Calella recordarà durant temps els episodis de violència previs al desallotjament
Què fan els antics inquilins de La Bruna?
L'edifici està actualment tapiat i tranquil, només hi viu algun gat
L’antic hostal La Gaviota no ha canviat, però la vida als seus passadissos i habitacions si. Els antics residents han continuat les seves vides, la majoria lluny d’aquí, però una parella jove està totalment integrada a la ciutat, on hi viu i hi treballa.
Fa un any, a l’edifici del carrer Diputació número 30 de Calella hi irrompien policies antiavalots, franctiradors es col·locaven als edificis del voltant preparats per atacar si la situació ho requeria i un helicòpter policial sobrevolava controlant l’operatiu. Es tractava del desallotjament de La Bruna, un antic hostal convertit en un centre social okupat que va acabar esdevenint alhora l’habitatge de persones sense recursos, l’amagatall de lladres i l’escenari de diverses baralles, fins al punt que els veïns tenien por de passar-hi amb una convivència totalment esmicolada.

Policia Nacional i Mossos d’Esquadra van fer un operatiu conjunt per desallotjar La Bruna
Avui, la zona està molt silenciosa. El primer pis té els accessos tapiats per evitar noves ocupacions, la porta fa temps que no s’obre i una cartell adverteix que una alarma es dispararà portant problemes a qui se li acudeixi entrar. Encara hi viu algun gat que van acollir els antics residents, en la seva majoria joves migrats però també gent de mitjana edat d’altres nacionalitats.
Gairebé totes les persones que s’allotjaven a l’hostal han marxat de Calella. Alguns segueixen ocupant edificis, n’hi ha que han passat una temporada a la presó acusats de robatoris i intents de violació. Però alguns han trobat un pis on poder viure amb tranquil·litat. És el cas dels quatre joves que vivien a la tercera planta de l’edifici, que després d’uns temps convulsos quan van ser desnonats de La Bruna, ara tenen una llar. Eren dues parelles; una d’elles s’ha quedat a Calella, on estan empadronats i tenen la seva vida, l’altra va marxar a Vilafranca del Penedès, residència de la mare de la jove, i ara esperen una criatura.
La parella calellenca ha aconseguit feina i un pis que paguen amb esforç i una petita ajuda temporal de Serveis Socials. Tot i que alguns mesos se’ls fa una muntanya, no han deixat de pagar cap rebut. Dir que han tingut un final feliç seria exagerat, però han tingut més sort que altres excompanys de l’antic hostal.
Arribar fins aquí no els ha resultat fàcil: saben què és passar la nit al ras per no tenir alternativa. Després del desallotjament, van haver de dormir al carrer alguns dies, també una temporada a la platja en una tenda de campanya. Però han sabut sobreposar-se i estan totalment integrats a la ciutat. De fet, segur que molts us els heu creuat pel carrer sense saber qui són.
Estan agraïts tant dels coneguts com dels desconeguts que els han ajudat, saben que sense aquest suport tot hagués estat més complicat, pel que no dubten en donar un cop de mà a qui ho necessiti.
Els dos treballen a l’hostaleria calellenca i somnien amb una estabilitat que contrasti amb la seva actual fragilitat. També desitgen aconseguir tenir tots els papers al dia; ella va perdre la seva documentació en el moment del desallotjament, un fet que li ha portat molts problemes, i ell només té el passaport. Encara no ha aconseguit tota la documentació que li permeti seguir treballant i vivint al país, malgrat espera que ben aviat li facin un contracte assegurat per poder obtenir-la.
Tot i que a ella se li escapa alguna llàgrima recordant la seva història, la seva capacitat de supervivència és extremadament forta. Si cauen, s’aixequen. Ell no perd mai el somriure innocent que recorda el temps no tan llunyà de quan encara era un nen.

El desplegament policial pel desallotjament va causar una gran expectació
“Si hem aguantat tot això, jo crec que estarem junts per sempre”, considera la noia, que amb només 21 anys ha viscut situacions que d’altres no es poden ni imaginar. I és per això que pensen en donar el pas de casar-se. La família del jove els anima a anar al Marroc a celebrar el compromís, una idea que estan valorant.