En Jaume és un calellenc que no té una professió habitual, sinó que ha pres el camí fàcil i enlloc de treballar, roba les pertinences d’altres persones. Aquest estiu està a la platja de Barcelona, a la zona de la Barceloneta. És tot un personatge, conegut per la Policia Local del nostre municipi i ara també per la Guàrdia Urbana de Barcelona. Ningú el vol a prop. Va cometent furts d’imports inferiors a 400 euros per evitar la presó.

En els furts, a diferencia dels robatoris, el lladre no ha de vèncer cap resistència ni violència. Amb tot, si l’objecte sostret té un valor inferior a 400 euros es considera que és un delicte lleu de furt, segons el Codi Penal, amb penes d’un a tres mesos.

El delicte lleu de furt, al ser inferior a dos anys, no obliga a entrar a presó i per la multireincidència cal que els casos s’ajuntin; però la forma com està organitzada la justícia i la disgregació geogràfica dels delictes ho fa difícil.

Aquest calellenc es dedica a anar per la platja de les zones turístiques i localitza pertinences que queden a la sorra de la platja sense la supervisió dels seus propietaris. Assegura, després que el detingui un agent de paisà de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que és més fàcil robar a Calella que a la ciutat comtal.

“Un cop entro a la platja només penso en la primera tovallola que hi hagi buida, agafar la motxilla i marxar”, diu davant la càmera, però amb la cara difuminada. Aprofita mentre el propietari s’està banyant; assegura que no es difícil. Tot i la detenció de la policia, confessa que amb tota probabilitat tornarà a delinquir, “no tinc por”.

El problema és que perquè hi hagi un judici per furts, cal que hi hagi denúncia. Moltes de les persones que han patit un furt no volen iniciar un procediment judicial ja que entenen que el furt s’ha produït per una distracció pròpia; a més els processos judicials són complicats i cal anar presencialment als jutjats i perdre temps; per aquest motiu, a les estadístiques dels cossos policials no acostumen a sortir els valors reals d’aquests tipus de delictes menors.

En Jaume ha estat a la presó sis mesos. Ell mateix explica que també ha comès robatoris amb força entrant en algun habitatge i s’ha endut objectes. Assegura que es pot viure d’aquesta manera i que essent constant pot arribar a guanyar uns 30 euros al dia cometent furts a la platja aquest estiu.

La policia de Calella el té controlat    

Ell mateix ho explica als periodistes de Cuatro, la cadena de televisió nacional que emet en obert per TDT: “Allà [fa referència a Calella] la policia no em deixa viure. M’aturen diversos cops al dia”. La seva cara ja és coneguda entre els policies locals i comerços calellencs i ara també li està començant a passar a Barcelona. La Guàrdia Urbana el va detenir i, després de denunciar-lo i tornar una bossa robada a la seva propietària, el van deixar en llibertat al cap de 17 minuts. “Aquí [a Barcelona] hi ha més possibilitats, hi ha més gent. Una mica més fàcil, pensava jo. […] Però on jo visc és bastant turístic, també. Acostumo a fer-ho on visc”, confessa.

La Guàrdia Urbana va escorcollar en Jaume i li va retornar la motxilla sostreta a la víctima. (Foto: Cuatro)

Assegura que ha comès més de 200 robatoris i que va per temporades: “quan he tingut feina, o m’ha anat millor, quan he venut droga no he robat”. A l’hivern, les platges estan buides, pel que la feina a la qual es dedica canvia, malgrat continua sent il·legal.

Indignació entre comerciants

Enguany està essent especialment complicat pels comerciants calellencs; a part de no omplir el calaix durant la primera meitat de l’estiu per la falta de clients, denuncien a través de grups de WhatsApp que pateixen robatoris de petit import.

La setmana passada, una parella també de Calella va dedicar-se a entrar a diferents comerços de la ciutat per sostreure articles en furts que no passen dels 400 euros. El sector comercial ja té pressupostades les pèrdues per robatoris des de principis de temporada i els fa repercutir en el preu final dels productes que sí que venen, però enguany la xifra és més alta.