Macedònia (política i social)
Tothom sap el que és una macedònia: una barreja de fruites que es solen consumir com un postre (generalment), fresc i molt saludable. Doncs bé, avui faré una macedònia de temes polítics i socials. El que no sé és si resultarà fresc i saludable. Això us ho deixo per als lectors.
Ingredient 1: Ciudadanos. No us espanteu, no és l’ingredient principal! Però em resulta curiós com amb la seva “matraca” contra l’independentisme encara no hagi aconseguit la presidència de la Generalitat. A Calella, la “matraca ciutadana” en canvi, ha aconseguit la vicepresidència de l’empresa municipal Gestvia. A canvi de què?
Ingredient 2: Murals de carrer. Són interessants com a forma de fer un paisatge urbà més amable per a tots i totes. Els murals, a més a més, si tenen un significat amb el qual ens identifiquem, encara són més interessants. A Calella en tenim un de nou, dibuixat per la Pilarín Ballés (dona a qui admiro des de fa molts anys i una de les il·lustradores més importants de Catalunya). Però calia posar el símbol de l’Ironman al dibuix? A mi, personalment, no m’identifica en absolut com a ciutat. No és un símbol que representi Calella.
Ingredient 3: Tempesta Glòria. Sembla que, a poc a poc, va retornant la normalitat a la platja i a la riera Capaspre. S’està fent neteja i arrengant les destrosses. Això està bé. Però caldrà pensar molt bé com gestionem el territori davant del canvi climàtic. Caldrà que polítics, tècnics i veïns ens posem d’acord amb el model de territori que volem i, sobretot, com el cuidem: primer per als qui vivim tot l’any a Calella i desprès…, també. Els turistes ja s’ho trobaran bé si som capaços de cuidar i vetllar per casa nostra.
Ingredient 4: Model comercial. Sembla que el tema de la superfície comercial que es vol construir davant de l’hospital de Calella és el gran “debat” d’aquest mandat polític. Considero que, a banda de la conveniència o no de situar-lo en aquell lloc, caldria establir quin model de comerç volem per a Calella: apostem per les grans superfícies o pel petit comerç? O pels dos alhora? És compatible l’existència dels dos alhora? Cal un debat obert i urgent sobre aquest tema…, i no anar fent segons les oportunitats que van sorgint. Heu vist el nombre de locals tancats del carrer Església? Els preus de lloguer de locals són els què corresponen per els temps que corren? Cal parlar-ne i fixar un model estratègic per als propers anys.
Ingredient 5: Smart City. Està molt bé voler tenir una ciutat on la tecnologia ens ajudi a fer-la més confortable, on hi hagi oportunitats d’emprenedoria, on hi hagi models de gestió que facin que Calella sigui capdavantera en aquest segment. Però cal que només estigui al servei d’un sector econòmic (el turisme)? No seria millor pensar en un model de ciutat tecnològica integral? No seria interessant fomentar l’arribada d’empreses tecnològiques aprofitant que tenim terrenys destinats a usos empresarials? Un altre debat que caldria fer, no només amb polítics i tècnics, sinó també amb la ciutadania. Obrir a sectors d’oci, educatius, d’esport, comerç, gent gran, joves, emprenedors, etc…
Complement final: Pla estratègic de ciutat. Ens cal i és necessari si no volem naufragar en un present i en un futur a mig termini com a ciutat de referència. Calella ho ha estat durant molt temps: primer amb el tèxtil i posteriorment, amb el turisme. Ara caldria buscar un altre sector que ens situï com a referència dins de la comarca i Catalunya. Ens ho mereixem tots. En aquest sentit, caldria que tots, si tots, els partits polítics es posessin d’acord en establir una estratègia de ciutat. Una vegada la tinguem definida…, ja hi haurà temps per tal que cadascú digui què prioritzaria, com ho faria o amb quins recursos es podria fer. Però primer, el projecte.
Bon profit!!
