El desastre de la successió de l’alcaldessa del PDeCAT arrossega el socialista Torres i aboca el govern municipal a l’agonia
Calella post-Candini: fi de la sociovergència
#lectoropinaCalellaCOM: Saül Gordillo
He vist Josep Torres, en Pepe Torres, tota la vida entrar i sortir del portal del carrer de les Ànimes. Normalment carregat amb la compra de casa. Me l’he trobat pel carrer mil cops, i al Bon Preu dos milions de vegades. No l’he vist actuar a l’Orfeó, ni donar classes ni l’he seguit als plens municipals. Hem comentat la jugada en moltes ocasions, i fins i tot en l’època més dura del procés sempre ha tingut bones paraules i una actitud empàtica envejable. Socialista de tota la vida, en Torres deixa l’Ajuntament de Calella després de 15 anys de regidor, l’última etapa com a tinent d’alcalde. La sociovergència calellenca que ha liderat juntament amb Montserrat Candini acaba de morir, paradoxalment ara que arriben cants de sirena d’una sociovergència nacional. Torres abandona l’acta de regidor set mesos abans d’acabar el mandat, emprenyat amb l’alcalde Marc Buch i, segons informacions periodístiques, també amb el seu PSC de tota la vida perquè s’hi manté al govern municipal com si aquí no hagués passat res. En Pepe no es mereix una sortida així, abrupta i estranya, després d’una dedicació al consistori durant 15 anys, aviat és dit.
Josep Torres abandona l’acta de regidor set mesos abans d’acabar el mandat, emprenyat amb l’alcalde Marc Buch i, segons informacions periodístiques, també amb el seu PSC de tota la vida.
A Calella hi havia un govern atípic. Junts per Calella era una marca del PDeCAT (mai sé escriure aquestes sigles sense saber quina va en minúscula) i havia aconseguit que el PSC fos la seva crossa al govern, i Ciutadans a l’oposició, per retenir una de les alcaldies més preuades d’aquest partit resultant de la implosió convergent. Candini tenia en el tinent d’alcalde Torres el seu fidel aliat, i tots dos s’ajudaven del suport des de l’oposició de l’únic edil de Ciutadans. Estrany tot plegat. Més enllà de la coincidència en la gestió del tàndem Candini-Torres, hi havia un punt de trobada en la moderació entre els convergents de tota la vida i aquest PSC local procliu al pacte i a la governabilitat més que no pas a construir una alternança. En el fons, això representa, en modesta opinió meva, una renúncia dels socialistes a liderar una alternativa a l’alcaldia, ja que l’oposició l’encapçala una ERC que sembla que sense fer gaire gran cosa es pot trobar guanyadora a les properes municipals. Ja veurem després què deparen els pactes, que a Calella es consumen la mateixa nit electoral com fins ara havia aconseguit Candini.
El tàndem Candini-Torres era un punt de trobada de la moderació entre els convergents de tota la vida i aquest PSC local més procliu al pacte que no pas a construir una alternança.
La raresa del govern local s’ha accentuat recentment amb la retirada de l’alcaldessa Candini, que ha donat peu a un nou alcalde no sorgit de les urnes, el fins ara tinent d’alcalde Marc Buch. Candini s’ha equivocat apostant per Buch com a substitut seu a l’alcaldia. En poc temps s’ha vist el fracàs perquè resulta que lluny de ser fidel al PDeCAT, Buch ha comès l’enèssim acte de transfuguisme del qual Calella ja en té algun record (en l’època de l’alcalde Joaquim Rey els trànsfugues eren del PP i del PSC). Tot i que Junts per Catalunya, el partit de Carles Puigdemont, havia designat d’alcaldable Josep Grima, en un acte amb dirigents nacionals, resulta que Buch ha traït els seus companys de grup municipal, ha urdit un acord d’amagatotis amb Grima i ha fet venir Jordi Turull a una guingueta de la platja a presentar-lo com a alcaldable de Junts per Catalunya, i no del PDeCAT. La decepció de Candini i dels encara 5 regidors exconvergents al govern deuria ser majúscula, perquè no han dissimulat el seu malestar públicament i vés a saber si l’espantada del socialista Torres no obre la porta a alguna altra dimissió o a la ruptura del fràgil govern municipal fins ara sociovergent i ara, ai las!, sociovergent però amb un alcalde del Junts per Catalunya que ha abandonat el Govern de la Generalitat acusant ERC de poc independentista. No s’entén res.
Candini s’ha equivocat apostant per Buch. En poc temps s’ha vist el fracàs perquè lluny de ser fidel al PDeCAT, el nou alcalde ha comès l’enèssim acte de transfuguisme passant-se a Junts.
En definitiva, ens trobem que l’espai de l’antiga CiU avui és un campi qui pugui a Calella. Junts per Catalunya té l’alcaldia amb un únic regidor. El PDeCAT és al govern amb tota la resta del grup municipal de Junts per Calella. El PSC ha perdut el seu cap de cartell abans d’hora i això enterboleix el balanç de governabilitat que a les eleccions pugui presentar l’alcaldable Cindy Rando. I Guillermo Gomis, qui ha apuntalat el govern en minoria (els faltava un regidor per a la majoria absoluta), si es presenta per Ciutadans no sortirà escollit, i l’única manera de continuar sent regidor seria encapçalant algunes altres sigles de les quals més val ni pensar-hi.
Junts per Catalunya té l’alcaldia amb un únic regidor, el PDeCAT és al govern amb la resta del grup municipal, i el PSC ha perdut el seu cap de cartell abans d’hora.
Què faran els del PDeCAT a Calella, ara que l’estampida és generalitzada a Catalunya malgrat la sortida de Junts del Govern de la Generalitat? Montserrat Candini va voler deixar d’alcalde un deixeble competitiu electoralment amb Xavier Ponsdomènech (ERC) el proper maig, i resulta que la jugada li ha sortit fatal. Hauria d’haver posat d’alcalde algú molt fidel, amb menys aspiracions ni tantes temptacions de fer jugades mestres, com el tinent d’alcalde Albert Torrent. Amb ell, avui el PDeCAT tindria l’alcaldia de Calella, Torres seguiria de tinent d’alcalde, el pacte hauria arribat a la fi del mandat pacíficament i ja veuríem si Torrent en unes eleccions feia millor o pitjor paper que l’aspirant Josep Grima, mà dreta del vicepresident i portaveu de Junts per Catalunya Josep Rius, un puigdemontista destacat. Amb Torrent, Candini hauria pogut agafar el telèfon i parlar amb l’alcalde. Amb Buch d’alcalde, els que el deuen trucar son Grima i un home que m’imagino que ha jugat un paper clau en tot plegat, el veterà Josep Puig, persona que admiro de fa anys i que ve d’haver estat regidor dels primers ajuntaments democràtics amb el PSAN i ara militant del partit de Puigdemont.
Amb Albert Torrent, avui el PDeCAT tindria l’alcaldia, Torres seguiria de tinent d’alcalde, el pacte hauria arribat a la fi del mandat i ja veuríem si Torrent en unes eleccions feia millor o pitjor paper que l’aspirant Josep Grima.
L’Albert Torrent no és que tingui molt menys carisma que Buch o Grima (no semblen tampoc l’alegría de la huerta ni uns líders espatarrants) i s’ha trobat que la seva amiga Candini l’hauria pogut encertar amb ell i s’ha acabat equivocant fins al punt de deixar el seu espai polític a l’abisme. L’única manera d’arreglar-ho, i ara agafem-nos fort, seria un cop de timó en tota regla si finalment el PDeCAT vol presentar-se per separat de Junts per Catalunya, i això implicaria o sortir del govern en bloc els 5 regidors exconvergents o presentar una moció de censura a l’alcalde (trànsfuga en podríem dir?) Marc Buch a 7 mesos de les eleccions. Ponsdomènech no tindrà tanta sort, i si vol ser alcalde s’ho haurà de treballar més.
Si no hi ha un cop timó, la degradació postconvergent anirà en augment, el govern sense Candini ni Torres agonitzarà, i al maig veurem si la jugada mestra Buch-Grima és suficient per impedir que Ponsdomènech sigui alcalde.
De la mateixa manera que quan va plegar Ramon Bagó (CiU) d’alcalde, el substitut va abaixar el llistó. Ara que ha plegat una alcaldessa de la dimensió de Bagó, el seu substitut ha abaixat tant el llistó que ha fet bo a Joaquim Rey. Qui va ser alcalde de CiU després de Ramon Bagó va governar primer amb trànsfugues del PP i del PSC i, després, amb el PP. Ara directament és el substitut de Candini qui es queda la vara d’alcalde i es canvia de partit polític. Si no hi ha un cop timó clar, que ho dubto, la degradació al grup municipal postconvergent anirà en augment, el govern sense Candini ni Torres esgotarà el mandat pràcticament demanant el temps com als partits de futbol quan estàs patint pel resultat, i al maig del 2023 veurem si la jugada mestra Buch-Grima és suficient per impedir un govern d’esquerres amb Ponsdomènech d’alcalde. Perquè, és clar, una entesa Junts-ERC a Calella avui em sembla impensable vist el panorama local i, encara pitjor, el nacional. Quan va ser a les mans de Candini, el govern amb ERC no va ser possible. Ara sense ella, tampoc no me’l sé imaginar pel desastre de la seva successió.
