La companyia calellenca Teatre al detall suma una nova generació al repartiment: “Amb la Nora ha entrat una energia nova”

¿Com va néixer Teatre al detall?

Txell Botey: En Xavi i jo estudiàvem junts a l’escola de teatre Nancy Tuñón i, quan vam acabar la formació, vam treballar amb diferents grups, però sempre havíem tingut el neguit de crear la nostra pròpia companyia. Hi ha gent que necessita generar idees pròpies i té inquietuds per anar una mica més enllà del que és l’actuació. I llavors vam començar així, creant els nostres espectacles i buscant què és el que volíem dir i com fer-ho.

Xavi Idàñez: Els actors som com mercenaris, és a dir, t’ofereixen un paper i el fas. Quan vas coneixent directors i dramaturgs, t’adones que vols acabar treballant amb alguns d’ells de forma habitual i, a més, explicant coses que realment t’interessin dins d’una companyia amb la qual et sentis a gust.

Quan parleu de crear els vostres projectes propis, de quin tipus d’obres estem parlant?

T.B: Vam començar fent obres per a adults. Sempre s’ha dit que el nostre teatre és poètic, perquè en el text o les imatges que es mostren hi ha molta metàfora, etc. Vam començar amb un espectacle de poemes del Jordi Cienfuegos, que és un amic nostre, després vam fer «Contra el progrés», una obra més crítica, i finalment un espectacle de poesia eròtica.

X.I: I després vam tenir a la Nora. Va ser quan la portàvem a veure teatre de petita que vam voler també fer obres que poguessin veure les nostres filles. Vèiem espectacles amb molta qualitat, amb un imaginari molt diferent i unes possibilitats escenogràfiques que no vèiem en el teatre per a adults. Potser es menysprea el teatre infantil, però hi ha maneres d’explicar històries interessants i amb profunditat.

L’última obra estrenada i, precisament de temàtica familiar, és «La Júlia i el tauró». De què tracta? 

Nora Idàñez: L’obra parteix d’una novel·la de Kiran Millwood Hargrave. Tracta la història d’una família que marxa a Escòcia per reparar un far espatllat i per trobar un tauró de Groenlàndia que té 400 anys. La Júlia, la filla de 10 anys, comença a conèixer els seus pares d’una manera més profunda i descobreix que no són perfectes i tenen defectes. Durant l’obra també es tracta el tema de les malalties mentals. És un espectacle musical, que compta amb les composicions de Dani Campos.

«La Júlia i el tauró» és la darrera obra de Teatre al detall i en la que ha debutat la filla de la parella artística, convertint el teatre familiar en una professió de família.

I com ha estat la teva entrada a escena?

N.I: M’ha fet molta il·lusió. He crescut acompanyant als meus pares al teatre. Els he vist, muntar, actuar… i he crescut admirant-los sobre l’escenari i estimant el que feien. Ha sigut tota una oportunitat poder actuar amb ells i formar part d’un projecte així. Encara que no tinc molta experiència en comparació amb ells, ha sigut fantàstic interpretar a la Júlia al costat d’ells i del director, Joan Maria Segura, juntament amb la resta de professionals que han fet possible aquesta obra.

La Nora mostra passió pel cant, un art que pot desenvolupar en aquesta obra de teatre musical. (Foto: Quim Botey)

I quines han estat les sensacions dels pares?

T.B. i X.I: Ha sigut fantàstic. Quan entra algú jove té noves il·lusions i expectatives, resulta contagiós i alhora motivador. És una energia nova, una persona per a la qual tot són descobriments.

I com és treballar en família en una companyia teatral?

T.B i X.I: Estem acostumats. Fa 22 anys que treballem així i ens entenem bé a dalt de l’escenari. Apliquem el mateix criteri, tant a l’hora d’interpretar com a la feina de producció o de venda d’entrades. Prenem moltes decisions: quina obra fem, com ha de ser el cartell o amb quin equip treballem. També t’has de preocupar de tots els costos i per això has de posar-te molt d’acord. L’única complexitat és que has de saber diferenciar feina de família. No parlar de feina quan no toca, per exemple, i és complicat perquè es pot tornar molt obsessiu.

N.I: La veritat és que aquests dos mesos han sigut bastant intensos. Jo els havia vist en el procés de creació de molts espectacles, però no ho havia viscut des de tan a dins. Sabia que era complicat, però ara he vist realment tota la feina que hi ha de gestió i producció.

La Txell i en Xavi compten amb diferents professionals per assumir tasques com la il·luminació o la direcció. Tot i que, puntualment, també les fan ells mateixos, principalment pugen a l’escenari com a actors i actrius dels seus espectacles.

És fàcil poder-se dedicar professionalment al teatre?

 T.B: No ho és. S’ha de tenir molta perseverança i creure molt en el que fas. Però nosaltres que ens hi hem dedicat, no podem dir a la nostra filla que no ho faci per por. Ella ha de provar de fer els seus propis projectes i treballar amb altra gent més endavant. Tampoc estem en un país que es doni un suport notable a la cultura.

X.I: Jo crec que t’hi pots dedicar si tant tu com l’entorn en què més confies creieu que tens talent. Has de ser molt constant i treballador. En aquesta professió s’hi dediquen els qui treballen més i són més apassionats. També és important formar-se a molts nivells.

Vol dir desenvolupar diferents habilitats?

X.I: Sí. Vull dir que, si a més d’interpretar saps cantar, toques un instrument, tens do de gents o saps comunicar, tens moltes més possibilitats. Com més obris el ventall i com més t’agradi tot millor, perquè hi ha molts més camps per poder explorar.

Això també li permet conèixer a més professionals del sector…

T.B: De fet, nosaltres ens envoltem dels millors perquè fer-ho tot nosaltres tres sols seria impossible. Tenim professionals encarregats de la il·luminació; en Joan Maria Segura, que és el nostre director de confiança i ha treballat amb nosaltres en el 75% dels espectacles. Si vols fer una obra professional, t’has d’envoltar dels millors.

X.I: Conec gent jove que em pregunta com entrar dins d’aquest món. Si per exemple saps fer màgia, dedica els teus esforços a trobar algú que sigui bo distribuint, produint o dirigint-te. De fet, és bàsic que la direcció ho assumeixi sempre una altra persona que tingui una mirada des de fora.

La majoria d’obres de Teatre al Detall són dramatúrgies de Jordi Palet, tot i que també tenen espectacles propis, com el Tip TAP Top.

Quan podrem veure «La Júlia i el tauró» a Calella?

T.B, X.I i N.I: Nosaltres que vivim dels bolos ens movem per tota Catalunya. Al setembre estarem a Santa Susanna i després marxarem a Mallorca. A Calella esperem portar-la durant el 2027, si tot va bé.