Alba Calm, campiona d’Espanya de vòlei: “Ha estat una experiència que voldria tornar a viure mil vegades”

Quines sensacions tens després d’aquesta victòria al CESA 2026?

Va ser una experiència magnífica. No hi havia participat mai i m’ha fet molta il·lusió, perquè he estat competint amb les meves amigues més properes. Hi ha hagut moments molt destacats, com el partit de quarts de final contra les Illes Balears, una jornada molt igualada on la victòria ens va permetre anar a la semifinal. Aquest campionat ha estat una experiència que voldria tornar a viure mil vegades.

Com van ser els teus inicis en el vòlei?

Va ser fa sis anys. Jo feia hípica, però la meva germana gran –a qui li agrada molt el vòlei– em va motivar a provar l’esport. Els meus inicis van ser al casal de vòlei platja de Calella. Em deien que era molt bona i que tindria potencial. Poc després, vaig començar també a fer vòlei pista a l’Escola Pia i, a mesura que anava veient que era bona, vaig deixar l’hípica i em vaig centrar en aquest esport. Després vaig fitxar per l’Arenys de Mar per buscar més nivell i vam aconseguir pujar a l’equip a segona. Llavors, el Club de Vòlei de Premià de Dalt va contactar amb mi perquè entrés al seu club i he estat amb ells fins ara.

I d’aquí vas passar a la selecció catalana…

Els entrenadors de la selecció catalana fan unes proves a Blume on agafen totes les jugadores de tots els equips de Catalunya i fan entrenaments cada cap de setmana per veure el nivell que tenen. Aquestes concentracions comencen a l’octubre i cada vegada s’intensifiquen més fins arribar al mes de juny, on formen a l’equip de 14 jugadores. A l’inici érem 250 participants.

T’esperaves entrar a la selecció?

No m’ho esperava realment, perquè no m’agrada fer-me l’important davant de molta gent que és més bona que jo. Ho vaig haver de donar tot perquè m’escollissin; si em relaxava, perdia l’oportunitat. Amb molt d’esforç, vaig aconseguir formar part de la selecció i em va fer molta il·lusió ja que, a més, vaig entrar amb una amiga que tampoc sabia si l’agafarien.

La setmana abans de començar el campionat, vam arribar a entrenar unes 5 hores tots els dies, matí i tarda. Va ser molt dur i estava molt cansada sempre, ja que a més, se’m va ajuntar tot amb els estudis. En aquest aspecte, com la propera temporada estaré a Blume, serà més fàcil compaginar-ho tot.

Les catalanes van guanyar per 3 a 1 a la selecció madrilenya a la final. (Foto: cedida)

Per què dius que serà més fàcil?

Perquè fins ara havia d’entrenar quatre dies a la setmana, a més de continuar anant al Club Vòlei de Premià, moltes hores de desplaçament… I tenint en compte que primer i segon de batxillerat són cursos encara més difícils, el canvi a la Residència Joaquim Blume em facilitarà les coses. És un centre de tecnificació que s’enfoca 100% en l’esport i t’ajuda a compatibilitzar-ho amb els estudis. Allà fas quatre hores de classe, entrenament, descans per dinar i estudiar i, després, més entrenaments. Et preparen bé per les PAU i com es tracta d’una residència, tampoc haig de patir pels desplaçaments.

Encara que estarà al Blume, Alba Calm continuarà vinculada al Club Vòlei Premià de Dalt i competirà a la lliga quan la necessitin.

T’agradaria dedicar-te professionalment al vòlei?

No tinc res pensat encara, però m’agradaria competir en un futur a la selecció espanyola. Aquest pròxim any m’enfocaré al màxim al vòlei, però no sé si m’hi acabaré dedicant. Encara sóc jove, vull estudiar alguna enginyeria i prefereixo tenir sempre dues opcions per si una no em surt bé, escollir l’altre.

Quin consell li donaries a algú que vol competir a vòlei al mateix nivell que el teu?

Que prioritzi la seva salut mental. Amb el vòlei, més que tècnica, has d’estar bé del cap. Si en aquest aspecte falles, perjudicarà el teu rendiment. Anar a un psicòleg t’ajuda a estar centrat, tenir paciència, donar el millor de tu i suportar tota la pressió que et caurà. El vòlei requereix una bona preparació física, però és un esport molt mental.

Creus que el vòlei és un esport igualitari, o encara hi ha feina per fer?

La veritat és que això ho tinc molt present des que estava a l’Arenys, ja que era un club que li donava molta importància als nens, perquè tenien a tots els seus equips a primera divisió, i les nenes estaven més apartades o tenien menys nivell que la categoria masculina.

L’esportista calellenca considera que en tots els esports els clubs acostumen a prioritzar una categoria envers d’una altra.

Tens algun referent esportiu en el món del vòlei?

Sempre m’ha agradat el vòlei, però no m’he dedicat a mirar-lo. He anat a veure alguns partits concrets, com el campionat que va fer la selecció espanyola Sots-22 a Galícia, però no és una cosa que faci habitualment. A part d’això, he anat evolucionant juntament amb les meves companyes del club. No tinc una jugadora que m’inspiri però, en canvi, els meus entrenadors sí que m’han fet evolucionar i pensar que m’agradaria ser com ells.

El campionat es va disputar a Lugo. (Foto: cedida)