Can Saleta té una mina d’aigua, situada al turó al darrere de l’edifici municipal amb el mateix nom. Actualment, es pot albirar una paret enrajolada des de la N-II, que seria l’entrada. Els Amics del Patrimoni Històric de Calella han preguntat a l’Ajuntament si la construcció del futur aparcament de Can Saleta afectarà aquest punt d’accés a la mina i des del consistori els han confirmat que no, tot i que per poca distància, i volen condicionar-la i convertir-la en una zona de descobriment del passat de la ciutat, fent-la accessible a la ciutadania.

La Diputació de Barcelona està treballant en el mapa de Patrimoni Cultural Local de Calella, un document que recull tots els elements arquitectònics, patrimonials i culturals del municipi a mode d’inventari i que hauria d’estar enllestit el mes de juny. En el marc d’aquest document, els Amics del Patrimoni Històric de Calella volen que també es tinguin en compte les mines d’aigua de Calella, actualment oblidades, i que es converteixin en un punt de divulgació que serveixi, alhora, per la seva preservació. “Proposarem la possibilitat d’incorporar totes les mines de Calella per declarar-les patrimoni, recuperant trossos i podent-les visitar”, va afirmar Xavier Gamell, president de l’entitat, en la conferència que van organitzar en relació a les mines d’aigua a càrrec de la historiadora Montserrat Millàs i l’espeleòleg Francesc Alfambra.

Xarxa de mines subterrània

La historiadora Montserrat Millàs va començar una recerca sobre l’aigua a Calella quan es va jubilar i es va establir a la ciutat. Explica que els Saleta van ser els tercers grans propietaris que van tenir el permís reial per tenir una mina d’aigua a Calella, però aquesta no és l’única que hi ha a la ciutat.

A partir de la documentació existent, ha elaborat un mapa amb la xarxa de mines que hi ha al subsòl i apunta a l’aqüeducte que va del Torrent del Raig al de La Coma -tots dos donen a la Riera Capaspre- com una de les infraestructures més sofisticades. La mina del Torrent del Raig té uns 2 km de llargada i sembla ser la que està en millors condicions, explica Millàs, mentre que La Coma té uns 800 metres. Els Amics del Patrimoni Històric proposen batejar aquesta xarxa calellenca com la Conca de la Riera.

La historiadora afirma que totes les mines continuen tenint aigua i considera que es podria utilitzar per usos com el reg, tot i que adverteix del perill que suposen les bombes d’aigua. “El més important és que hem de lluitar contra els motors a les fonts de les mines”, afirma, una posició que comparteix plenament l’espeleòleg i llicenciat en Ciències Biològiques Francesc Alfambra, qui es mostra molt contundent contra l’especulació que s’ha fet de la terra per part de les granges de ramaderia intensiva que han contaminat els aqüífers, especialment les de porcs.

Alfambra, expert en mines d’aigua, forma part del Grup d’Espeleologia de Badalona que ha recuperat bona part de les mines del municipi, publicant les seves conclusions en diferents volums del llibre sobre les mines de la Serralada de Marina.