L’atropellament d’un calellenc de només 33 anys aquest divendres ha posat el pas a nivell del costat de l’estació al centre de l’huracà. Es tracta d’una zona de pas molt freqüent, tant per vianants com per vehicles. Els turistes que l’utilitzen per anar a la platja o al passeig són els més prudents, ja que el fet que les barreres estiguin baixades i l’alarma sonant genera certa inquietud.

Els veïns de Calella, en canvi, tenen molt més interioritzada la rutina del pas a nivell. Les barreres s’abaixen i l’alarma comença a sonar amb molta antelació al pas del tren, probablement per evitar atropellaments i donar temps a les persones que estiguin creuant. Però aquest marge de temps tan elevat, que pot arribar als 15 minuts, fa que els calellencs li hagin perdut la por, potser fins i tot el respecte, i travessin quan ja no està permès. 

El pas es troba en una línia recta, pel que es veu si el tren ve des de Sant Pol o si surt des de l’estació. El mateix passa amb el pas a nivell de davant del bar La Torre. Això dona un excés de confiança als ciutadans per travessar les vies a peu, especialment a adolescents i adults que van sols, malgrat resulta extremadament perillós. “Si vaig amb la nena m’espero a que passi el tren per donar-li exemple, però si vaig sola travesso si veig que encara no arriba”, afirma una mare, mentre que altres ciutadans afegeixen que “miro a banda i banda i, si no ve el tren, passo”. Tot i que pugui semblar una imprudència, és un costum entre els veïns i veïnes, que solen tenir aquest mateix comportament. L’atropellament ocorregut aquest divendres ha fet que el pas a nivell ocupi titulars, i que s’hagi obert el debat sobre travessar amb les barreres baixades.

La situació és diferent quan es travessa amb un vehicle. De fet, és l’únic pas a nivell que permet la circulació dels cotxes i dels camions que munten la fira al passeig, ja que els dos accessos de la Riera Capaspre i el Rierany dels Frares tenen una alçada limitada. En aquest cas, com que les barreres quan estan baixades no deixen espai als vehicles per passar, si que esperen a que es tornin a aixecar.

Soterrar-lo, una promesa recurrent incomplerta

El soterrament del pas a nivell ha estat sobre la taula en moltes ocasions, però mai s’ha arribat a executar. L’any 1984, el Gremi d’Hostaleria va recollir signatures per traslladar o soterrar el conjunt de la via des de Calella fins a Malgrat, amb l’alcalde calellenc del moment, Joaquim Rey, donant suport a la iniciativa. Com és evident, no es va arribar a fer.

L’any 2008, Adif va licitar la redacció d’un estudi per buscar alternatives als passos a nivell, entre els quals s’incloïen els de Calella. Més endavant, l’any 2017, el govern espanyol va posar en marxa un pla per soterrar diversos passos a nivell d’arreu de l’Estat, que havia de començar aquell mateix any i que hauria de finalitzar al 2024, destinant 5,8 milions d’euros als projectes. Un dels lots que es va licitar també incloïa els dos de Calella, a més del de Pineda de Mar, d’entre un total de 74. De nou, malgrat encara no ha acabat el termini del pla, no s’ha executat res.

Fa dos anys, al mes d’octubre de 2021, el ple de l’Ajuntament va aprovar reclamar a Adif que fes efectiva la supressió dels passos a nivell i que remodelés els passos soterranis. També va quedar en paper mullat.

Creuar també la carretera

Creuar el pas a nivell amb les barreres baixades no és l’únic gest imprudent que es veu a diari a Calella. També hi ha molta gent que travessa la carretera N-II en punts no habilitats, en algunes ocasions aturant el trànsit obligant els vehicles a frenar de forma sobtada. Després de l’alliberament dels peatges i amb la tan anomenada pacificació de la N-II, l’objectiu de les autoritats és que es redueixi el trànsit, però malgrat hagi pogut disminuir la quantitat de vehicles que hi passen, continua sent una via molt utilitzada, amb moments de saturació diaris.

La via del tren i la N-II suposen dues barreres entre les quals queda encotillat el centre de la ciutat. Però pels veïns resulta més senzill anar “a mar”, tal com es pot observar els caps de setmana, amb el Passeig de Mar ple. I el pas a nivell és l’accés principal. Coincideix, també amb una reducció de la freqüència de trens. En canvi, es converteix en una barrera més present la N-II, malgrat hi ha equipaments freqüentats i necessaris com l’Hospital o la Fàbrica Llobet, a més del Parc Dalmau, a l’altra banda.