Per tal d’evitar la segregació escolar a Calella, 1 de cada 4 alumnes d’infantil i primària hauria de canviar de centre educatiu. És la conclusió de la Fundació Bofill, una de les institucions que més estudia la segregació escolar a Catalunya, amb les dades de la nostra ciutat analitzades aquesta setmana en una conferència organitzada per Calella en Comú Podem. Això es deu a que hi ha una concentració d’alumnes vulnerables en uns mateixos centres a diferència d’altres, on hi ha una proporció molt més elevada d’alumnes considerats benestants.

Maria Segurola, periodista i cap de projectes contra la segregació escolar de la Fundació Bofill, explica que els nivells de dissimilitud a Calella són del 26% a infantil i primària i del 18% a l’ESO. La dissimilitud és un dels paràmetres amb els quals es calcula la segregació escolar i que implica la quantitat d’alumnes que, hipotèticament, haurien de canviar d’escola o d’institut perquè la distribució dels estudiants fos equitativa entre tots els centres educatius d’un municipi.

Els estudiants vulnerables ho són per diferents motius, com el fet de tenir necessitats educatives específiques, per ser nouvingut i no entendre l’idioma o per les condicions econòmiques de l’infant i la seva família entre d’altres. De fet, 1 de cada 3 infants està en risc de pobresa a Catalunya. Hi ha tres factors que influeixen en les oportunitats que tenen aquest tipus d’alumnes; un d’elles és l’efecte company, ja que les relacions personals i les característiques del conjunt de l’alumnat tenen un gran impacte sobre el comportament i les expectatives de cada un dels estudiants individualment. Segurola afirma que, segons els diferents estudis, la barreja d’alumnes beneficia als alumnes vulnerables i no afecta negativament als benestants. De fet, també hi ha segregació escolar quan tots els alumnes són benestants i, fins i tot, també quan tots els centres educatius són públics.

Els altres dos factors són l’efecte Pigmalió, ja que les expectatives per part del professorat repercuteixen sobre l’autoestima i els resultats dels infants, i quan hi ha molta concentració d’alumnat vulnerable en un mateix centre educatiu, les expectatives baixen; i l’efecte procés, ja que la mateixa composició dels alumnes afecta el model escolar i les pràctiques pedagògiques i curriculars dels centres. A més, la cap de projectes de la Fundació Bofill i líder del projecte DeSegregACCIÓ apunta que està demostrat que el nivell d’estudis de la mare afecta especialment als fills i filles.

El projecte DeSegregAcció, de la Fundació Bofill, fa un seguiment continuat dels nivells de segregació escolar a nivell municipal i nacional, i impulsa accions amb l’objectiu que les diferents institucions públiques despleguin mesures desegregadores efectives.

Ajustar les places i detecció de vulnerabilitat

Davant d’aquesta problemàtica, calen polítiques que la reverteixin. “Les mesures contra la segregació escolar són de baix cost, però cal voluntat política”, afirma Maria Segurola. Els ajuntaments, mitjançant l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME), tenen la capacitat d’incidir-hi fomentant que hi hagi tantes places com alumnes, de tal forma que totes queden cobertes. Sinó, les vacants es concentren a les escoles més estigmatitzades. La periodista destaca que és imprescindible establir la ràtio d’alumnes per classe amb el padró a la mà, específicament per les característiques de cada municipi, però tenint en compte també la matrícula viva, que són els alumnes que arriben durant el transcurs del curs.

També és imprescindible la detecció prèvia d’alumnes vulnerables i una correcta distribució. Aquest és, precisament, un dels problemes que va detectar la Síndica de Greuges a Calella l’any passat per una reclamació de l’AFA de La Minerva: “en el darrer procés d’admissió, la reserva de places entre centres públics i concertats va ser desigual en valors relatius (sobre el conjunt de places ofertades), i també que una part de l’alumnat ordinari admès als centres públics va ser detectat amb necessitats educatives específiques a posteriori del procés d’admissió”, va concloure l’anàlisi de la Síndica.

Arran d’aquesta situació, els Serveis Territorials al Maresme-Vallès Oriental proposaran la creació de la Unitat de Detecció d’alumnat NESE (Necessitats Específiques de Suport Educatiu) a Calella, una unitat que Segurola afirma que és obligatòria als municipis de més de 10 mil habitants, com és el cas de Calella.

Els Comuns reclamen un pacte local

Calella en Comú Podem va organitzar la conferència a la que va convidar a la cap de projectes contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. El portaveu de la formació, Sebastià Tejada, va afirmar que plantejaran de nou al govern desenvolupar el Pacte Local contra la Segregació Escolar amb l’objectiu de posar-lo en marxa aquesta legislatura. De fet, aquest era un dels punts de l’acord entre el govern i els Comuns perquè donessin suport a la investidura de Marc Buch com a alcalde.