Els moviments socials com els de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogateres són testimonials a l'Alt Maresme, tot i que molt comuns a l'àrea metropolitana, especialment a Barcelona.

• S’han produït 3.016 desnonaments entre el 2013 i el 2021 a la zona d’influència del partit judicial d’Arenys, on s’inclou Calella, el que representen 335 de mitjana a l’any. La gran majoria són per no haver pagat el lloguer.

Els jutjats han decretat 3.016 desnonaments a l’Alt Maresme entre els anys 2013 i 2021. Concretament, a la zona d’influència del partit judicial d’Arenys de Mar, que abasta 13 municipis des dels dos Arenys fins a Tordera, incloent Fogars de la Selva. Es tradueix en una mitjana de 335 desnonaments cada any.

El partit judicial d’Arenys de Mar inclou els municipis d’Arenys de Mar, Arenys de Munt, Calella, Canet de Mar, Fogars de la Selva, Malgrat de Mar, Palafolls, Pineda de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Iscle de Vallalta, Sant Pol de Mar, Santa Susanna i Tordera.

Dels més de 3 mil desnonaments executats, la majoria, 2.014, s’han produït per l’impagament del lloguer, mentre que 814 han estat per deixar d’abonar la hipoteca; la resta han estat per altres causes. Aquesta diferència es pot deure a dos motius; un és el predomini dels habitatges de lloguer per sobre de les llars pròpies finances amb hipoteca. El més probable, però, és que les persones que són més susceptibles a patir un desnonament són les que viuen de lloguer degut a que no disposen de suficients recursos com per tenir un pis propi, però deixen de pagar la quota degut a la impossibilitat per fer-hi front o a una voluntat expressa d’ocupar l’habitatge.

Tot i que de mitjana hi ha més de 300 desnonaments a l’any, la immensa majoria passen desapercebuts a l’Alt Maresme. Només en ocasions molt puntuals han tingut transcendència, com és el cas del desallotjament exprés del pis ocupat dels Codina després que els propietaris, un home de més de 80 anys i el seu fill, acabessin detinguts per intentar recuperar-lo.

El desallotjament dels Codina va ser extremadament ràpid degut a tres motius: el ressò mediàtic, la pressió dels veïns i la indignació de la jutgessa en veure emmanillats als dos propietaris per intentar recuperar el seu pis.

A altres zones de Catalunya, en canvi, els desnonaments són molt mediàtics i centren l’actualitat informativa. Una de les raons principals és la pressió social: moviments socials com la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) o el Sindicat de Llogateres són molt actius als municipis de l’àrea metropolitana, on tenen una gran capacitat de mobilització i aconsegueixen frenar o, com a mínim, retardar la data dels desnonaments, donant temps a les famílies que hi viuen.

Les convocatòries d’aquestes plataformes també generen la presència dels mitjans de comunicació, pel que tant els jutges com la policia judicial -normalment els Mossos d’Esquadra- moderen les actuacions i són més benvolents que en els casos en què no hi ha càmeres enregistrant. A l’Alt Maresme, en canvi, aquests moviments socials pràcticament no estan actius i els desnonaments passen desapercebuts. Això fa que només els casos mediàtics com les ocupacions -a Calella tenim els exemples de La Bruna i els Codina- arribin a ser transcendents.

L’Alt Maresme, entre les zones amb una ràtio de desnonaments més elevada

Els 3.016 desnonaments que s’han produït en 9 anys, ponderat per la quantitat d’habitants, dona una ràtio de 2078 per cada 100.000 habitants. Es tracta d’una xifra alta degut a que no hi ha una gran densitat de població, en comparació amb altres zones com Mataró, la més pròxima, on la ràtio és de 1222 tot i que s’han executat més desallotjaments, 3.584. Com que al Baix Maresme, i sobretot a la capital maresmenca, hi viu molta més població, la ràtio baixa. L’exemple principal és Barcelona, on la ràtio és de 1362 tot i que s’han produït més de 22 mil desnonaments en el mateix període de temps. El mateix passa a l’àrea metropolitana, zones on la densitat de població és molt elevada.

2015 i 2016, anys crítics

Durant els anys 2015 i 2016 és quan més desnonaments es van produir a l’Alt Maresme, superant els 450. Després la xifra s’ha anat reduint fins arribar als 145 del 2020, any en què va esclatar la pandèmia i el govern català va acordar suspendre els desnonaments de persones vulnerables. La mesura va servir, clarament, per reduir-los. L’any 2021, però, van tornar a pujar fins als 230.