El doctor Joan Guix deixa la presidència de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva (CSMS) reconeixent que els professionals sanitaris “no tenen bones condicions laborals”, que la inversió a l’Hospital ha estat “pràcticament nul·la” i que “estructuralment i tecnològicament no està a l’alçada del que hauria d’estar”, unes afirmacions lapidàries sobre el centre de treball més important de la ciutat, el que aglutina més personal i que dona servei a tot l’Alt Maresme i part de la Selva.

Fa tot just quatre anys que Guix va assumir el càrrec de president i en aquest temps els treballadors han seguit amb les mateixes reclamacions, especialment a nivell de condicions laborals, segons ha reconegut a RCTV. La pandèmia, a més, ha empitjorat la situació, portant als professionals al límit. No obstant, Guix s’escuda en què tot el sistema sanitari de Catalunya està igual i que les condicions en què treballen a l’Hospital de Calella i, en general, a tots els centres que gestiona la Corporació són similars.

Guix va arribar a la presidència de la CSMS quan encara era secretari de Salut Pública de Catalunya, càrrec que va exercir des del 2015 fins al 2020, estant al capdavant de les principals decisions sanitàries del país durant els moments més difícils de la pandèmia, és a dir, durant el confinament. Al mes de maig del 2020 va deixar-lo per motius de salut, però es va mantenir com a màxim responsable de la Corporació. Ara ha demanat al govern català que el cessi en haver complert els quatre anys als quals es va comprometre. Precisament acaba de rebre la la Medalla Josep Trueta, una distinció que atorga el govern de Catalunya a les persones i entitats que han destacat de manera significativa pels serveis prestats amb vista al progrés i la millora de la sanitat.

Guix marxa admetent totes les mancances, però negant que sigui una situació crítica. Considera que si que és “difícil” però que hi ha esperança per l’ampliació de l’Hospital, la qual afirma que tenen el “compromís per escrit” de la reserva de crèdit de 600 mil euros per l’avantprojecte i el pla funcional. Reconeix que no hi ha una partida específica al·legant que “no hi ha d’haver cap etiqueta”, restant importància al fet que si que hi hagi aquestes partides concretes per altres centres sanitaris. Posa com a horitzó l’any 2028, segons les previsions actuals, en contraposició a l’anunci de Salut l’any 2020 quan es va anunciar que l’ampliació estaria enllestida l’any 2025.

El president afirma que un dels fets que podria endarrerir el projecte s’ha salvat: a les cates que s’han fet a l’espai on s’ha de construir el nou edifici no s’hi han trobat restes arqueològiques. En canvi, si que s’ha allargat el procés burocràtic del nou aparcament; Guix s’excusa en què un dels membres de la Corporació va trigar a signar els estatuts i, per tant, a cedir l’espai del darrere de Can Saleta a l’Ajuntament on s’ha de construir l’edifici.

Manca de professionals

El doctor ha declarat que “serveis que haurien d’estar reforçats senzillament no hi ha gent per reforçar-los”. És una de les denúncies més repetides per part dels professionals de diferents unitats, però especialment d’Urgències. Guix passa la pilota a l’Estat afirmant que hi ha una “imprevisió important a nivell de professionals”, sobretot d’especialistes, pel que se supleix contractant professionals estrangers.

Apunta la manca de professionals i la manca de finançament com els principals problemes, intrínsecament relacionats, una situació que no es dona a altres països on les condicions salarials i laborals són molt millors, pel que molts sanitaris marxen fora on poden arribar a cobrar el doble del que reben aquí.

Desavantatges de l’Hospital de Calella

Guix va ser un dels primers sanitaris en estar contractat directament per l’Hospital, pel que coneix perfectament l’evolució del centre. També la resta de desavantatges competitives davant d’altres hospitals: el fet que no s’hi faci recerca, la falta d’equipaments d’última tecnologia i les tan comentades condicions són els principals. Tot i així, ha explicat que estan a punt d’instal·lar equips com una ressonància magnètica i dos TAC i que s’estan millorant les endoscòpies, la cirurgia laparoscòpica o l’estructura de laboratori.