La Generalitat no veu problema amb el supermercat sobre el jaciment del Roser “si es fa ben fet”
El jaciment del Roser ha deixat al descobert una vil·la romana i unes termes
La cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat constata la importància de les restes romanes i explica que les condicions per modificar el POUM era que s’excavessin les runes en la seva totalitat.
El Servei d’Arqueologia de la Generalitat considera que el supermercat no ha de suposar un problema a la zona del jaciment del Roser si el procés “es fa ben fet”. Maite Miró, cap del Servei d’Arqueologia de la Generalitat, ha parlat avui pel programa Els matins, de TV3, explicant que una de les condicions que es van posar a Aldi a l’hora de fer les modificacions del POUM era que les restes havien de ser “excavades en la seva totalitat” i que havien de ser “visitables”. La seva construcció ha de preveure el sistema de renovació d’aire per tal d’evitar que es produeixin humitats en les restes.
El grup de 6 arqueòlegs estan portant a terme una actuació que ja s’ha fet a ciutats amb jaciments com Badalona o Tarragona. Un cop acabin les prospeccions, hauran de fer un “procés de consolidació de les restes i d’adequació de la ciutadania”.
L’empresa In situ S.C.P. és la que s’està encarregant de fer la primera fase dels treballs d’excavació al jaciment del Roser, finançats per Aldi supermercados.
L’empresa In situ S.C.P ofereix serveis arqueològics, antropològics i culturals en projectes de promoció privada relacionades amb el desenvolupament d’obres urbanes i infraestructures, però també han col·laborat en programes amb institucions universitàries, museus i administracions públiques. Han fet actuacions a Vic, Camprodon, la Garrotxa o la Bisbal d’Empordà.
Miró ha detallat que les restes es podran veure tant des del recinte del supermercat, és a dir, des del pàrquing, com des de l’accés independent que es crearà. També ha apuntat que es podrien fer visites per posar en context el jaciment un cop es museïtzi.
L’any passat es van fer unes 1.300 intervencions arqueològiques arreu de Catalunya., una xifra lleugerament inferior a la del 2019, que van superar les 1.400.
