La COVID-19 ha costat 68 euros extra per habitant als ajuntaments
Una despesa extra per l'Ajuntament va ser la desinfecció de les residències
Un estudi de l’Associació Catalana de Municipis posa xifres al cost de la compra de material, la neteja i el descens d’ingressos.
Els ajuntaments catalans xifren en 68 euros per habitant la despesa extraordinària a la que han hagut de fer front arran de la pandèmia de la COVID-19.
Segons un estudi fet per l’Associació Catalana de Municipis (ACM), més de 200 ajuntaments han declarat més de 38 milions d’euros de despeses extraordinàries. L’àmbit que més diners s’ha endut és el d’hisenda i governació, amb 18 milions d’euros. El segueixen els serveis a les persones, amb 7,5 milions d’euros, les mesures de promoció econòmica amb 5 milions, ensenyament amb 4,5 milions i manteniment d’equipaments i instal·lacions municipals amb 3 milions d’euros.
Algunes de les accions concretes que els ajuntaments han portat a terme a causa de la crisi sanitària són ajudes directes als sectors més afectats, la compra d’aparells informàtics perquè els fills de famílies vulnerables poguessin seguir les classes telemàtiques, l’exoneració o la reducció de taxes i impostos per sectors com el comerç o el turisme, el pagament d’hores extraordinàries de personal o la desinfecció d’espais esportius, socials i educatius. A més, han patit caigudes en la recaptació d’altres impostos vinculats a l’aturada de l’activitat. A Calella, també es van reduir els ingressos de la zona blava en deixar-la gratuïta durant l’Estat d’Alarma.
Els Ajuntaments de tot Catalunya van haver de realitzar modificacions de crèdit urgents al seu pressupost. A Calella, el ple del mes de juny va aprovar una modificació del pressupost de l’any 2020 per adaptar les partides per valor de 559 mil euros. Dins d’aquesta modificació s’hi contemplaven 122 mil euros en suplements de sous a l’atenció social i complements a entitats socials calellenques. Prèviament s’hi havia fet un traspàs de 84 mil euros a aquestes partides d’atencions assistencials.
En la modificació de crèdit a mitjans del 2020 com a afectació degut a la COVID-19, també s’hi contemplava un excés de 15 mil euros a serveis de neteja de serveis públics, de 71 mil euros en manteniment i vigilància de la platja i de 75 mil euros per incrementar la partida de foment del turisme que va servir per la campanya “és Calella”.
Amb les dades que reflexa l’ACM, si la nostra ciutat té 19.277 habitants, a un cost de 68 euros per habitant, el cost esperable a Calella seria de 1.310.836. Això és correspon aproximadament amb un 16,8% del pressupost total municipal. Està previst que el consistori tanqui els comptes de 2020 durant aquest primer semestre, d’aquesta manera es podrà analitzar la xifra d’impacte COVID-19 calellenca.
Aquests 559 mil euros van sortir de la reserva de la valoració de llocs de treball dels treballadors municipals -que finalment no es va arribar a realitzar i queda, encara, pendent- i de les despeses que no es van realitzar de La Volta Ciclista, la Fira i les diferents festes populars. Algunes entitats culturals calellenques tampoc van rebre la subvenció anual acordada.
Per tot plegat, l’Associació Catalana de Municipis reclama al Govern 150 milions d’euros per compensar la despesa extraordinària del 2020 i 150 milions més per als plans de recuperació econòmica de 2021. De moment, el Govern de la Generalitat s’ha compromès a destinar 120 milions d’euros (20 milions durant el 2020 i els 100 restants durant el 2021) a través d’un programa d’ajudes a projecte que permetin la reactivació econòmica en aquells sectors més afectats i a les famílies més vulnerables.
L’ACM també s’ha adherit a la petició de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies de reivindicar un Fons Estatal d’un mínim de 3.000 milions d’euros per reactivar pobles i ciutats, que el president Pedro Sánchez va signar l’agost passat.
Aquests diners es destinen als municipis a raó de la seva població i són per fer front a finançar les pèrdues del transport públic municipal i solucionar les tensions de tresoreria per la participació als Tributs de l’Estat. Els municipis també poden utilitzar, amb condicionants, el romanent de tresoreria acumulat.