David Pujol, el jove de Pineda de Mar que posa nom al malestar amb Rodalies i triomfa a X

  • Amb tan sols divuit anys, l’estudiant de matemàtiques denuncia retards, trens suprimits i manca d’informació, i s’ha convertit en una veu viral a les xarxes reclamant millores estructurals al servei ferroviari

L'activista David Pujol amb totes les reclamacions que ha posat a Renfe.

2026-01-27T21:17:13+01:0027/01/2026|

El col·lapse de Rodalies no és cap novetat per als usuaris de Catalunya, però en aquestes dues darreres setmanes ha pres una nova dimensió a les xarxes socials, on milers de persones han estat compartint la seva insatisfacció tant amb Renfe com amb Adif.

David Pujol, jove de Pineda de Mar i estudiant de Matemàtiques a la Universitat Autònoma de Barcelona, és des de fa poc més d’un any, una de les veus més virals a X, amb @cangrijo com a nom d’usuari, denunciant incidències, retards i la manca d’informació del servei ferroviari.

Pujol explica que tot va començar el novembre del 2024, després d’una setmana especialment caòtica a la línia R7, la qual acostuma a freqüentar per assistir a la universitat. “Un dilluns em van suprimir el tren i ningú sabia donar-me explicacions. Feia dies que veia incidències constants i aquell dia vaig dir prou”, recorda. Aquell moment va ser el detonant que el va portar a començar a presentar reclamacions formals i a fer-les públiques a X.

Reclamacions que s’acumulen i respostes que no arriben

Des d’aleshores, en David ha anat acumulant desenes de queixes, algunes encara sense resposta mesos després. “Tinc reclamacions de fa vuit o nou mesos. No és normal. L’administració hauria de respondre en un màxim de tres mesos i no ho fa”, denuncia. Així i tot, reconeix que continuar presentant reclamacions li serveix, com a mínim, per donar visibilitat al problema: “Potser no canvia res immediatament, però almenys pots dir que no t’has quedat callat”.

Segons explica, les reclamacions de Renfe depenen de la Generalitat de Catalunya, fet que, a parer seu, agreuja la sensació d’abandonament. “Si l’administració no compleix la seva pròpia llei, el missatge que dona a l’usuari és que tot s’hi val”, afirma.

Una veu que connecta amb milers d’usuaris

El seu to directe i la seva experiència com a usuari diari han fet que els seus missatges connectin amb molta gent. “No soc un polític parlant des d’un despatx. Soc una persona que pateix Rodalies cada dia i dic el que tothom pensa”, assegura. Aquesta autenticitat ha convertit els seus tuits en missatges virals que acumulen milers de visualitzacions.

Amb el temps, Pujol ha passat de ser un usuari indignat a una mena de portaveu involuntari del malestar col·lectiu. “M’escriu molta gent explicant-me situacions similars, sobretot des que vaig sortir a alguns mitjans. A l’Instagram, moltíssima gent m’obre i em diu, mira, soc tal, agafo l’R2 i estic desesperat, necessito que denunciïs a Rodalies, explica. Per a ell, aquest suport és clau: “Està bé saber que no estàs sol i que el problema és estructural”.

Quan Rodalies condiciona els estudis

Les incidències no només afecten el seu estat d’ànim, sinó també la seva vida acadèmica. Aquesta mateixa setmana, el David explica que ha decidit no presentar-se a un examen per evitar dependre del servei ferroviari. “Entre Rodalies i els autobusos alternatius, pots trigar quatre hores a arribar”, explica.

Respecte als incidents d’aquests últims dies i el transport alternatiu per carretera com a solució provisional, en David relata situacions de busos saturats, retards de més d’una hora i fins i tot baralles entre passatgers per poder pujar. “És un caos absolut. Hi ha gent que es queda tirada a les parades sense saber si passarà un altre autobús”, denuncia.

Reunions institucionals sense resultats

La seva activitat també l’ha portat a reunir-se fins a tres vegades amb responsables de Mobilitat i de Renfe; una d’elles, l’última, aquest passat dijous 22 de gener de la mà de Dignitat a les vies amb els consellers Dalmau i Peneque també presents. “Estic amb Dignitat a les vies, una mica, que és aquesta Plataforma que parla dels trens del corredor sud, i estic intentant fer també pressió institucional amb ells” afegeix.

La primera reunió, però, el juny del 2025, va ser la que recorda com la més imponent. “Va ser perquè jo vaig enviar una reclamació d’aquestes que faig, però en comptes de la Renfe, al Departament de Territori i vaig reclamar que em volia reunir amb el secretari de Mobilitat. Vaig anar i estava també el president de Rodalies”.

Tot i valorar positivament poder expressar-se directament davant dels responsables, el seu balanç és agredolç. “Em van escoltar, em van dir que tenia raó, però després no ha canviat res. Les paraules no serveixen si no hi ha accions, lamenta.

L’octubre de 2025, quatre mesos després, Pujol va tornar a reunir-se amb alts càrrecs com Carmona, portaveu de Renfe a Catalunya, Manel Nadal, secretari de mobilitat i dues treballadores més. Moment en què van explicar-li que tenien pensat tallar l’R7 tot i les demandes del jove per treballar en aquesta línia.

Una altra de les demandes del jove, que tampoc van complir, és la circulació de via doble a l’estació de Calella, que a hores d’ara té una infraestructura amb un tram de via única. “Aquí hi ha un problema. És un tema molt polític. Molta gent diu que hi haurà més trens i matarà el poble, però la realitat és que si no fem doble via, Rodalies anirà sempre, sempre, sempre malament. O sigui, és l’única opció que hi ha”– referint-se a l’estació de Calella, on ell agafa cada dia el tren per proximitat.

Pujol critica que els discursos polítics es repeteixin sense traduir-se en millores reals i considera imprescindible que els responsables facin servir el transport públic per entendre la situació. “No és normal dirigir el transport públic sense utilitzar-lo”, afirma.

“Jo crec que no hem de posar la política a Rodalies”

En preguntar-li si creu que tot aquest caos de Rodalies es deu a la dependència ferroviària amb Espanya, el jove activista pinetenc recalca la importància de no posar la política dins del servei de transport públic. “Jo crec que no hem de posar la política a Rodalies. No per res, perquè hi estic molt d’acord, però quan posem la política estem traient a tota la gent que pateix Rodalies i que no opina igual que nosaltres, encara que sigui veritat. El que hem de fer és lluitar contra els polítics, perquè tots són culpables d’això” afegeix.

Una xarxa “ferida de mort”

Pel que fa al futur de Rodalies, el jove és contundent: “Crec que és el final de la confiança. La gent només agafarà el tren si no té alternativa”. Segons ell, cada cop més usuaris opten pel cotxe o altres mitjans davant la falta de fiabilitat del servei.

També denuncia la manca d’informació en temps real. “S’informa del que volen i quan volen. Hi ha trens suprimits que no s’anuncien i després parlen d’informació exquisida. Jo no la veig, i la majoria d’usuaris tampoc”, crítica.

Malgrat tot, David Pujol continua alçant la veu, convençut que la pressió social és l’única via per revertir una situació que considera insostenible. “M’agrada pensar que puc donar veu a les persones que no en tenen”. Si no ens queixem, tot això queda normalitzat. I no hauria de ser normal”. 

Comparteix el contingut!

Go to Top