El 28 de maig de 2023 es posaran les urnes perquè els calellencs votem quin partit volem que governi la pròxima legislatura. El 12 de maig començarà oficialment la campanya electoral, però quan encara queden més de set mesos, a Calella ja s’ha iniciat.

Queden 7 mesos per les eleccions municipals i a Calella ja s’ha obert la temporada d’anuncis, promeses, favors i traïcions. Com si fos una pel·lícula, els calellencs assistim a tota una sèrie de moviments polítics i declaracions més o menys previsibles. El clímax del poder polític es concentra al ple i en l’edició d’aquesta setmana s’han dit moltes coses sense que calgués formular paraules.

Torres allunya posicions amb Buch

Els canvis més evidents han estat els del líder socialista, Josep Torres. Ha allunyat posicions amb Marc Buch, física i metafòricament: ha canviat de seient i ja no seu al costat de l’alcalde, també ha deixat de ser el portaveu del govern. Aquests canvis deixen palès que l’afinitat que tenia amb Montserrat Candini no s’han reproduït en el nou alcalde. A més, va ser en privat -en el grup de WhatsApp que tenen els portaveus dels diferents grups municipals- on Torres va anunciar que deixava de ser portaveu del govern, un detall que hagués passat per alt si no hagués estat interpel·lat pel líder d’ERC. Ara Torres torna a parlar en nom del PSC i la seva número 2 -i cap de llista a les eleccions-, Cindy Rando, continua dona les explicacions de les seves àrees.

De portes enfora, a Josep Torres no se’l veu als actes institucionals o socials als quals assisteixen altres regidors. Rando, en canvi, ha augmentat la seva exposició pública dins i fora de les xarxes socials. En el seu cas, sembla que la relació amb Buch no ha canviat.

Veus del partit no estan d’acord amb la posició de cap dels dos regidors i volen que el PSC tingui més protagonisme, el que han anat perdent en detriment de Junts per Calella – PDeCAT durant els últims 8 anys.

Divorci de Buch del PDeCAT

La relació de Buch amb el partit que encapçala, Junts per Calella – PDeCAT, si que ha canviat i s’ha tornat distant després d’anunciar que seria el cap de llista de Junts per Catalunya Calella. On més s’ha notat ha estat en les declaracions dolgudes -i molt dures- d’Albert Torrent a l’emissora pública, qui queda com la cara més visible del PDeCAT. Tots els moviments que fan es miren amb lupa i tothom n’és conscient. Per això, el ple va ser una bassa d’oli: cap paraula va sonar més alta que una altra i la formalitat va ser molt present.

Tot i així, és evident que Torrent no confia en Buch i no se n’amaga, malgrat és l’alcalde qui compta amb el poder d’atorgar o retirar responsabilitats i, per tant, es pot imposar en un conflicte. A la Generalitat, el president Pere Aragonès va exercir aquest poder cessant al vicepresident, Jordi Puigneró, fet que va desembocar en la desfeta del govern català.

La ciutadania està esperant quin serà el proper capítol del que ja sembla un culebró entre Junts i el PDeCAT, fent apostes sobre si finalment hi haurà un final feliç i s’ajunten en una única candidatura o si s’imposa el drama i lluiten de forma separada per l’alcaldia.

Noves cares i velles glòries

Una nova actriu ha entrat en acció al PP. Céline Coronil encapçalarà la llista popular, desfent l’idil·li del partit amb Ciutadans, amb qui estaven intentant forjar una relació. Però Ciutadans -o Guillermo Gomis, l’única cara visible del partit- encara no s’ha pronunciat, pel que el capítol no ha acabat. De fet, Ciutadans ha perdut en gran mesura el poder de fer de frontissa entre govern i oposició per les mans esteses d’ERC i Calella en Comú.

Precisament els Comuns i Esquerra veuen tots els moviments polítics des de la seguretat de tenir els seus candidats presentats i sense fer gaire soroll. Es mantenen al marge de picabaralles esperant que sigui el seu moment de glòria. Calella en Comú promet un canvi de tarannà amb Sebastià Tejada al capdavant, fent una oposició més dura que recordi l’època d’ICV. A Esquerra, seguint amb Xavier Ponsdomènech, no es preveuen canvis substancials malgrat també incorporarà cares noves.

A l’altra banda de l’espectre polític, la CUP queda al marge de l’enrenou i ja ha escollit la persona que optarà a l’alcaldia, però encara no la volen donar a conèixer i esperaran a més endavant. Una opció que plantejaven els cupaires seria dividir-se la legislatura entre els primers de la llista, portant el seu model assembleari a l’interior de la institució.