Homenatge de cartró i palla

#lectoropinaCalellaCOM: Carles Rey

Benvingut/da lector/a de Calella Comunicació. Si ha entrat a llegir aquesta opinió estic segur que en algun moment ha pensat: per què Calella es podria dir que és la ciutat dels homenatges?

Bé, comencem dedicant unes paraules a totes aquelles entitats formades per persones que van anar a un “suposat” homenatge dedicat el meu pare.

<< Tots els incendis quan comencen són petits i és aquí quan s’han que apagar. >>

Coneixeu la definició d’“homenatge”? Una és: “acte de respecte envers una persona”.

Si ens posem a passejar per Calella. Tenim estàtues que fan un homenatge al turisme, a persones, a tot allò que ha escrit història a Calella.

Una estàtua necessita manteniment? Demostra respecte? Cada persona tindrà la seva opinió.

Parlem dels homenatges que s’estan fent a dones de Calella. Persones fantàstiques que deixen i han deixat marca a Calella. Fa res, a la plaça Catalunya.

Una plaça necessita manteniment? Podríem dir que si.

Per això tenim uns fantàstics jardiners, molt sincers, que fan una feina molt bona per la ciutat.

I ara, la part dura. L’homenatge que li van fer al meu pare.

Podria dir que va ser el primer que va trencar els esquemes de fer escultures.

Potser per això el resultat és el que és. Tot fet molt ràpid. Just quan vam tenir una mica de llibertat amb la pandèmia.

I el resultat quin va ser? Plantar un arbre malalt i que, gràcies a CalellaCom, una de les entitats es van atrevir a dir-ho en una “nota de premsa”.

Però no oblidem que alguns usuaris van dir que s’equivocaven amb la notícia.

Anem a una altre pregunta:

Qui el va fer? A temps d’ara, segueixo pensant que el van fer els Reis Mags, l’esperit sant, l’amic invisible, aquell personatge que pots imaginar.

Per què ho dic? Perquè a les xarxes socials s’actua d’una manera i de cara s’actua d’una altra.

Vaig buscar contacte amb les parts que haurien de donar resposta i tot van ser evasives, mentides i silencis.

Puc dir que m’he sentit com una pilota de vòlei sense poder acabar el SET.

I us donaré un consell, si algú us dona respostes, mai heu de dir que CalellaCom us escolta. El periodisme té aquestes enemistats.

I escric aquesta opinió per exposar el meu testimoni de com han HUMILIAT el nom del meu pare si el comparem amb altres homenatges.

Fem un recull d’algunes coses:

• L’espai no va ser elegit per la família.
• Van plantar l’arbre malalt des del principi.
• Sense cap regadiu automàtic (una persona em va dir que ja ho sabien).
• Van posar el nom del meu pare en una fusta clavada al terra amb unes coses poc homologades.
• Van tallar l’arbre mort però deixant l’arrel (potser algú creu que l’esperit de la natura farà créixer un nou arbre).
• Van plantar un nou arbre sense dir res a la família.
• Un nou arbre molt més abandonat (alguns dels involucrats no sabien ni que el van canviar).
• Van posar unes fustes i cintes que demostren fins on arriba el vandalisme de la ciutat.
• La zona, sembla més un pipican que un espai homenatge (uns es queixen que la ciutat està plena de pipis, però no heu hagut de veure com els gossos, sense l’amo a prop, fan pipi en el nom/placa del vostre pare. La sensació no és gens agradable us ho asseguro).
• Indicis de petits focs (potser alguns anaven de farra a la muntanya).
• Actituds a les xarxes socials d’algunes entitats que justifiquen moltes coses.

I finalment, la bomba final.

• Algú està retirant les plantes mortes que envolten la zona i està tapant els forats que possiblement han fet els porcs senglars?
• Potser per això el nou arbre ha tingut moments en què podia caure?

I estic segur que el mínim manteniment el fan els Amics del Parc. Perquè les altres parts involucrades sé perfectament que no han tocat el terreny en cap moment.

Per acabar. Si arribes fins aquí solament et demanaré que comparteixis l’opinió a les teves xarxes.

Calella te moltes entitats que podrien fer un homenatge als seus integrants i vull que sàpiguen que existeix aquest cas.

Aquest suposat homenatge no es va fer de la millor manera. I dubto que les persones que coneixien el meu pare vegin el seu record en aquell espai, sinó en el seu cor.