El topall dels preus al lloguer no ha tingut l’efecte esperat a Calella. Més aviat al contrari: la quantitat de pisos que s’ofereixen a través dels principals portals immobiliaris ha disminuït i només se’n poden trobar entre 4 i 7 en funció de la plataforma, amb preus que no baixen dels 700 euros però amb una mitjana més elevada.

La majoria de pisos de lloguer que es poden trobar en aquests moments es mouen entre els 850 i els 1.000 euros, unes xifres que xoquen amb les darreres dades publicades per l’Incasòl (Institut Català del Sòl) en base a les fiances dipositades, de 689,16 euros durant l’últim trimestre de 2023.

El govern espanyol va facilitar dues eines que permet a l’usuari calcular l’índex de preu del lloguer, un mapa interactiu que calcula el valor de l’habitatge d’una secció censal concreta i un cercador on es pot consultar els valors de referència d’un habitatge concret. Segons el mapa, la mitjana de lloguer a Calella ronda els 540 euros, una xifra radicalment diferent a la que es pot trobar avui en dia. Sembla, per tant, que l’índex de preus no està complint l’objectiu d’abaratir el preu del lloguer. La consellera de Territori, Ester Capella, ja advertia que l’índex “no faria abaixar els preus”, malgrat referir-se només a la forma de calcular l’índex.

Lloguer, però només de temporada

L’altre gran problema amb el que es trobaran les persones que vulguin llogar un pis actualment és que algunes de les poques opcions que hi ha són de temporada. És a dir, només es lloguen aproximadament d’octubre a maig per reservar els mesos d’estiu com a pisos turístics i poder treure un rendiment econòmic molt més elevat, a més d’esquivar el topall dels preus al lloguer.

De juny a setembre és fàcil trobar habitatges turístics que demanen per una setmana el mateix que els de residència habitual per un mes sencer, convertint-lo en un caramel pels propietaris, que poden obtenir quatre i cinc vegades més. Al mateix temps, suposa un perjudici per les famílies que han de canviar d’habitatge a l’estiu o que marxen a altres municipis menys turístics.

No tots els arrendadors estan obligats a limitar els preus

Calella és un dels 140 municipis considerats com a zones tensionades d’accés a l’habitatge i, per tant, una de les localitats on el lloguer dels nous contractes no pot superar el preu de l’últim contracte vigent els últims cinc anys. A més, si el propietari és un gran tenidor, amb més de 5 habitatges, el preu tampoc pot superar l’índex de referència de la zona.

Tot i així, aquesta mesura no s’aplica als pisos turístics, els pisos de lloguer de temporada, arrendament d’habitacions i els contractes de locals. En aquests casos, els propietaris no tenen cap obligació de modificar el preu.

També, inclús, es permet la pujada de preus si es compleixen uns requisits, concretament d’un 10%, sempre que es justifiqui una rehabilitació de l’habitatge en els últims 2 anys, millores que generin un estalvi energètic del 30%, millores d’accessibilitat, quan la durada del contracte sigui de 10 anys o més o es pactin pròrrogues obligatòries.

El Maresme registra menys lloguers i alhora més cars

L’Observatori de Desenvolupament Local amplia el seu camp d’anàlisi i proporcionarà informes trimestrals als ajuntaments sobre l’evolució del mercat immobiliari al Maresme. Aquesta iniciativa busca facilitar la presa de decisions per part dels ajuntaments i avaluar l’impacte de l’índex de referència en el preu dels lloguers.

La mitjana del lloguer a la comarca és de 851,79 euros i hi ha 12 municipis on la mitjana supera els 1.000 euros. Aquests són: Alella, Cabrils, Sant Vicenç de Montalt, Cabrera de Mar, Montgat, Premià de Dalt, Sant Andreu de Llavaneres, Sant Pol de Mar, Teià, Tiana i Vilassar de Mar.

Les dades també mostren que el nombre de contractes de lloguer ha baixat en tots els municipis del Maresme excepte en quatre; Cabrera de Mar, Dosrius, Malgrat de Mar i Sant Iscle de Vallalta.