L’Estel de Natzaret (Pastorets)
Diu en Josep Andreu en el seu llibre “Calella Típica” que la nostra ciutat sempre ha sigut un poble de tradicions, que al llarg dels anys s’han anat perdent, i que l’Estel de Natzaret va ser una gran troballa… Així, més o menys, explica la història.
“El Centre Catòlic representava uns pastorets, força vulgars, que tenien el nom de El Naixement de Nostre Senyor, de Mossèn Josep Saurina… Després sortiren altres Pastorets escrits per diferents autors, entre els quals en destaca un que encara es representa, Els Pastorets, de Josep Maria Folch i Torras… Els responsables del Centre Catòlic havien fet un canvi d’obra representant-ne una de Joaquim Albanell, que tampoc era cap novetat, fins que van saber que al Centre Moral de Gràcia havien estrenat, feia dues o tres temporades, uns pastorets magnífics: L’Estel de Natzaret, de Ramon Pàmies, un escriptor jove que formava part del seu elenc teatral… Amb el consentiment del centre gracienc, es va publicar l’obra que s’esgotava a mesura que anaven sortint les edicions… El Centre Catòlic de Calella fou dels primers en tenir el llibre amb els textos i decidí representar-la… Problema: la música no estava editada i la gent de Gràcia només tenien el manuscrit que, lògicament, no volien deixar… L’any 1904, s’estrena L’Estel de Natzaret al Centre Catòlic, amb una partitura per homes sols, que havia compost Emili Salvet, un jove instruït i músic vocacional que formava part de la companyia, aquesta i altres novetats escèniques feren que l’estrena assolís un gran èxit… Naturalment, en aquella època, en totes les obres de l’escena catòlica, no hi intervenia l’element femení… Curiositats: en aquella estrena, els papers femenins foren interpretats per Carles Delemus (Verge Maria), Joan Castells (Sant Miquel), Narcís Baronet (Sant Gabriel)… Àngel Cabutí fou el primer Satanàs, Anton Batlle (Naim), Baldomer Torrents i Josep Forest (Mataties i Jonàs) entre d’altres… El local del Centre Catòlic passà a ser propietat de PP. Escolapis (Associació Calasància) que fou continuadora de les activitats culturals… El P. Joan Roig fou l’autor d’una nova partitura… Finalment, d’acord amb el Centre gracienc, i previ dipòsit de 25 pessetes, la partitura original va venir a Calella i fou lliurada al mestre Claudi Salom que la va fer copiar pel jove Josep Budí, el seu deixeble més avantatjat… També en tragué una còpia Joaquim Serra, si bé resultà molt reduïda… Diu Josep Andreu que aquesta darrera còpia s’extravià i que solament en quedava una, copiada de l’original que conservava ell mateix malgrat totes les vicissituds passades (1978)”…
Aquests llibres de “Calella Típica” són un gran arxiu de memòria col·lectiva i popular… Per la meva part, hi vaig descobrir les il·lustracions, molt encertades, de Josep Camps i Carandell, traspassat darrerament, al qual i des d’aquí vagi el meu reconeixement…
Val la pena donar-hi un cop d’ull, de tant en tant, per recuperar històries del passat…
Colo, dijous 02-Desembre-2021
