Temptar la sort
Fa uns dies ens assabentàvem que una trentena de famílies es quedava sense internet perquè un camió d’escombraries s’havia endut pel davant el cablejat entre els carrers de Sant Isidre i Anselm Clavé. Un veí m’explicava que portaven més d’una setmana esperant la reparació, ja que la destrossa havia estat considerable, i també que el camió que es va endur el cablejat tenia “rodes de tractor”. Què carai feia un camió d’aquestes dimensions circulant pels carrers estrets de la nostra ciutat?
La resposta segur que algú ja la sap. El camió en qüestió substituïa un altre camió de recollida selectiva avariat. Fins aquí seria més o menys lògic si no fos per dos detalls importants. El primer, el camió de recollida selectiva al qual substituïa aquest camió, en realitat i per la seva antiguitat hauria de ser de reserva. El segon, com els camions que haurien de ser de reserva es fan servir d’ús diari -quan aquests s’avarien- ens quedem sense camions de reserva. Sí, heu sentit bé. I d’on ha sortit el camió que s’ha emportat el cablejat? Doncs d’un altre municipi. I què pot passar quan fas servir un camió d’un altre lloc si no fas l’esforç de comprovar si s’adapta o no a la realitat dels teus carrers? Doncs que potser tens un camió d’unes dimensions que no s’adeqüen a la grandària dels teus carrers i s’emporta pel davant un cablejat elèctric. Mala sort? A aquestes alçades de la pel·lícula, hauríem de deixar les supersticions a un costat i anar a l’arrel del problema. Hi ha hagut un perjudici perquè les coses s’han fet malament. I sabeu què? No és que sigui especialment pessimista, però si les coses no es comencen a fer bé, desgràcies com aquesta seguiran repetint-se, una rere l’altra.
Temptar la sort, deixant a l’atzar que les coses surtin bé o no, no és només exposar la població a riscos sobre els seus béns materials particulars, com ha estat el cas de la destrucció del cablejat. No. Fer les coses malament suposa una amenaça sobre els bens i serveis que ens pertoquen com a ciutadanes i ciutadans. I quan la ciutadania dona el seu vot de confiança als responsables polítics de torn, s’espera que, com a mínim, aquests siguin capaços de gestionar correctament el bon funcionament de la ciutat.
Malauradament, en aquesta ciutat, el tema de les escombraries fa molt de temps que fa pudor. Que és un tema complex, ho sap tothom. Que l’incivisme és un factor important a tenir en compte per mantenir neta i pacificada una ciutat, també. Però s’entén que un equip de govern té quatre anys per desplegar les seves polítiques i, sobre tot, per tenir cintura suficient per esmenar-les si cal. Quan la població de Calella es queixa que la nostra ciutat bruteja, els polítics haurien de ser capaços de parar l’orella des de la humilitat que qualsevol servidor públic hauria de tenir. A Calella hem trigat massa, i si no es fa un cop de cap seriós, el tema se’ns acabarà d’anar de les mans. Perquè davant un servei com aquest que està externalitzat, si les queixes són constants -i constatades- és prioritari saber què és allò que falla. Doncs bé, en comptes d’això, sembla que no ens acabem de decidir i no havent-hi prou amb una auditoria ja feta, s’encarregarà un segon estudi per analitzar si s’han d’aplicar mesures o no davant els resultats obtinguts de l’auditoria. Siguem honestos: no hi ha ningú en cap despatx de l’Ajuntament que es pregunti si realment cal invertir els diners de la gent en empreses que ens diran allò que és evident a ulls de tothom? Cal que ens diguin des de fora el que des de dins ja sabem?
Arribats al punt on som, els actuals inquilins del govern local no haurien de seguir amb el cap sota l’ala. És un deure que tenen cap a la ciutadania calellenca. Quan s’opta per demanar a una empresa externa que doni un servei, s’ha de vetllar pel compliment dels acords que ambdues parts han assolit. Sense aquesta fiscalització, qualsevol ajuntament està venut i en mans del millor o pitjor servei que les empreses externes donin. És tan senzill com obvi. Per tant, el primer que se’ls ha de demanar als responsables polítics és que es prenguin seriosament la tasca de fiscalitzar l’empresa externa, en aquest cas Urbaser, i ho facin de manera rigorosa. Prou de camions portats d’altres municipis que no caben pels nostres carrers, de contenidors plens a vessar, de manca de personal i de maquinària vella o inadequada amb la que no es pot fer correctament la feina que s’hauria de fer.
Si després d’aquesta fiscalització es constata que el contracte no s’està complint, la segona cosa que se’ls hauria de demanar als nostres polítics és que siguin valents per donar un cop de puny sobre la taula i finalitzin el contracte. No oblidem que la recollida i el servei de neteja ens costa 2,5 milions d’euros l’any, i que aquest és el contracte més car que té l’Ajuntament. I sobretot molta calma, perquè no serem ni el primer ni l’últim municipi que acaba amb una externalització de serveis per incompliment de contracte. Hi ha alternatives, la internalització de serveis n’és un exemple. Però això és mereix un article a part. Sigui com sigui -i acabo-, el que s’ha de tenir en compte és que si s’aposta per l’externalització de qualsevol servei, la manca de fiscalització per part del consistori suposa que ja s’ha begut oli, i a Calella portem molt d’oli begut.
