Les presses de l’Aldi

• La cadena de supermercats va haver de fer efectiva abans d’hora la compra-venda perquè els tràmits administratius van superar el temps que comprador i venedor havien previst. El govern municipal també hi ha treballat des del 2018.

El projecte per posar un supermercat Aldi a la parcel·la compresa entre la N-II, el carrer Tramuntana i la carretera d’Hortsavinyà, davant de l’Hospital Sant Jaume, va començar a gestar-se al 2018 als despatxos d’Urbanisme de l’Ajuntament amb els responsables de la cadena de supermercats; així ho va confirmar, fa uns dies, Aldi Supermercados a CALELLA COMUNICACIÓ. Qui ostentava la màxima responsabilitat de l’àrea de Territori era Jordi Sitjà (CiU). 

Sitjà va capitanejar la primera modificació del Pla General que aleshores només necessitava el vist-i-plau dels socis de govern, els socialistes, ja que el govern tenia majoria absoluta. El Partit Popular, aleshores present al consistori, també hi va votar a favor.

La negociació entre Aldi Supermercados, Sitjà i Josep Torres (PSC) va donar fruits i el febrer de 2019 va aconseguir passar per ple la modificació urbanística que permetria aprovar el conveni entre Ajuntament i Aldi, amb la conseqüent modificació urbanística de la parcel·la, fent viable la implantació d’una mitjana superfície comercial en una zona que estava destinada a habitatges i locals comercials. La premsa se’n va fer ressò i el director d’expansió d’Aldi, Alexandre Pagès anunciava que era la manera per “apropar els seus establiments a Calella i a tot el Maresme”. Tot i aquestes declaracions, Aldi té presència a Pineda de Mar, Malgrat de Mar, Mataró i Cabrera de Mar.

Signatura conveni prèviament a passar pel ple (Sitjà, Candini i Pagès)

Aldi té presència al Maresme a Pineda de Mar, a 3,5 km de Calella -tocant a Santa Susanna-, a Malgrat de Mar, a 8,5 km i a Blanes, a 14 km. També té establiments a Lloret de Mar, una mica més lluny, a 18 km, i a Mataró, a 21 km. Entre Pineda de Mar i Mataró no en té cap.

Per poder arribar a signar el conveni amb l’Ajuntament, Aldi Supermercados havia de tancar un acord de compra-venda amb els propietaris del terreny. La parcel·la pertanyia a dues empreses diferents: per un costat, Residència Els Clavells, S.L, empresa barcelonina dedicada a la promoció immobiliària, que tenia el 82% de la propietat i per altra, Parking Sant Jaume S.L., empresa pinedenca, dedicada a la venda i lloguer de finques rústiques, que n’ostentava el 18%.

L’acord es va signar davant de notari vuit mesos abans de la proposta formal de modificació urbanística, al juny del 2018. Aquest contracte d’arres disposava que la compra-venda seria efectiva en el moment que Aldi Supermercados SL obtingués llicència d’obres i d’activitat. El notari custodiava dos xecs d’Aldi que serien entregats als venedors en el moment de fer-se efectiva aquesta compra-venda. També es determinava un temps màxim: el 15 de febrer de 2020. La cadena de supermercats es comprometia a fer tots els tràmits i actuacions de forma diligent abans d’aquesta data.

Es desconeix el preu que Aldi Supermercados va pagar pel terreny. L’alcaldessa Candini ha informat en diverses ocasions que ara té un cost de tres milions d’euros però en el moment que l’Aldi s’hi va interessar, el POUM permetia uns usos més limitats; per tant el preu deuria ser inferior.

Amb aquest compromís de compra, venedors i la cadena de supermercats es donaven el termini d’un any i vuit mesos per aconseguir superar els tràmits administratius -amb l’ajuda del govern municipal-. El govern volia aconseguir tancar el tema administratiu abans de les eleccions municipals de 2019, però no va ser així a causa de les al·legacions que s’hi van presentar.

Arribaven els comicis municipals del maig del 2019, ja havien passat onze mesos des de l’acord de compra-venda i el contracte d’arres vencia en nou mesos. Si no aconseguien tancar-ho a temps, els xecs que anaven a nom dels venedors tornarien a mans de la cadena de supermercats.

Si Aldi -donava fe el notari en l’acta notarial del contracte d’arres-, no feia efectiva la seva compra, els dos venedors podrien exercir el seu dret a ser indemnitzats. La pressió sobre la cadena de supermercats augmentava a mesura que passava el temps.

El període electoral va deixar en suspens tots els acords fins que finalment hi va haver govern i, amb el vot a favor de Ciutadans, un nou grup que irrompia en el ple, es va poder superar el tràmit per desestimar les al·legacions i aprovar definitivament la modificació urbanística plantejada. Això va ser al setembre de 2019, faltaven ja només cinc mesos per vèncer l’acord.

La negociació prèvia -fins i tot enmig del ple de constitució i presa de possessió de l’alcadia- va ser frenètica amb trucades creuades a dirigents de Junts i Ciutadans comarcals i nacionals. De l’acord d’aquest ple en depenia o no que el projecte de l’Aldi seguís el seu curs o quedés en l’oblit. El canvi de legislatura ha fet replantejar la forma de fer política municipal i de com el govern arriba a acords -la majoria amb Ciutadans- per tirar endavant aquest tipus de projectes.

Els terminis inicials amb els que treballava Aldi eren que el supermercat tindria almenys la llicència d’obres al febrer del 2020. Això significava que havia de tenir aprovat el conveni amb l’Ajuntament i el vist-i-plau de la modificació urbanística, així com la prospecció arqueològica i els informes de Cultura i Territori per l’obtenció de la llicència per construir. La llicència d’obres provisional no ha arribat fins al juny d’aquest 2021.

Finalment, però, les dues parts van haver de fer efectiva la compra-venda un cop el notari va alliberar els xecs, sense llicència d’obres concedida. S’entén que la cadena va assumir el risc o bé va creure’s algún compromís verbal. A principis d’agost de 2020, Aldi Supermercados quedava inscrit com a propietari de la finca. No havien començat les prospeccions ni les obres, no hi havia tampoc cap llicència. La COVID-19, segurament, també ho va retardar. Sí que havia quedat ratificat el conveni amb l’Ajuntament.

Segons la consultora alemanya LZ Retailytics, Aldi genera una facturació mitjana anual de cinc mil euros el metre quadrat de superfície. Amb la planta projectada a Calella, aquest supermercat tindria uns ingressos anuals previstos de 6 milions d’euros.

L’empresa ja té inscrita al seu registre comptable la compra del terreny i, per tant, ja comença a amortitzar-lo. Però encara no en pot treure benefici fins que no es construeixi l’edifici d’aparcaments i el supermercat. El que no es pensava ningú -o potser sí- és que el jaciment que hi havia al subsòl era més gran del que inicialment estava previst. La pressió popular va obligar a declarar la zona Bé Cultural d’Interès Local. Hi ha interès polític nacional i s’està pendent de la la resolució del recurs a Territori de la Generalitat presentat recentment per Calella en Comú i la CUP Calella a les modificacions urbanístiques.

Aquest tipus d’edificis, amb dues plantes subterrànies i una planta baixa -a càrrec d’Aldi- triguen una mitjana de 12-15 mesos en construir-se. Després s’hi han d’edificar les tres plantes del damunt -a càrrec de l’Ajuntament-. Ara tot just estan acabant d’assentar el terreny omplint de sorra el jaciment per evitar que la maquinària de construcció el malmeti. Si la cadena de supermercats no té més entrebancs podrà tenir llicència d’activitats a la tardor de l’any que ve, dos anys desrpés del que preveien inicialment.