Seguretat ciutadana, delinqüència i reincidència…
Fa unes poques setmanes, el Congrés de l’estat espanyol va aprovar una llei contra la delinqüència reincident. Dit d’una manera més entenedora, una llei que pretén acabar -o almenys rebaixar-, el temps que pot acabar a la presó una persona que comet delictes de forma repetida i que fins ara, difícilment acabava a la presó, entre altres coses perquè el delicte era considerat insuficient -per pocs diners sostrets, normalment-. Això provocava que, malgrat la policia fes bé la seva feina, tant punt com un d’aquests personatges arribava a mans de la justícia, quedés en llibertat a l’espera d’un judici que podia tardar mesos, sinó anys. I que en tot cas, no li significava a curt termini cap problema. Entrar i sortit del jutjat…, i a continuar cometent actes delictius!
Amb aquesta nova llei, una persona que se la detingui un cert nombre de vegades pot acabar a la presó sense haver d’esperar tant temps. Una bona notícia per a la ciutadania, que veurà com a aquests personatges ja no els sortirà a compte realitzar petits furts una i una altra vegada sense que acabi amb els seus ossos a la presó. I això ens ha de permetre sentir-nos una mica més segurs? Probablement no, perquè de delictes se’n seguiran realitzant, però almenys ara sabrem que si el detenen unes poques vegades, acabarà tancat una temporada. I això ja és un pas endavant.
Ara bé, aquesta llei no acabarà pas amb la delinqüència. De cap manera. Hi ha unes quantes formes de delictes que no entraran en aquesta qualificació. Perquè al capdavall, la llei es focalitza en la repetició de detencions per actes delictius…, i no tots els delinqüents segueixen aquest patró de conducta.
Caldrà seguir exigint a qui redacta lleis que pensin de quina manera el nostre Codi Penal pot ser més efectiu. Per què ho dic? Perquè és un codi pensat per garantir drets a les persones que acaben a la presó i, per tant, tenen diferents possibilitats de rebaixar el temps de tancament a la presó: per bona conducta, per realitzar treballs, per fer formació dins la presó…, i a més a més, al complir més o menys la meitat de la condemna, ja poden sortir de les quatre parets de la presó. Ningú compleix completament tot el temps de presó.
Pensant en la nostra ciutat, Calella, és evident que els delinqüents que es dediquen als furts i petits robatoris ho tindran, potser i tant de bo no m’equivoqui, més difícil, perquè si els enxampen unes quantes vegades, acabaran fora del circuit delictiu, però és clar, no tothom es dedica a aquesta petita delinqüència. Hi ha qui es dedica a robatoris als domicilis, persones que agredeixen a les seves víctimes, hi ha qui es dedica al tràfic de drogues, a extorsionar i, com malauradament ja hem vist, també hi ha qui acaba assassinant a persones a qui han entrat a la seva llar. La delinqüència és més complexa del que sembla i coneixem realment. Caldrà, en aquest sentit, que la Policia Local i els Mossos d’Esquadra no abaixin “la guàrdia” i continuïn fent bé la seva feina. De fet, la fan força bé…, el problema és un altre.
El problema és que hi ha manca de jutges suficients per fer front al gran nombre de persones a qui se’ls ha d’aplicar un judici. Sembla que Esquerra Republicana ha aconseguit un acord per incrementar el nombre de jutges per a la nostra comunitat: gairebé 100 més. Caldrà esperar a veure si el govern central compleix o no l’acord. I aquest és el tema central: cal que hi hagi més jutges que puguin atendre en poc temps la demanda de justícia. Sobretot amb els reincidents. No es pot esperar tant temps. És literalment una vergonya haver d’esperar un judici per haver sostret uns 150 € més d’un any!!! No té sentit.
I encara una altra cosa. S’ha volgut vendre una imatge que els qui cometen delictes de forma repetida són persones migrants d’un determinat país concret, ubicat al nord d’Àfrica…, I que si els detenen repetidament el que cal és tornar-los al seu país d’origen. Molt bé, però què fem als que són “nadius” espanyols o catalans? A aquests no els podem enviar a “casa seva” perquè ja hi són. Què fem amb aquests?
I encara una mica més de reflexió. A Calella, com a Catalunya, hi ha grups mafiosos que no són africans precisament. Venen de països europeus i alguns de països de la UE. Per tant, si els fem fora, tornaran. I també hi ha grups de delinqüència organitzada que venen de països de centre i sud Amèrica. I que poden ser agressius i fan servir armes blanques, quan no armes de foc. Què fem amb tots aquests?
El tema de la delinqüència és més complexa del que alguns volen mostrar. I focalitzar-ho tot en un sol col·lectiu és tancar els ulls a un problema més difícil del que ens volen vendre.
Més policia o mossos, més jutges, lleis més clares i contundents, més dificultats per sortir de la presó i, sobretot, dimensionar la seguretat ciutadana a partir de sistemes de vigilància més efectius. La delinqüència és una realitat que demana respostes múltiples, organitzades i amb mitjans suficients. Sense això darrer, els mitjans, els delinqüents sempre van una passa endavant.
A Calella volem viure de forma segura i sense ensurts. Volem passejar pels carrers i espais públics de forma tranquil·la. De dia i de nit. Una llei pot ajudar, però estem lluny encara de poder viure com ens agradaria.
