Sense qualificatius per a Ricky Rubio
Així m’ha deixat Ricard “Ricky” Rubio, després del Mundial de Bàsquet que s’ha celebrat a la Xina: bocabadat, al·lucinant. Si ara algú em pregunta com haig de qualificar al base del Masnou i jugador del Phoenix Suns a l’NBA, m’és impossible. Crack? Immens? El p***o amo? Tots els qualificatius són pocs!
Però, posem-nos en context. La Selecció Espanyola de Bàsquet s’ha proclamat Campiona del Món al Mundial de Bàsquet que s’ha celebrat a la Xina. I ho ha fet, derrotant grans seleccions en un camí que no ha estat fàcil: Puerto Rico, Itàlia, Sèrbia (que era una de les candidates en un principi a guanyar el Mundial) o Austràlia han estat les víctimes d’una Selecció Espanyola que ha fet un molt bon torneig, les coses com són. I després d’un partidàs contra la selecció Argentina, potser no tant igualat com s’esperava, però l’últim obstacle del campionat, el conjunt de Sergio Scariolo ha guanyat 75-95 proclamant-se campions del Món.
I és que Rubio anota de qualsevol manera, des de qualsevol angle i des de qualsevol distància: fent una entrada, un aro passat, de bomba, de mitja distància, de triple, de tir lliure,… és absolutament igual. Avui ha fet 20 punts, ha agafat 7 rebots i 3 assistències. Unes estadístiques estratosfèriques. I es que de mitjana en aquest Mundial, el base del Masnou ha fet 16 punts per partit!
Potser per això és ha estat escollit MVP de la Final, MVP del Mundial i un dels cinc millors inicials del Torneig, a més a més, òbviament, de la Copa del Món. És a dir, tot el que podia guanyar, ho ha fet.
Com a aficionat al bàsquet, però sobretot, sobretot com a MARESMENC, em quedo curt si només li dono les gràcies per aquesta (novament) classe magistral de bàsquet.
Però no només al Ricky Rubio. Sinó també a tots els jugadors de la Selecció Espanyola: Marc Gasol (que per cert, aquesta temporada ha guanyat l’Anell de Campió de l’NBA amb els Toronto Raptors), Victor Claver, Pau Ribas, Xavier Rabasseda, Pierre Oriola, Quino Colom, Sergio Llull, Javier Beiran, Willy Hernangomez, Juancho Hernangomez i Rudy Fernández, així com al seleccionador, Sergio Scariolo.
Rubio deia abans de començar el Mundial que aquest seria el seu Mundial. I ho ha estat. Sense cap mena de dubte.
Feia 13 anys que Espanya no es proclamava campiona del Món. La primera vegada, el 2006 al Japó, 13 anys després a la Xina. La Clau de l’èxit? La unió dels jugadors. Són més que amics. Són una família. Dins i fora la pista. I això, sigui la categoria que sigui. Òbviament es necessita talent, però si a més se li suma la bona avinença entre jugadors i equip tècnic, tot és possible. I aquests jugadors, aquest equip, tots junts, són imparables.
Proper repte: Jocs Olímpics de Tokyo 2020!
Gracies, campions. GRACIAS CAMPEONES.
