Gràcies, Pau!

Ahir a les 17:37h al Teatre del Liceu, Pau Gasol anunciava la seva retirada del bàsquet professional després de 24 anys. Gasol, als seus 41 anys i un inigualable palmarès, penja les botes. I els aficionats només poder donar-li les gràcies. Gràcies per tantes hores de son robades. Per tantes alegries i títols amb la Selecció Espanyola. Per tantes victòries i els dos títols de campió amb els Lakers…

El palmarès de Pau Gasol és immillorable. Va debutar amb el Barça el 17 de gener de 1999 i va jugar les dues temporades següents abans de marxar a l’NBA l’estiu de 2001.

Durant la seva primera etapa amb el Barça, va guanyar dues lligues (1999 i 2001) i la Copa del Rei de Màlaga 2001, on va ser nomenat MVP.

20 anys després va tornar a casa per jugar els últims minuts i tornar a aixecar un altre trofeu, la Lliga Endesa 2020-21. L’últim títol de la seva carrera.

Però el pivot de Sant Boi ha estat, sens dubte, el jugador més aclamat de la historia de la Selecció Espanyola Masculina. Gasol s’ha penjat 11 medalles en competicions internacionals, una més que Felipe Reyes, Juan Carlos Navarro i Rudy Fernández, i quatre d’aquestes medalles van ser d’or (Mundial de Japó 2006; Eurobasket Polònia 2009, Lituània 2011 i França 2015). 4 de plata: (Eurobasket Suècia 2003, Espanya 2007; JJOO Pekín 2008 i Londres 2012). 3 de bronze: (Eurobasket Turquia 2001 i 2017; JJOO Río 2016).

A més a més, va ser MVP al Mundial de 2006 i als Eurobasket 2009 i 2015. També Pau Gasol es va convertir en el màxim anotador de la història de l’Eurobasket del 2017 i també en el millor taponador de la historia dels Jocs Olímpics.

El català va ser escollit al número 3 del draft de 2001, a l’any següent es va convertir en el primer jugador no nord-americà en ser escollit Rookie de l’Any a l’NBA.

El seu palmarès a la millor lliga del món, tampoc es queda curta: 2 anells amb els Lakers (2009 i 2010). All-Star en 6 ocasions (2006, 2009, 2010, 2011, 2015 i 2016). El 2015, per cert, va protagonitzar un salt inicial històric juntament amb el seu germà Marc.

Recordo aquell dia, que va ser històric. Aquell matinada, recordo que deurien ser les 2:00h, Catalunya Ràdio va narrar el partit en directe i jo vaig tenir el luxe de poder veure el partit des d’allà i participar al programa especial “Gasol fins que surti el Sol”.

Tornant al palmarès de Gasol a l’NBA, en dues ocasions va formar part del segon cinc de la temporada (2011 i 2015) i en altres dues, del tercer (2009 i 2010).

Però a banda d’aquest magnífic palmarès, Pau Gasol ha destacat sempre per la seva humilitat. Una persona propera i amable.

Gasol, de 41 anys, ha posat fi a la seva carrera. Se’n va el jugador, però queda la seva llegenda. La seva irrupció va suposar un abans i un després per al bàsquet català, estatal, europeu i mundial. Ell, juntament amb tants altres jugadors, ens han regalat anys i anys d’èxits i un dels pilars de la Generació d’Or de la Selecció Espanyola.

I per rematar el dia, els Lakers van anunciar que retiraran la samarreta de Pau Gasol, i penjarà al costat de les samarres de llegendes com Jamal Wilkes, Jerry West, James Worthy, Shaquille O’Neal, KAreem Abdul-Jabbar, Magic Johnson, Gail Goodrich, Elgin Baylor, Wilt Chamberlain i, com no, Kobe Bryant, el seu amic i “germà”. 

Ja ho va dir Kobe al febrer del 2018. I tots sabem que la seva paraula és llei als Lakers: “No hi ha debat. Pau, quan es retiri, tindrà la seva samarreta a l’Staples al costat de la meva. La realitat és que no hauria guanyat aquests campionats sense el Pau; la ciutat de Los Ángeles no tindria aquests dos campionats sense el Pau”. 

Doncs si. Kobe, les teves paraules s’han fet realitat i les vostres samarretes estaran, per sempre més, una al costat de l’altre al més alt de l’Staples Center. 

Les samarretes de dos grans del bàsquet, el #24 i el #16, per sempre més, juntes. Com l’amistat que els unia en vida. I és que, el que va unir el bàsquet, no ho pot separar mai ningú.

El millor homenatge que pot tenir un jugador, és que retirin la seva samarreta. I el Pau, s’ho mereix. I els que hem tingut el plaer de veure’l jugar, hem estat uns autèntics afortunats. I només podem dir:

GRÀCIES, PAU!