Un calellenc a La Palma: “des del balcó veig la fumarada que fa la lava quan entra al mar”

• Toni Padrós és un calellenc resident a Tazacorte, un dels pobles afectats pel volcà Cumbre Vieja

L’actualitat informativa porta dues setmanes centrada a l’illa canària de La Palma, després que un dels seus volcans, el Cumbre Vieja, entrés en erupció i els rius de lava cobrissin tot el que es trobava al seu pas. A un dels municipis propers, a Tazacorte, hi viu un calellenc, Toni Padrós. Va néixer a Calella, va viure uns anys a Arenys de Mar, i va tornar a Calella, on ha residit pràcticament tota la vida. Ara porta quatre anys a La Palma. “Des del balcó veig la fumarada que fa la lava quan entra al mar. De la desembocadura de la lava estic a 1,5 km”, explica.

Veure com surt la lava del volcà impressiona als habitants de La Palma

Afortunadament, els inconvenients que li provoquen el volcà es redueixen a escoltar el seu rugit dia i nit i a haver d’escombrar el balcó amb assiduïtat, però “no m’han hagut de confinar ni evacuar. A 500 metres hi ha un barri que es diu San Borondón que sí que han estat confinats. Depèn de com bufa el vent tenim més pols de lava o menys”. El que sí que ha canviat és el tipus de vaixell que navega per la costa: dels creuers i vaixells plens de turistes han passat a bucs de l’Armada, d’investigadors i de salvament marítim.

Toni Padrós assenyala que només tres dels 14 municipis de La Palma han quedat afectats: El Paso, Los Llanos i Tazacorte, aquest últim és on ell resideix. Però la lava no ha arribat als nuclis centrals, sinó només a alguns barris. La particularitat de la zona és que les cases estan molt disseminades i, per tant, l’afectació del volcà és molt local, d’uns 3 km2. Però molts dels propietaris d’aquestes cases tindran problemes a l’hora de demanar ajudes, ja que “aquí hi ha molta autoconstrucció, hi ha molta gent que no té la casa escripturada”. Tot i la desgràcia, Padrós no entén per què s’han construït cases sobre zones que ja havien estat afectades per la lava d’altres volcans anteriorment, on ja se sabia que hi havia la possibilitat que tornessin a entrar en erupció.

Una de les rutes de senderisme més famoses de La Palma s’anomena precisament “Ruta de los Volcanes” i passa per diversos volcans. Només veure’ls “fa por”, admet en Toni, però ja dona a entendre que la zona pot ser conflictiva.

A més d’habitatges, la lava també ha enterrat conreus, que majoritàriament són de plàtans, alvocats, raïm i patates. I és que “la societat palmera és molt agrícola”, confirma en Toni. Una altra complicació amb la que s’han d’enfrontar els habitants del territori afectat és que la lava ha arrasat les dues canonades que portaven aigua a la zona més rica de plataners, un fet que els està fent perdre la producció dels camps que s’han salvat. A més, els talls de carreteres provocats pel volcà afecten a 6.000 persones.

La lava ha enterrat camps de conreu, una de les formes de vida dels residents de La Palma

Tot i que a curt termini en Toni augura “misèria”, assegura que La Palma és “un paradís” on “es viu molt bé. No hi ha poder adquisitiu, però hi ha una qualitat de vida que espanta”. També hi busca la part positiva: “el que ha fet el volcà és posar l’illa de La Palma al mapa. Ara ningú confondrà La Palma amb Palma de Mallorca o amb Las Palmas”.