, un fet que ells mateixos saben i intenten anar amb peus de plom. Per intentar no equivocar-se, és molt probable que la inacció i el silenci guanyin a la reivindicació fins que cadascú tingui escrit -i signat- el compromís electoral.

Tots els partits s’omplen la boca assegurant que és molt important la participació ciutadana, tot i que sovint l’opinió de la població no els interessa. Això canvia quan arriben els comicis electorals i cal repartir les cadires del ple.

Aquesta ha estat la primera consulta popular de caràcter local, però se’n podrien fer de molts temes més: sobre patates calentes de les que ja parlàvem abans dels comicis del 2019, com el futur del Mercat Municipal o l’aparcament -amb possibles propostes de millora i l’ombra de la retirada de cotxes del front marítim-, però també sobre altres qüestions com si cal un espai integral públic per la gent gran donat l’envelliment de la població. De ben segur que la participació augmentaria.

Mobilització del “si” i polaritat política

793 calellencs van votar que si volen delimitar una part de la platja perquè s’hi banyin els gossos, mentre que 750 persones no van poder votar perquè tenen un gos censat al seu nom al registre municipal. S’entén que la majoria d’aquestes persones excloses haguessin optat també pel “si” si haguessin tingut l’oportunitat de decidir, de fet alguns calellencs es quedaven amb les mascotes a les portes dels locals de votació, indignats, esperant que els seus familiars votessin, pel que serien uns 1.500 ciutadans a favor.

Les meses estaven formades per treballadors municipals que van decidir formar-ne part voluntàriament. Explicaven la pregunta a aquells que no ho tenien clar i aguantaven els retrets de les persones amb gos censat que es queixaven de no poder votar.

Els tres partits d’esquerres de l’oposició van fer una campanya activa a favor de la platja de gossos. La CUP i Calella en Comú van iniciar-la de forma conjunta, però ERC va anar per la seva banda mantenint les distàncies com ja fa temps que ve fent des de la dinamitació de la taula de confiança. “Donem les gràcies als votants per haver aconseguit que el sí a la consulta fos majoritari”, recalquen alguns, i afegeixen que dels votants, un 60% ho han fet afirmativament.

El govern de Junts per Calella i el PSC s’hi havia mostrat en contra, però no va fer cap campanya específica. Durant el cap de setmana, però, va córrer un missatge a través de WhatsApp que anava en contra de la platja de gossos que, tot i que no estava signat, algunes veus li atribuïen al govern. Ciutadans NS/NC.

El resultat de la consulta deixa entreveure que, hores d’ara, l’oposició té més capacitat de mobilització que el govern, desgastat degut a l’acció -i la inacció d’aquesta última legislatura en què han esclatat diversos temes- dels últims anys provocant que hagi tingut més dificultat per mobilitzar el vot negatiu. Això pot convertir-se en un presagi de les eleccions del mes de maig de l’any vinent, tot dependrà dels moviments que facin els partits els pròxims mesos.

En les votacions, una de les fotografies del dia és la de les autoritats votant. Ahir, però, els membres del govern no van promocionar aquesta imatge, de fet, no apareix enlloc. Aquest cap de setmana serà recordat pel govern per la inauguració de la font del Parc Dalmau en homenatge a la llevadora Pepita Bonet i la inauguració del Festimatge.

Per la oposició serà recordat com una victòria, en aquesta ocasió sí que es van visualitzar imatges de regidors votant o animant a la participació. És un triomf de les esquerres, tot i que és agredolça ja que la participació és baixíssima. El resultat de la consulta vaticina un canvi de règim polític a les properes municipals? Ja fa temps que hi indicis de final de cicle però caldria analitzar-ho bé amb perspectiva. Calella és una ciutat més aviat de dretes, quan aquestes no son capaces de mobilitzar el seu electorat, a l’Ajuntament hi governen les esquerres.