• La crisi de govern a l'Ajuntament de Calella sembla desencadenada amb premeditació. A menys d'un any de les eleccions, queda descartada una possible qüestió de confiança a la qual es pugui sotmetre l'alcalde i deixa pràcticament inviable una moció de censura. Només la pressió interna podria desencadenar en una dimissió de l'alcalde Marc Buch per escollir-ne un de nou que porti la legislatura fins al final. O simular davant l'opinió pública que no passa res.

L’anunci de Marc Buch de participar en les eleccions de 2023 amb la formació local de Junts per Catalunya ha desencadenat una crisi important dins el govern municipal. Buch formava part de la formació del Partit Demòcrata (PDeCAT) fins fa quatre dies i s’erigia com a possible candidat amb números per obtenir una posició destacable en el còmput electoral, sinó el que més butlletes podria obtenir. Buch també havia aconseguit la confiança de Candini per liderar el seu projecte fins al final de legislatura.

La traïció d’allistar-se a Junts per Catalunya -malgrat que Buch ha assegurat que hi és com a independent- no ha agradat gens als seus anteriors companys de viatge ni al partit, que n’ha demanat la seva dimissió. Avui dilluns i demà dimarts hi ha reunions per veure com encarar els pròxims mesos. A la vista també hi ha la convocatòria d’un ple a principis d’octubre en el qual, si no s’ha resolt aquesta crisi, s’escenificarà, davant els ulls de la ciutat, la trencadissa. Queden 8 mesos per acabar la legislatura.

Els escenaris que s’obren dins d’aquest context serien forces. Per un costat, tot podria quedar igual, malgrat que l’alcalde estaria amb un govern que no li té confiança –Buch ja va assegurar en roda de premsa que no té cap problema amb els seus anteriors companys de partit i en continuar portant la vara-. No han manifestat el mateix la resta de regidors del PDeCAT. El PSC manté el pacte i no es pronunciarà per no perjudicar-lo.

A Calella s’estila força deixar-ho tot igual per aparentar tranquil·litat. Amb tot, les cares de certs regidors durant aquesta Festa Major, alguna absència comentada i un parell de pujades de to entre afins al PDeCAT i de Junts a la Fira, a més del comunicat i les declaracions públiques del partit demòcrata, fan preveure que res quedarà igual.

Normativa en mà, les possibilitats passen per la dimissió de l’alcalde o per una moció de censura. La qüestió de confiança a la qual podria sotmetre’s Buch queda descartada, ja que la normativa electoral no permet que es puguin plantejar durant l’últim any de mandat. Les qüestions de confiança servirien per revalidar o no la majoria de vots que van permetre nomenar-lo en el moment de la seva proclamació.

Els ajuntaments són administracions presidencialistes, on els alcaldes ostenten el màxim poder i fan delegacions en els regidors que formen l’equip de govern de les diferents àrees. La pressió de persones rellevants sobre Buch és notori i s’ha pogut veure públicament. Amb tot això, l’alcalde podria plantejar-se renunciar a l’alcaldia i mantenir l’acta de regidor.

Moció de censura, tècnicament inviable

La normativa que regula el procediment de destitució dels alcaldes a través de mocions de censura dona la possibilitat a cada regidor, al llarg de la legislatura, a signar màxim una sola moció. Al mateix temps, perquè prosperi l’haurien de presentar mínim nou regidors sense comptar els regidors del mateix partit polític que l’alcalde. O sigui, les signatures de Torrent, Gibert, Mateu, Llamazares i Sànchez, tots ells de Junts per Calella, no comptarien en el còmput total de signatures necessàries, malgrat que si que poden proposar-la. Les dues signatures del PSC, sí.

Així doncs, perquè prosperi una moció de censura proposada pels 5 regidors restants del PDeCAT – Junts per Calella caldrien nou signatures més. Això inclou pactar-ho amb el PSC i els partits de l’oposició.

Amb Ciutadans ho tenen relativament fàcil, ja que en aquests moments l’alcalde s’ha posicionat en un partit amb una ideologia contraposada a la seva. La postura dels Comuns durant la legislatura ha estat força conciliadora amb les circumstàncies que s’ha anat trobant el govern municipal; és evident, però, que a aquestes alçades no deixaran fàcilment les seves signatures sense res a canvi. No n’hi hauria prou, necessitarien algunes de les signatures també d’Esquerra, però el partit republicà no ha marcat una estratègia clara aquesta legislatura, cosa que fa preveure que no es posicionarà tampoc aquesta vegada. La CUP, en contraposició i per ideologia, no es preveu que formi part de la negociació.

Torrent (PDeCAT) i Torres (PSC), els més ben posicionats davant d’una vacant d’alcaldia

Si l’Ajuntament de Calella es queda sense alcalde i cal escollir-ne un de nou, els qui queden més ben posicionats per assumir el control de l’Ajuntament són Albert Torrent, número 3 de la llista de Junts per Calella – PDeCAT, i Josep Torres, actual cap de llista del PSC. És poc probable que algun altre regidor dels 14 restants es pugui promocionar a menys d’un any de les eleccions.

Albert Torrent (PDeCAT), en canvi, ho tindria més fàcil, ja que al ser del partit de la llista més votada acabaria essent proclamat alcalde automàticament en el cas que no hi hagués majoria absoluta d’algun altre candidat. Torrent té la confiança de Candini i, si vol, també es podria promocionar fàcilment per encapçalar el PDeCAT a les pròximes municipals.

Josep Torres (PSC), que no es presentarà de nou com a cap de llista a les eleccions de 2023, tindria la confiança de la resta de regidors del govern actual en tant que han estat més de 7 anys treballant junts; també tindria la confiança de Candini. Vindria a culminar una carrera política longeva a l’Ajuntament de Calella i podria actuar d’agent conciliador. Tindria fàcilment el suport de Ciutadans i, potser, dels Comuns amb negociació. Descartant el vot de Buch, Torres podria arribar a ser investit alcalde amb 5 vots de Junts per Calella – PDeCAT, 2 del PSC, 1 de Ciutadans i almenys 1 dels Comuns. Fins i tot a Buch, si continua en el ple, podria interessar-li més aquesta opció per no donar ales a un possible adversari polític de cara les municipals.