El cas Deprius ha estat pràcticament l'únic que ha generat mobilitzacions i condemnes públiques, mentre que la resta de casos de violència masclista han estat invisibilitzats.

• Els diversos casos de violència masclista, sobretot de caire sexual, que s’han produït a Calella han posat en entredit el protocol municipal. Només el 2021 es van denunciar 8 agressions sexuals i 6 casos d’abusos, xifres que es repeteixen anualment.

El protocol contra la violència masclista de Calella ha estat un fracàs, ja que s’han produït diversos casos de violència sexual en els últims anys a la ciutat on no s’ha posat en marxa malgrat estar aprovat. Un exemple el trobem l’any 2019, quan una nena de 10 anys va denunciar tocaments per part d’un jove major d’edat. El protocol, redactat l’any 2017, no es va activar i la família es va queixar del tracte de la policia.

L’any 2020, una noia també menor d’edat, de 16 anys, va patir una agressió sexual durant la festa de Carnaval de la ciutat. En aquest cas, l’Ajuntament va afirmar que el protocol s’havia posat en marxa. Al 2022, una altra noia menor d’edat va ser víctima d’una violació quan passava les vacances a Calella. No va transcendir si el protocol engegar.

El protocol vigent actualment data del 2017, però les xifres demostren que no ha estat suficient. De totes formes, per tal que sigui útil, el més important és activar-lo quan és necessari; a Calella no sempre ha estat així.

El més recent és l’esclat del cas Albert Deprius de presumptes abusos sexuals realitzats des de fa anys per part del tenor cap a alumnes i professores de l’escola de música, que ha sacsejat la ciutat no només perquè hi ha cinc denúncies presentades contra ell i pel fet que com a mínim una de les víctimes era menor d’edat, sinó perquè en el moment que es va destapar el cas, es va a donar a conèixer que diverses institucions de la ciutat ja eren coneixedores dels fets però no els havien denunciat.

La denúncia, imprescindible 

L’any 2021 es van produir 8 agressions sexuals a Calella, el 2020 en van ser 4, el 2019 se’n van registrar 5 i el 2018 en van ser 5 més. Tot i que les xifres no són molt altes, tot el que superi el 0 ja és massa elevat. Pel que fa als abusos sexuals, el 2021 també va ser el que més se’n van denunciar, un total de 6, mentre que el 2020 van ser 5, el 2019 se’n van comptabilitzar 4 i el 2018 en van ser 9. Són les xifres registrades per la Policia Local de Calella i els Mossos d’Esquadra, per tant, les que van ser denunciades. 

El problema, però, és que no tots els casos són denunciats. Per sentiments contraposats de por, culpa, vergonya i ràbia, barrejat amb la voluntat d’oblidar-ho, moltes dones decideixen no denunciar, pel que els casos reals superen amb escreix els comptabilitzats.

Alguns dels objectius del Protocol per l’abordatge integral de la violència masclista és coordinar les institucions i agents socials i evitar la revictimització de les dones que han patit una situació traumàtica com és el cas de la violència masclista. En diverses ocasions no ha funcionat.

Els grups municipals acorden actualitzar el protocol

Els diferents partits polítics amb representació al consistori han pactat actualitzar el document, tot i que serà pràcticament impossible si no s’aprova el pressupost de 2023 i s’hi inclou la partida per redactar-lo. La proximitat de les eleccions també fa pensar que no s’arribarà a temps; el pròxim govern pot decidir no tocar-lo.

Amb tot, l’Ajuntament ho dona per fet i afirma que s’adaptarà a la Llei Orgànica de Garantia Integral de la Llibertat Sexual de setembre de 2022, coneguda com la llei del “Només sí és sí” i que ha estat a l’ull de la polèmica per la rebaixa d’algunes condemnes d’agressors. El consistori també hi vol incloure el ciberassetjament, aquell que es produeix a internet, i les xarxes socials. 

Actualment el protocol contempla la intervenció dels cossos de seguretat, de l’àmbit sanitari i judicial, de diverses àrees de l’Ajuntament i de recursos relacionats amb la igualtat i l’atenció a les dones de la comarca. Però no inclou els centres educatius ni les entitats de la ciutat, malgrat seria útil que coneguessin tot el circuit que s’engega un cop es detecta un cas de violència masclista. També s’hi afegirà el Servei d’Informació i Atenció a les Dones (SIAD).