Aquest dimecres, 21 de maig, es compleixen quatre anys del desnonament de la Bruna, situada al carrer Diputació número 30. Un antic hostal, anomenat La Gaviota, que va ser okupat inicialment amb la intenció d’establir un centre social, però que es va convertir en l’allotjament de tot tipus de persones, moltes d’elles vulnerables i sense recursos, però també delinqüents. De fet, l’operatiu policial per desallotjar l’edifici es va produir en un moment de màxim conflicte, en què els veïns temien sortir al carrer per por als robatoris i estrebades, i sota l’amenaça de grups rivals d’incendiar l’espai. Quatre anys després, les problemàtiques que van fer palesa La Bruna continuen sense solució.

El moment

Un grup de persones vinculades a moviments d’esquerres i okupes van entrar a l’antic hostal La Gaviota a finals de 2017, consumant l’okupació a principis de 2018. Van batejar l’espai com Centre Social Okupat (CSO) La Bruna, amb la intenció de fer-hi tallers i activitats extraescolars i culturals. La filosofia era la del moviment okupa, és a dir, la de fer un gest de protesta política i social contra l’especulació i per defensar el dret a l’habitatge. Durant el temps en què els primers okupes mantenien el centre social, no hi havia problemes de convivència amb el veïnat i havien arribat a fer festes obertes al públic en dates assenyalades com Cap d’Any.

Amb el temps, però, l’edifici es va convertir en un espai d’emergència ocupacional, propiciat per diferents factors. D’una banda, la DGAIA va obrir un centre per a menors migrants a l’Hotel Marisol, que va funcionar durant uns mesos. Tot i que va tancar i es va traslladar a un altre municipi, molts dels joves que havien estat expulsats en complir la majoria d’edat s’havien quedat a Calella. Malvivien dormint a les barques de la platja a l’estiu i buscant llocs per ocupar a l’hivern, robant per sobreviure alguns i per fer negoci tants altres. Alguns d’ells van acabar a La Bruna, igual que altres menors migrants expulsats de centres d’altres punts de la comarca, com Canet de Mar.

La manca d’habitatge

Però no només eren joves extutelats els que van viure a l’antic hostal. També hi havia persones que no tenien la seva situació regularitzada i que, sense papers, no trobaven feina ni altra forma de subsistir. També gent que si feia petites feines o tenia una petita prestació, però que no aconseguia suficients diners per llogar un pis. I també persones nascudes al país, fins i tot empadronades a Calella i a altres municipis del Maresme, que no havien trobat més opció que acabar a La Bruna.

Una de les habitacions de La Bruna, l’any 2021. (Foto: CalellaCOM)

Tot aquest ventall de persones trobaven a l’edifici un lloc on dormir, demostrant la dificultat per accedir a un habitatge per la via legal. I el que en un principi va resultar ser un salvavides per algunes persones sense recursos, va acabar acollint també lladres i agressors que atemorien als veïns robant-los els mòbils quan passaven per la zona, fent estrebades a bosses i collarets i provocant aldarulls.

Les persones que inicialment havien okupat l’edifici van acabar marxant i d’okupa, amb “k”, va passar a ser simplement un espai “ocupat”, amb c. És a dir, sense la intenció d’obrir-ho al poble o de “robar als rics per donar-ho als pobres”, com diria Robin Hood. De fet, l’edifici no era d’un fons voltor ni d’una entitat bancària, sinó d’un empresari calellenc. D’aquesta forma, creixia el caldo de cultiu que va situar la Bruna com l’espai més mediàtic de Calella, amb intervencions policials a diari pels entorns, sense que tampoc la policia s’atrevís a entrar a l’interior.

Aquesta situació va afectar al turisme; l’edifici es troba en una zona envoltada d’hotels i passar pels carrers del voltant es va convertir en un esport d’alt risc, molts turistes van patir els robatoris o van ser víctimes d’altres delictes similars, que van créixer considerablement.

Assignatures pendents

En el moment del desallotjament, l’escalada de la tensió era palpable. Un operatiu conjunt entre la Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra van irrompre des de primera hora del 21 de maig de 2021, amb franctiradors preparats a les teulades dels edificis més pròxims i desenes d’efectius totalment equipats expulsant a tots els inquilins il·legals.

L’edifici es va tapiar i la tranquil·litat va tornar al barri. Però la manca d’habitatge continua sent un problema de primer ordre, així com la dificultat de moltes persones de tenir un sostre digne en funció dels seus ingressos o de la seva situació administrativa. De fet, s’ha enquistat i s’ha convertit en una crisi amb poques possibilitats de solució a curt termini.

També s’arrossega la imatge de Calella com a municipi insegur. Hi ha contribuït el grup d’onze delinqüents multireincidents que van fer augmentar els delictes sobretot l’any 2023. Avui, quatre anys després del desnonament de la Bruna, la vida ha avançat, però els principals problemes que es patien no han canviat.

La tranquil·litat d’avui contrasta amb els conflictes d’anys enrere. (Foto: CalellaCOM)