Albert Lluís, el més ‘Tarzan’ de Calella

#lectoropinaCalellaCOM: Xavier Cusell

El personatge més selvàtic que tenim a Calella és l’Albert Lluís, ell és el responsable que hi hagués hagut un Club amb el nom de Jungla. Un nom més que justificat, per una banda, perquè era una petita jungla, amb tres micos, lloros, cacatues, hàmsters, peixeres, un gat i un pastor alemany, en Darjo; i també era un club perquè els més fidels o els més amics, n’eren socis i tenien un carnet que ho acreditava.

Eva Miller i Albert Lluís en el rodatge de ‘La diosa salvaje’ amb la Lucy

Conec a l’Albert de fa molts anys, fins i tot vam treballar junts uns mesos al Supercolor del carrer de les Ànimes, és un personatge que sempre m’ha fascinat. Conec poques persones que parlin tant com ell, sempre tenen alguna cosa a dir i sempre hi ha un toc d’humor fi, d’aquelles persones que pensen abans de parlar. És de les persones que no només parlen, sinó que també pregunten, perquè en el fons, busquen alguna cosa, alguna explicació, allò de per què de tot plegat. Aquests últims anys l’he trobat sovint al passeig, assegut, xerrant amb algú o passejant.

Quan li vaig proposar fer aquesta entrevista em va dir que no, que no tenia res a dir, que se sentia al final d’una vida equivocada, que era un jubilat forçat, que no valia la pena destacar res del Jungla, era passat i que ell no era la persona indicada per fer una entrevista. Jo vaig pensar: No tens res a dir i em respons amb una llista inacabable d’arguments?

Vaig insistir. Una tarda de desembre em va convidar a casa seva, al centre de Calella, on em va dir que hi estava de cine. És veritat que m’ho va confessar després de les primeres ratafies i d’embolcallar unes quantes cigarretes.

Com se’t va acudir obrir el Jungla Club?

Quan encara portava el Zòdiac, les coses es van començar a tòrcer, venien aquells grups a buscar batusses a la discoteca els diumenges fins que un dia m’hi vaig enfrontar i vaig acabar al cuartelillo per abús d’autoritat! Havia de fer un canvi i una holandesa que vaig conèixer i que ens vam fer amics em va donar la idea. Un estiu que va tornar, va venir acompanyada de la seva parella i em van parlar de l’existència d’un local a Amsterdam ple d’animals exòtics. La idea em va agradar perquè volia fer alguna cosa nova. Aquell hivern vaig anar a Amsterdam a conèixer el local i m’hi vaig decidir. Jo sol ja em vaig fotre l’embolat i adeu al Zòdiac.

Disco Zòdiac: Albert, Quico, Vicenç, Narcís i Salvador

Havies tingut alguna experiència amb animals i amb ximpanzés com per plantejar-te obrir el Jungla?

No, cap ni una. Aquesta noia, quan va venir a Calella, portava en Buly, la mona aranya, que me’l vaig quedar, i els dos ximpanzés que vaig comprar a Holanda, un mascle, en Tommy i la Lucy. Vaig trigar molts mesos a poder portar els dos ximpanzés a Calella fins a tenir tots els documents necessaris per a la tinença dels primats.

La idea del Jungla anava més enllà d’un local singular amb animals?

De fet, era un Club, Jungla Club, hi havia socis, vaig fer uns carnets, hi havia jocs d’escacs, hi fèiem xerrades, hi havia llibres i feiem música en directe, amb en Toti Badalló, en Lluís Navarro o en Josep Grau. La intenció era fer un lloc de trobada social amb gent que tingués inquietuds i també va ser el primer local de Calella que tenia un televisor en color, era l’any 1972 i ja emetien unes hores al dia en color i els Jocs Olímpics de Munic d’aquell estiu.

Jungla Club. Quike i Josep Valls, Albert i Nella

Era gaire complicat gestionar el Jungla amb tots aquests animals?

Força, al començament vaig tenir problemes amb el ximpanzé mascle, en Tommy, era agressiu sobretot amb la Lucy i al final el vaig donar a un circ que va venir a Pineda i que portava altres micos. La ximpanzé era una altra cosa, era dolça, li agafaves carinyo. Fèiem fotos amb turistes i vam rodar tres pel·lícules amb la Lucy, dues de Tarzan, Tarzan y el Misterio de la Selva i La diosa salvaje, i una altra pel·lícula de la Monica Randall, que passava en un manicomi i que jo hi sortia com a boig.

L’Albert va deixar el Jungla al cap de quatre anys, el Buly va patir un accident i va morir al cap de poc i la Lucy la va portar al Parc de les aus a Vilassar, on li van construir una caseta per a ella. Així i tot, no va deixar del tot el món animal perquè encara va organitzar una exposició de serps:

Sóc d’aquelles persones que li agradava obrir un negoci, però quan ja està en marxa penso en un altre. L’exposició de serps es deia Hannah, en referència a la cobra real (Ophiophagus hannah) i hi havia varans, monstres de gila, cocodrils, diferents tipus de cobres. Allà hi vaig perdre…

Potser encara algun lector recorda la intervenció de l’Albert Lluís en el programa ‘La vida en un xip’, de TV3, on va participar per parlar de ‘Si és bo parlar de sexualitat amb la família’. Ell també ho recorda bé: “Els cabrons em van fer preguntes abans d’entrar i ja van marcar línies vermelles i si jo volia explicar alguna cosa, ja em tallaven”.

Com deia al començament, no calla, sempre té alguna cosa a dir, que posa sentit a tot plegat. És una persona d’aquelles amb qui hi pots estar en desacord d’entrada, però saps que al final acabaràs en un punt de trobada.