Trobar personal pel sector de l’hostaleria i la restauració és una tasca complicada, una situació que es dona a Calella i a d’altres municipis turístics. “Jo treballava a un restaurant, però només estava a mitja jornada. El mes de novembre vaig començar a treballar en un forn de pa i fins ara el restaurant no ha aconseguit trobar algú per substituir-me”, explica una calellenca, una realitat que viuen els veïns i locals del municipi. Falta gent per tot tipus de feines i les causes són diverses.

Dins del sector, hi ha tasques que no agraden i per les quals costa trobar personal. Per exemple, a Casa Carlos busquen algú per treballar de rentaplats, però no hi ha manera. “El personal que porta molt de temps amb nosaltres no hi vol treballar i la gent que ve de fora tampoc o no té els papers per poder contractar-la” explica el director del restaurant, Adrià Aragúndez, qui afegeix que “ens diuen que és una feina massa lletja i no els hi agrada”. La quantitat de comensals que passen per un bar o restaurant fa imprescindible que hi hagi personal destinat a rentar els plats periòdicament, però el fet de ser una tasca mecànica sense capacitat de promoció la fa poca atractiva.

Calella també és un territori on falta gent amb vocació per l’hostaleria i la restauració. Segons la presidenta del Gremi d’Hostaleria del Maresme, Isabel Mallol, el sector turístic està immers en “una ressaca postpandèmia. La gent té moltes ganes de sortir i serà molt bona temporada, però hem perdut la cantera d’estudiants i professionals que van anar a l’ERTO, d’altres que han demanat excedències o que han marxat a treballar a altres sectors”. Per Mallol, la pandèmia ha marcat un abans i un després en el sector, sent un dels més castigats, i continua en un procés de transformació per adaptar-se a la nova realitat.

Les cafeteries i forns de pa també busquen personal

Mal pagat i moltes hores?

Sobre el sector de l’hostaleria i la restauració planegen dos clixés molt estesos: el fet de treballar més hores del normal i que el sou sigui massa baix. És un dels punts més controvertits perquè depèn molt de l’ètica laboral amb què actuï cada negoci, però afecta la imatge del sector i també provoquen que hi hagi qui es faci enrere a l’hora de decantar-se per acceptar una feina per treballar de cambrer o a la cuina.

Per aquest motiu, l’hostaleria es pot veure com un sector poc valorat. “En general, és una feina molt desagraïda i el client no està disposat a assumir el cost que implicaria que els treballadors tinguessin els sous que es mereixen” afirma Adrià Aragúndez. La presidenta del Gremi d’Hostaleria és més optimista; és conscient que “la mala fama que el sector turístic paga poc, però no és cert. De fet, quan hi ha persones formades i són caps de secció, ja es pacten els preus i no depèn només del conveni”. Als hotels, degut a l’elevat nombre de persones que hi treballen, és més fàcil que es formin comitès d’empresa que procurin pels drets dels treballadors.

Les discrepàncies també es produeixen amb l’horari, però la presidenta del gremi turístic assegura que “les jornades estan bastant controlades. En temporades fortes, es treballen els caps de setmana i es lliura entre setmana, que no hi ha tanta feina. Jo crec que amb la bona voluntat i l’educació dual que ofereixen els hotelers s’ensenyen mesures de companyonia, igualtat, el fet que no hi hagi abusos de poder i la conciliació familiar”. Aragúndez explica que les llargues jornades no és un problema que es visqui a Casa Carlos, però és coneixedor que “hi ha llocs on es treballen moltes més hores, però també s’entén que en l’hostaleria és difícil complir amb les 8 hores”. A les xarxes socials es poden trobar una gran quantitat de perfils que denuncien les situacions d’explotació i les ofertes de feina abusives, la majoria a la costa espanyola.

La temporalitat

La particularitat del sector fa que alguns negocis només treballin en temporades molt concretes i això pot ser un impediment per aquells que busquin una estabilitat laboral. Igual que amb el sou i les jornades, la realitat de cada local és diferent i a Calella trobem establiments que no viuen aquesta situació, també perquè molts es troben actius durant tot l’any.

“Nosaltres tenim una plantilla fixa del 75% i el 25% que queda treballen per temporades i molts d’ells repeteixen. Més o menys aquesta situació és la que tenen els nostres coneguts del sector”, expliquen des del Frankfurt La Riera, tot i que admeten “que enels hotels i les guinguetes els hi és més difícil perquè la temporada és més curta i costa molt més mantenir la plantilla”. També hi ha bars i restaurants que mantenen l’activitat només en els mesos de bonança turística, el que obliga que els treballadors tinguin contractes temporals o fixes discontinus, una modalitat que es va veure especialment perjudicada durant la pandèmia i que resulten poc atractius per la manca d’estabilitat.