Ruïnes no són runes

Els temps deixen la seva petjada del passat de vida per les restes fossilitzades i també del  passat humà, encara visible per les seves ruïnes, que ens donen la interpretació de la nostra història.

A Calella tenim un jaciment extraordinari entre la riera Capaspre, a ponent, i el desaparegut turó del Mujal a llevant, on hi havia hagut fins al segle XIX la capella del Roser, fet que es conegui l’indret amb els dos noms “Roser/Mujal”. La zona ocupa una bona extensió, resseguint el ramal costaner de l’antiga connexió romana, la Via Augusta.

En fan constància els historiadors que es tracta d’un establiment que té precedents ocupacionals ja en època ibèrica, amb continuïtat a la romana republicana, depenent ben segur en aquesta època del “oppidum”, expressat en llatí com lloc elevat, en aquest cas referint-se a Montpalau (Pineda de Mar).

Aquest substrat preromà sobre el qual es va edificar en època imperial romana, una vil·la integrada a finals del segle I a C amb el seu entorn agrícola i on es va generalitzar el cultiu i el conreu de vinyes, dedicada, però, majoritàriament, a la producció vitivinícola.

Comprenia una residència senyorial, “pars urbana”, amb termes i uns banys. Aquests eren també accessibles com a ús públic pels habitants de l’entorn de la vil·la. La zona de treball, “figlina”, era el forn taller terrissaire, on es fabricaven les àmfores i també les “dolia”, gerres per emmagatzemar els diversos productes dels conreus. La ubicació del forn està situada sota l’edificació dels apartaments Toyca. Fregant el forn es trobava un abocador per les deixalles d’àmfores i gerres malmeses.

Aquesta ocupació productiva en l’època imperial romana, augustal-claudiana, als segles I-II d C, segles del màxim desenvolupament de la seva producció. Amb el pas del temps, va cessar la seva activitat productiva encetant reformes, reocupació, remodelacions internes que donen a entendre una llarga ocupació.

Entre l’època medieval i moderna es produeix el final d’ús de l’ocupació, arribant  amb ella la caiguda de cobertes de la vil·la, afegint després l’espoli de blocs, que va donar pas a un paisatge rural, quedant les restes de la vil·la i els seus entorns soterrats amb el pas del temps.

La protecció d’aquest jaciment s’enceta en el Ple de l’Ajuntament de Calella el 2 de juny del 2021, on es declara tot el conjunt del “Roser/Mujal” com a BCIL, aprovat per unanimitat pels grups municipals. Aquesta declaració comporta la seva inscripció al Catàleg del Patrimoni Cultural Català i blinda una superfície d’uns 45.000 m² entre la riera Capaspre, l’entorn de l’Hospital i l’escola Minerva. Així, és considerada i protegida com Bé Cultural d’Interès Local i com uns dels assentaments romans més importants del Maresme.

Una part essencial del conjunt del jaciment, resta sota edificis actuals (Grup d’habitatges Sant Quirze, Toyca, Hospital, N II). Les descobertes de les restes fins avui documentades a l’àrea del  “Roser/Mujal” es varen conèixer inicialment el 1947 durant les obres de modificació del traçat de la N II.

El 1957, varen aparèixer àmfores de producció local a la zona del Toyca i que ja es varen assabentar de la seva importància.

El 1978, es varen anar fent noves excavacions i troballes que han anat ampliant el coneixement de jaciment impulsat aleshores pel grup col·laborador del Museu-Arxiu de Calella.

El 1981-82, s’inicia una exploració oficial arqueològica de la Generalitat per les restes del jaciment, vinculada a l’ampliació de l’Hospital, que defineix millor la planta de la vil·la.

El 2001, fent l’edificació del tanatori, es veu que les restes s’estenen també cap aquest sector, reforçant la idea d’una extensió superior als 2.000 m².

El 2020-21, a l’antic aparcament 2, les obres per a la construcció del supermercat Aldi permeten una excavació extensiva on es creu, es troba la part central de la vil·la. Es decideix, per la seva importància, la seva museïtzació.

Aquest 2026, amb motiu de les obres de l’aparcament de Can Saleta emergeixen uns murs datats de l’època romana tardorepublicana. El servei d’Arqueologia i Patrimoni de la Generalitat de Catalunya, vigila, estudia i supervisa el valor arqueològic de les trobades.  Aquesta supervisió està garantida per l’empara de protecció pel seu estatus de BCIL. Així, el desenvolupament de les obres són vigilades per l’ens arqueològic en coordinació amb l’Ajuntament de Calella.

Ben segur que es trobarà la solució més adient segons la catalogació de la seva importància.

Fent volar la imaginació, abans que la cimentació per la crescuda moderna habitable encara no haguessin envaït la majoria dels paratges, tindríem un conjunt arqueològic excepcional. Amb el cim d’aquest turó desaparegut, des del seu entorn visitable a pedra descoberta, seria viure aquest imaginari com una il·lusió retrospectiva del nostre passat.

La realitat ha estat un altre, i és la que ens hem trobat.

La conclusió, vistes les apreciacions de catalogació que ha sofert el nostre jaciment, segons els temps de la seva trobada, són molt diferents segons els interessos de cada moment. Però tot comença a canviar a partir del 2 de juny del 2021, quan s’enceta la protecció oficial del conjunt del jaciment, a on la vàlua de les noves troballes és contrastada, ja que fins avui les valoracions tècniques han estat rigoroses. Les destinacions per a la seva conservació i com s’han d’emparar les restes sempre ha estat de difícil compromís. Molt més si no s’entén que els temps i les lleis amb les seves obligacions mai canviïn. Això ningú no ho pot garantir.

Els fets d’espoli de les civilitzacions han estat norma per tota mena d’enfrontaments que han arribat a devastar territoris. Avui mateix està passant al nord d’Europa, Ucraïna, i l’Orient Mitjà. Governs sense cap mirament per la conservació històrica. Aquest no és el seu objectiu.

Interpretar el llegat històric del passat amb el present, és una feina de difícil elecció. Només cal, si es vol o es pot, pensar que el passat no ens entrebanqui el futur.

Tot dependrà de nosaltres, o millor dit, del qui mani en cada moment que les troballes siguin considerades: ruïnes o runes.