Bàsquet: diversió o competició? (I)
L’altre dia, parlant amb l’entrenador i bon amic Xavi Isarn, va sorgir la pregunta que dona nom a la columna d’avui: bàsquet, diversió o competició?
Doncs home… jo crec que les dues coses són compatibles, i sempre segons l’edat. M’explico: (I aquest cop no parlarem del paper dels pares… això ho farem a la segona part d’aquest tema, a la propera columna.)
De Pre-Mini a Infantil, per exemple, ha de ser més prioritari la diversió, ja que recordem que estem en categories de formació, a més, el mateix reglament de la Federació Catalana de Basquetbol (FCBQ) ja t’obliga a fer jugar tots els jugadors convocats, ja que han de jugar un mínim i un màxim de períodes. Com deia, en aquestes categories ha de prevaldre la formació i sobretot la diversió dels més petits.
De Cadet a Sènior la cosa canvia. Aquí ja és bàsquet i la cosa ja es comença a posar seriosa. Òbviament la diversió ha de ser un dels pilars principals, però aquí ja entra en joc la competició. Ja deixem la formació, i el mateix reglament de la FCBQ deixa a l’elecció dels entrenadors el repartiment dels minuts entre els jugadors, sense ser obligatori que un jugador disputi el matx. Tot i que normalment, tots els jugadors acabaran jugant el partit, amb més o menys minuts.
Diversió o competició? Hem vist que les dues coses són compatibles, sempre mirant l’edat dels jugadors i el nivell al qual juguen. Amb els més petits, preval la diversió i en categories ja més altes, quan més competició hi ha millor s’ho passen els jugadors.
A més fixeu-vos que en cap moment he parlat de resultats. Perquè els resultats al cap i a la fi, als entrenadors ens importen ben poc (almenys als clubs petits hauria de ser així). És clar que ens agrada guanyar, però això és secundari. Durant els partits fem “teatre”: ens emprenyem, fotem bronques, cridem, etc… En un partit, sigui Pre-Mini, Cadet o Júnior ens hem de centrar en aplicar tot allò que s’ha treballat durant la setmana als entrenaments. I sempre, procurant que els jugadors s’ho passin bé, guanyin o perdin els partits. Tot i que, les coses com són, quan més igualat sigui el partit (de categories de Cadet cap amunt) més emoció i més ens agradarà a tots.
A més… als clubs humils, els entrenadors acabem sent majoritàriament joves que ens agrada el bàsquet i transmetre els nostres coneixements i sobretot els valors de l’esport: respecte, treball en equip, esforç, compromís, etc. als més petits i que, per cert, cobrem simbòlicament. Per exigir resultats, ja estan els clubs professionals que per això els jugadors i entrenadors cobren el que cobren. Però del tema dels sous esportius, en parlarem en una altra ocasió.
Per tant, bàsquet: diversió? Sí. Competició? També.
