Política futbolística

Sempre es parla del poder que té el futbol a la nostra societat. I és ben cert que avarca més del que se li atribueix a aquest esport.

Els termes en els que hem viscut o vivim actualment la política s’assimilen força a actituds relacionades amb l’esport que tot ho manipula. Clars exemples ho poden ser la nostra manera de votar al municipi, o com reaccionem davant d’idees diferents a les del partit que votem. Entre d’altres.

Calella no n’és una excepció, sinó que més aviat n’és un exemple.

Anem a les eleccions municipals de 2019. Cal votar i cal fer-ho amb la responsabilitat que això comporta. La política i el futbol no s’han de tractar igual. Pots ser del Barça, de l’Espanyol o de l’equip que vulguis. I tot i que pots canviar d’equip quan et doni la gana, s’entén, que per sentiment, no ho facis mai. En política podem analitzar els diversos partits que s’hi presenten i les seves propostes, podem escoltar entrevistes, mítings, tertúlies i debats, podem participar-hi d’una manera activa, etc. I només després, amb una opinió formada, votar aquell partit que més en consonància estigui amb els teus pensaments o ideals. Però no, no és així. Votem per sentiment de pertinença a un partit. I els partits canvien (i molt!). No valorem les propostes de la resta i ens deixem emportar per aquella tradició familiar, per aquella tendència contemporània o simplement per aquella aversió a allò que és desconegut o innovador.

Al mateix temps votem a la persona. A aquella crack. A aquella persona que ella sola fa i desfà, que tothom calla quan ella parla, que té experiència i contactes. I com hem dit abans, no ha de ser així. Cal votar sabent que la política no la fa una sola persona, sinó tot un grup de persones, militants i simpatitzants que suporten un partit. Un partit amb un programa electoral que desenvoluparan entre totes. Hem de passar de noms i cares, i cercar idees. Aquelles idees que afectaran el nostre dia a dia: preus de les coses que comprem, ajudes i subvencions, inversions al municipi, neteja, etc. Tot, és política.

I parlant de cracks… Sabeu que els partits polítics fan fitxatges? Un exemple el tenim al nostre Ajuntament. Un dels nostres regidors té un sou assignat prèviament a la formació de l’equip de govern, com a condició per formar-ne part. És a dir, les regidores cobren “x”; i ell cobra “x + 5000” per ser qui és. La política, al meu parer, no hauria de ser una carrera professional, sinó un servei a la ciutadania per uns anys concrets. La dotació econòmica ha de ser generosa, ja que tenen una responsabilitat enorme. Però de ben segur que no ha de ser assignada d’una manera subjectiva. No son futbolistes…

I parlant de carreres professionals, i en aquest cas de carreres polítiques, no podem oblidar les portes giratòries. Aquell polític que és fidel al partit i que no es desvia mai de l’interès d’aquells que manen de veritat, té el futur assegurat. President d’una companyia energètica, o d’una telefònica, o d’un banc, assessor o càrrec de confiança aquí o allà, etc. Igual que en el cas dels futbolistes, acabaran essent entrenadors, caça-talents, presidents honorífics, director tècnic, etc.

I seguint en termes futbolístics, uns consells per fer política:

• Regateja totes aquelles notícies que son partidistes i analitza la informació per tu mateixa. Que no et clavin cap gol.
• No siguis individualista i parla amb l’equip. Parlar de política amb la gent és bo. Permet canviar impressions i provoca obrir espais al teu cap que estaven fora de joc.
• No facis cap passa enrere i tira a l’atac. Seguir les teves idees i exigències és la teva tàctica, que ha d’estar per sobre de la tàctica dels partits polítics.

El 14 de febrer hi ha lliga espanyola i eleccions a Catalunya. Per responsabilitat amb nosaltres mateixos i amb els que venen darrera… Cada cosa al seu moment!

CALELLA COMUNICACIÓ ha cedit aquest espai a totes les formacions polítiques perquè expressin els seus valors a través de columnes d’opinió.