10 anys sense Andrés Montes
Era la nit del 15 al 16 d’octubre de 2009. Arribava als mitjans de comunicació una notícia que ens va deixar glaçats a tots els seguidors de l’NBA. Andrés Montes havia mort als 53 anys.
I us preguntareu qui era Andrés Montes? Doncs era el narrador de l’NBA a Canal+ i també dels partits de la Selecció Espanyola de Bàsquet. També havia narrat partits de futbol. Era un dels meus ídols del món del periodisme esportiu.
De fet, jo seguia els partits de bàsquet (a part de perquè m’agrada) per escoltar-lo a ell. Per les seves frases, els seus mots als jugadors…. pel seu estil de comentar el bàsquet i el futbol.
Avui, enlloc de fer una columna d’opinió, vull fer aquest petit homenatge a un petit però gran home: Andrés Montes. I és que ell va marcar a més d’una generació per la seva forma de narrar el bàsquet.
Als qui recordin a Montes per la TV recordaran que sempre sortia amb la seva “pajarita”. Tenia una gran i impressionant col·lecció.
Era únic. Posava mots a tots els jugadors i alguns han passat a la posteritat. Montes “El Negro” (ell també tenia un mot) es va donar a conèixer per la gran majoria de públic amb els partits de La Lliga de futbol a LaSexta. Si… Andrés Montes va ser l’inventor del “tiki-taka” al futbol.
Però qui no recorda aquelles frases durant els partits de bàsquet com… “¡Jugón!”, “¡Wilma, abre la puerta!” “Ratatatatata”, “¡Pincho de merluza!” o “¡Multiusos Garbajosa! Lo mismo te cose un huevo que te fríe un alfiler!”
I les dels partits de futbol a LaSexta: “¿Donde están las llaves, Salinas?”, “¡Fútbol, pasión de multitudes!”, o “¡Futbol con fatatas!”
Sens dubte havies de riure a cada un dels partits que narrava. Era inevitable. Per ser com era, pel seu estil de narrar el bàsquet i el futbol, pel seu tarannà es feia estimar.
Ell, ho deia sempre, no es volia morir sense narrar l’or d’Espanya en un Eurobasket … el 20 de setembre de 2009, va fer el seu somni realitat. Un mes després ens deixava… Coses de la vida…
Gracias, Andrés, por haber hecho disfrutar a tanta gente con los partidos de baloncesto, con tu forma de narrar.
Us deixo amb aquest vídeo que LaSexta li va dedicar en el moment de la seva mort…
I recordeu que… “LA VIDA PUEDE SER MARAVILLOSA”.
Hasta siempre, Montes!
