El DNI té més de 75 anys, coneguem-ne la història i algunes particularitats

  • Per tenir DNI, cal tenir nacionalitat espanyola. Només hi ha un número de DNI per persona i és per tota la vida, fins i tot després de morir. El disseny del primer DNI es va fer per concurs públic, el va guanyar un català. La Policia Nacional és qui té la competència per fer els DNI.

2020-12-25T16:35:24+01:0025/12/2020|

El número 1 del DNI el té Francisco Franco, el 2 per la seva dona, Carmen Polo i la seva filla el 3. La família reial té els números reservats del 10 al 99. Així, el rei emèrit Joan Carles té el número 10, la seva esposa Sofia, l’11, l’infanta Elena, el 12, el 13 el van deixar lliure, l’infanta Cristina té el 14 i el rei actual el 15, les seves filles Leonor i Sofia el 16 i el 17.

El DNI es va posar en marxa el 1944, tot i que fins al 1951 no es va assignar el primer número. El disseny del primer DNI el va guanyar Aquilino Rieusset Planchón, català, i va ser per concurs públic. Des del 100 al 158 hi havia persones que eren afins al règim i així fins al 999 no hi ha cap persona registrada. El primer ciutadà “de carrer” va tenir el número 1.000, va ser a València el 1951. El primer DNI incorporava la professió i el càrrec, també s’hi reflectia la situació econòmica del titular i l’estat civil. Més tard s’hi va incorporar el grup sanguini.

Abans del DNI, hi havia documents de la república, altres de la dictadura… Cadascú s’identificava com podia. Els carnets de conduir o un carnet de metge eren molt importants en aquell moment, fins i tot la targeta de fumador d’una tabaquera.

Els números s’assignen en funció dels equips de policies que fan els DNI. Així una oficina de DNI té 100.000 números assignats i ho fa successivament.

Les competències del DNI sempre han estat de la Policia Nacional. Des de l’inici, les persones que treballaven a les oficines sempre van ser dones. És una de les primeres incorporacions de la dona al món laboral.

Els DNI es poden fer des del moment de néixer. Fins al cinc anys s’han d’anar renovant cada dos anys degut a que els canvis físics són molt importants. Dels 5 als 30 anys, el DNI es renova cada cinc anys i dels 30 als 70 anys, cada deu. I a partir dels 70 anys és permanent, no cal renovar ja que es considera que el físic no canvia tant.

Els primers que van tenir DNI van ser els presos i els que estaven en llibertat vigilada, després els homes que per la seva feina canviaven de ciutat força sovint. Després els homes que vivien a ciutats de més de 100.000 habitants i, finalment tota a socitat. Llavors va ser quan les dones també el van poder sol·licitar.

Abans, els DNI incorporaven l’empremta dactilar i una foto. A partir de 1990 el DNI es va digitalitzar i ja no va incloure la empremta dactilar, tampoc el grup sanguini, ni l’estat civil i situació econòmica. La foto -que s’incrustava al damunt del paper del DNI va passar a ser digitalitzada i en blanc i negre-. Des de la dècada dels 90 que els DNI tenen una sèrie de lletres a la part del darrera per permetre llegir les dades bàsiques del document a través d’escàners.

El primer DNI electrònic, amb xip, va aparèixer el 2006. EL van fer evolucionar a partir de 2015. Així, es pot llegir el DNI a través de lectors DNIe 3.0 connectats als ordinadors. Així es permet la identificació de persones, tot i que la signatura digital electrònica ha suplantat aquesta avantatge.

Des de l’any 2000 tota la informació dels DNI espanyols es guarden a l’ordinador central de la Direcció General de la Policia, a Madrid. Aquesta màquina, que s’anomena Clara, està molt protegida. Les comissaries de la Policia, la Guardia Civil, els mossos i la policia local poden veure les dades de Clara.

Com s’utilitza el DNI electrònic?

Per poder utilitzar el DNIe i poder firmar documents o realitzar tràmits online cal tenir un lector per poder llegir les dades del DNIe. No és molt utilitzat ja que la majoria de perosnes utilitzen directament el certificat digital instal·lat als navegadors.

Els lectors de DNI electrònic són fàcils d’aconseguir i costen entre 5 i 30 euros. Es connecten a través dels ports USB dels ordinadors. Per utilitzar-lo cal un PIN que es pot obtenir i canviar en una oficina on es donen els DNI. No cal cita prèvia.

La lletra del DNI

Per comprovar que un número és correcte s’utilitza la lletra. Aquesta depèn del número, d’aquesta manera si ens equivoquem en el moment d’escriure el número, el sistema pot detectar que hi ha un error. Aquests sistemes de control també s’utilitzen per codis bancaris i els codis de barres. El NIF (Número d’Identificació Fiscal) és el mateix que el DNI en les persones de nacionalitat espanyola.

Els estrangers residents a l’Estat, tenen una targeta similar però amb tons blaus, amb el NIE (Número de Identificació d’Estranger).

Hi ha més persones amb el mateix nom?

És una creença errònia que amb els codis que hi ha a la part del darrera del DNI es pugui saber quanta gent hi ha a l’Estat que es diguin igual que nosaltres. A la part del darrera del DNI hi ha un seguit de xifres i números. Serveixen, com hem explicat, per escanejar els DNI i extreure’n les dades fàcilment. Però a la segona línia, hi ha un número sol. HI ha la creença que aquest número identifica quantes persones hi ha a l’Estat que es diuen exactament igual. Però no és cert. Es tracta d’un dígit de control de tots els caràcters de la primera i segona fila: data de naixement, sexe, data de caducitat, nacionalitat del titular. A tercera última fila hi apareixen els cognoms i el nom.

Està a punt de caducar el DNI?

Si tenim el DNI caducat, cal fer la renovació al més aviat millor. Cal demanar cita prèvia a www.citapreviadnie.es o trucar al 060. Cal portar una fotografia (mínim 32 per 26 mil·límetres i amb el fons blanc), el DNI anterior i el certificat d’empadronament de l’Ajuntament. La renovació del DNI té un cost de 12 Euros excepte si cal modificar dades o bé si es forma part d’una família nombrosa, que llavors és gratuït.

En el cas de fer el primer DNI a un infant, caldrà portar també el certificat de naixement.

L’IdentiCAT

La Generalitat va presentar fa un any i mig un nou DNI català: l’IdentiCAT, però encara no l’ha posat en marxa. Es tractarà d’un sistema voluntari, descentralitzat i autosubirà. És una experiència pionera al món en que el mateix ciutadà és propietari, gestor i fa la custòdia de la seva pròpia identitat; per tant no hi ha cap base de dades amb la informació de les persones. La Generalitat actua de validador de la identitat digital autosobirana proporcionant eines i un marc legal.

Comparteix el contingut!

Go to Top