La Ferreteria Negre abaixa la persiana després de set dècades al carrer Jovara

Com va començar la història de la ferreteria?

Els meus pares eren de Maçanet de la Selva i van venir cap aquí perquè allà no hi havia feina, a Calella hi veien més futur. Ell era mecànic i va començar arreglant bicicletes, motos, el que podia. També treballava per als pagesos i reparava motors de barques.

Més endavant, va començar a muntar generadors elèctrics per a les fàbriques. Finalment, va obrir la botiga l’any 1957 i tenia principalment corretges i coixinets industrials. Se’n venia molt, ja que hi havia molta indústria tèxtil a la ciutat i les màquines que s’utilitzaven funcionaven amb corretges. A més, érem l’única botiga que en teníem.

I com va acabar evolucionant la botiga?

Quan vaig tornar de fer la mili, el 1983, va sorgir l’oportunitat d’ampliar el negoci. El meu pare va comprar la casa del costat de la botiga i alhora va coincidir que tancava una ferreteria de la cantonada. Ens vam entendre molt bé amb el propietari, en Lluís Mayà. Ens va donar uns bons consells, li vam comprar el material i vam aconseguir la seva clientela.

L’any 1990 vam fer l’última ampliació. Vam treure el despatx i el menjador de casa dels meus pares, que van passar a viure al pis de dalt, i ens va quedar una ferreteria de 160 metres quadrats.

Imatge de com era a l’inici la Ferreteria Negre (Foto: CalellaCOM)

Com va acabar al capdavant de la ferreteria?

La meva idea era ser mecànic de motos, però la vida em va acabar portant cap aquí. Tot i això, estic satisfet amb la feina. He tingut una clientela agradable i molt fidel durant molts anys. Sempre m’ha agradat el contacte amb la gent i quan una persona és un bon client, tu també ho dones tot per ella.

I com ha vist evolucionar el carrer Jovara durant tots aquests anys?

Quan vaig començar, aquest carrer era molt turístic. Hi havia molts hotels, bars i comerços, i calculo que hi havia més de 150 locals oberts. La gent passava per aquí per anar cap a altres zones de Calella, teníem molt de contacte amb els visitants. Recordo que venien grups d’anglesos que s’allotjaven als hotels de la zona i venien expressament a comprar. També era increïble al vespre, quan miraves per la finestra i el carrer estava ple de gent.

Què va canviar perquè el carrer perdés aquesta activitat?

A partir de l’any 2000, la situació va començar a empitjorar. Van tancar hotels com el Cala, el Cisner, el Corona i el Cèntric, que havien donat molta vida a aquesta zona. Amb la desaparició d’aquestes places hoteleres, també va anar marxant part del turisme que teníem.

A més, abans venien molts turistes en autobús i podien comprar productes més grossos. Ara molta gent viatja en avió i, evidentment, no s’emportarà un electrodomèstic a la maleta. El turista actual compra més gelats, menjar, roba o altres productes que es poden endur fàcilment.

Jaume Negre lamenta ser dels pocs comerços tradicionals de parla catalana que encara quedaven al carrer Jovara.

Quina és la part més difícil de mantenir avui un negoci com aquest?

El problema és que, si estàs sol, has de passar moltes hores a la botiga. Des de fa uns anys, treballo sense cap altre treballador, i això és molt dur. No pots sortir en cap moment, ni anar a fer un cafè tranquil·lament o esmorzar fora. Són petites coses que la majoria de gent fa cada dia i que tu no pots fer perquè has d’estar pendent del local.

Ha treballat sempre durant tot l’any?

Sí, la botiga ha obert tot l’any. Quan el negoci funcionava bé, pensava que ja faria vacances l’any següent i així podia passar-me molt de temps sense descansar. Vaig arribar a estar uns quinze anys sense fer vacances. En els darrers quatre o cinc anys, en canvi, m’he anat agafant alguna setmana lliure i ja no treballo els dissabtes a la tarda. Les coses han anat canviant.

Què li diria a algú que es plantegi obrir una ferreteria a Calella?

No li diria que fos la seva primera opció. Depèn molt del negoci que vulguis muntar, però una ferreteria necessita una inversió molt important. Només les prestatgeries ja poden costar uns 50 mil euros; això sense comptar tot el material que has de tenir a l’estoc.

I què farà ara que es jubila?

Vull viure una mica la vida i prendre-m’ho amb calma. Poder sortir a caminar quan em vingui de gust o anar a fer un cafè a l’hora que vulgui. Són coses molt senzilles, però que quan tens una botiga i has d’estar-hi cada dia, no pots fer amb llibertat. De moment, vull gaudir de la jubilació sense córrer i més endavant ja veurem què faig amb el local.

Jaume Negre també tenia una segona ferreteria a la ciutat, que també va acabar tancant. (Foto: CalellaCOM)