Falsos entrenadors, bons pares?

Aquest passat cap de setmana han començat les competicions dels equips base de tots els clubs i esports i, malauradament, ben aviat també començarem a veure els típics “pares-entrenadors” a la graderia.

Si, suposo que ja saben de quins “personatges” em refereixo. Son els típics pares que estan a la graderia i no gaudeixen al veure al seu fill o filla jugar el partit. Estan més pendents de si ho fan bé, de si els seus companys els passen la pilota o si els entrenadors els treuen a jugar més o menys minuts. I pobre de l’àrbitre si li xiula una falta en contra o si rep una falta! Llavors ja li diuen de tot.

Són els típics que senten dir a la grada: “Passa-la”” “No, a aquest no li passis, que la perdrà!” “Però què fas!!” i un llarg etcètera.

Suposo que volen que els seus fills arribin on ells no han arribat. I això és un error. Però clar, estem parlant de categories de formació. Suposadament, els nens fan el respectiu esport perquè els agrada, perquè tenen els amics, etc. No perquè al pare o mare li agradi. Si és així… tenim un problema, i greu.

Però sabeu què és el pitjor de tot? Que a la gran majoria de casos, aquests pares que es tornen “bojos” als partits, normalment, insisteixo, no en tenen ni idea de les regles del joc.

Quan els jugadors ja són grans, ja saben ignorar als pares i estar pendent de l’entrenador i del partit. El problema ve, com deia, quan són petits i estan en edat de formació.

Aquí els més petits ja no saben a qui escoltar. Es bloquegen. “Si no faig el que em diu el meu pare, em fotrà la bronca, però si no faig cas al meu entrenador, em seurà a la banqueta”.

Es per això que aviat començarem a veure els famosos cartells de “Pares volem jugar amb aquestes regles”. Que queda molt maco, però, i si fem cas d’aquest “decàleg del bon comportament dels pares”? Si, sabeu aquells cartells que diuen coses com “No em cridis en públic”, “No cridis a l’entrenador”, “No menyspreïs a l’àrbitre”… És aquest l’exemple que donem als més petits de la casa? Després veus als joves a les grades mirant partits d’equips més grans i els veus insultant a l’àrbitre… I és molt preocupant. Els pares que facin de pares i els entrenadors, d’entrenadors.

Aquí una recomanació a tots els pares… torneu a llegir-vos aquestes normes. A veure si aquesta temporada no veiem a les notícies agressions als àrbitres o als entrenadors.

I una última cosa i més important…. rieu i divertiu-vos veient als vostres fills i filles jugar. Després d’un mal partit, anima’ls. I després d’una victòria, felicita’ls. Perquè ells sempre ho faran el millor que puguin. Igual que els àrbitres. I recordeu, que la gran majoria dels entrenadors són joves que cobren de manera simbòlica i entreguen el seu temps per ensenyar als vostres fills i filles els valors de l’esport i ho intenten fer de la millor manera possible.

2019-10-07T18:38:46+01:00 07/10/2019 | 18:38|Categories: La pissarra de l'entrenador|
X