Les monges de Lestonnac s’acomiaden de Calella després de 160 anys educant als infants

Assumpció, Pilar, Maria Teresa i Roser han donat la seva vida a ajudar als altres

  • Assumpció Roglán, Pilar Vives, Maria Teresa Carné i Roser Ficapal són les quatre monges de la Companyia de Maria que queden a Calella després d'anys de servei a la comunitat, educant primer a les nenes i després de forma mixta a moltes generacions de calellencs.

2022-08-14T09:35:30+01:0014/08/2022|

La congregació religiosa Companyia de Maria marxa de Calella després d’estar 160 anys educant a les nenes de la ciutat, posteriorment també als nens. Assumpció Roglán, Pilar Vives, Maria Teresa Carné i Roser Ficapal són les quatre germanes que encara queden a Calella, alguna d’elles des de fa més de 30 anys, i que a finals d’agost són destinades a altres indrets on hi ha més necessitats socials. En tots aquests anys, desenes de monges han passat per Calella seguint la crida de la companyia, també coneguda com Lestonnac per la seva fundadora, Joana de Lestonnac, nom que també rebia anteriorment l’Escola Pia del carrer Sant Pere.

L’Assumpció és la monja que fa més temps que viu a Calella, 33 anys. Anteriorment, també havia estat destinada a Calella dues vegades, però durant períodes de temps curts. En tot aquest temps, ha sigut professora i s’ha encarregat de la pastoral de l’antiga Lestonnac, però de forma paral·lela també ha estat “ajudant a la parròquia i fent classes d’alfabetització pels immigrants. Quan hi va haver la guerra de Iugoslàvia i van venir refugiats a l’Hotel Vila, també els vaig donar classes d’alfabetització”. Les seves companyes també han fet aquestes tasques, a més de fer acompanyament a la gent gran que viu a les residències, ajudar al menjador social de Poblenou i fer pregària a les cases on viu gent gran catòlica que no pot anar fins l’església per tenir mobilitat reduïda.

La Pilar va néixer a Calella i ha estat, igual que les seves companyes, a diferents indrets fins que va tornar a la seva ciutat natal ara fa 14 anys. Una de les tasques que afirma que m’ha donat vida” és entrar com a voluntària a L’Encenall, el club social que gestiona l’Associació de Voluntaris i Amics de l’Hospital (AVAH) per tal de mantenir els vincles afectius i socials de persones amb algun tipus de trastorn mental. La Maria Teresa fa 6 anys que està a la nostra ciutat i la Roser, 2. En tot moment han seguit el lema de la companyia: “educar en la fe amb obres de justícia”. De fet, el que més les motiva és “la transformació que suposa l’educació”, assegura l’Assumpció.

Va ser l’any 1862 quan la Companyia de Maria es va instal·lar a Calella, en el moment en què es va obrir un col·legi-internat que era l’actual edifici del carrer Sant Pere, tot i que molt més petit. Tenia 40 places i va estar obert fins després de la 1a Guerra Mundial educant a les nenes. No va ser fins a mitjans dels anys 70 que va començar l’educació mixta, sempre portant “la flama encesa”, tal com diuen les monges. Desenes de generacions han passat pel centre i recorden les cançons de les celebracions religioses, un fet que també es va poder copsar a l’homenatge que es va fer a les germanes, on el públic les va acompanyar cantant “Mans a les mans”.

A finals de juny es va fer un acomiadament en forma d’homenatge a les monges de la Companyia de Maria en la que va ser casa seva: l’antiga Lestonnac, actualment Escola Pia, al carrer Sant Pere. El mossèn, Cinto Busquet, els va donar les “gràcies pel que heu estat, pel que sou i pel que sereu” a les germanes en un acte que va congregar professors, exalumnes i persones properes que van recordar les cançons que cantaven en els seus anys com a mestres.

Les monges van donar a l’Escola Pia la figura de Santa Joana de Lestonnac

Expliquen que la companyia no té relleu generacional perquè la gent jove ja no sent la “crida” que les va empènyer a dedicar a seva vida als altres i que les germanes que hi ha a Catalunya, una vuitantena, tenen entre 80 i 104 anys. “Ha anat disminuint la quantitat de monges, les edats són molt grans, i no entren noves vocacions. S’ha hagut de fer una remodelació de la situació que viu la Companyia de Maria a Europa i hem vist que ens hem d’ajudar les unes a les altres” afirma la germana Pila, però afegeix que el fet “que hi hagi una mancança de vocacions no vol dir que la cosa vagi malament, vol dir que l’esperit de Déu fa una crida diferent. Els joves es comprometen amb les ONG i marxen a fer voluntariat a altres països. Però l’important és educar en la fe i la vocació”. Ella mateixa admet que si fos jove, es pensaria molt bé si entrar en la vida religiosa o si col·laborar en la comunitat a través d’associacions com la Creu Roja o Metges Sense Fronteres.

Les quatre van néixer a Catalunya i han estat donant servei a diversos punts del país, en funció de les necessitats de la congregació religiosa. Però la Roser ha estat destinada també al Perú i la Pilar al Paraguai, amb qui encara mantenen contacte a través de les xarxes socials. Han estat unes avançades al seu temps, viatjant allà on se les requeria, un fet que anteriorment no era gens habitual, i també s’han adaptat a les noves tecnologies entrant en el món online.

Tenen entre 80 i 90 anys, però tot i que la majoria de persones d’aquesta edat volen viure una vida tranquil·la a casa, elles afirmen que “gaudim del que fem” i no es plantegen retirar-se. Han dedicat la seva vida a la companyia i ho faran fins l’últim moment. Només durant la pandèmia es van veure obligades a parar la seva activitat de voluntariat amb diferents tasques socials.

A finals d’agost, l’Assumpció anirà a Mollet, la Roser a Cardedeu i la Pilar i la Maria Teresa es traslladaran juntes a Tarragona. “Han tingut en compte la nostra edat i les activitats que podem fer, ha estat una atenció molt maca”, considera la Pilar, al que la Roser afegeix que “això no vol dir que quan ens destinen no ens costi”. Les altres germanes, però, les ajuden a adaptar-se a la nova ubicació, després d’haver viscut al carrer Sant Pere i a Lestonnac en la seva estada a Calella.

Comparteix el contingut!

Go to Top