El paper dels pares en el món de l’esport

2019-12-17T21:22:22+01:0017/12/2019|

Avui us porto la segona part de la columna “Bàsquet: diversió o competició?”. En aquella columna vam veure que, segons el nivell i la categoria, pesava més o una cosa o l’altra, però que les dues eren compatibles. Bé, ara entra en joc el paper dels pares. Un tema complicat, per cert.

Normalment s’acostuma a proposar als pares la realització d’algun esport, en aquest cas el bàsquet. Les raons? Moltes i molt diverses. Qualsevol nen ha de fer una activitat lúdica pel simple fet de passar-ho bé practicant-la i sentir-se satisfet i feliç a l’acabar. Però hi ha vegades que, per alguns motius, els nens avorreixen l’activitat i ja no la gaudeixen.

Alguns d’aquests motius? Dificultats per adaptar-se o, fins i tot, situacions on els pares són massa exigents o excessivament competitius.

També és cert que la gran majoria de pares només busquen que els seus fills es diverteixin fent esport i no estiguin tot el dia i a cada moment jugant amb les “maquinetes”.

Existeixen els pares molt involucrats amb l’esport del seu fill. L’acompanyen als entrenaments, als partits. I després el recullen. Als partits, l’animen, independentment del resultat final. Li pregunten com l’hi ha anat.

Després trobem als pares massa exigents o competitius. Veurem que normalment pressionen al seu fill perquè ho faci tot perfecte. En cas contrari, el solen renyar, el corregeixen o, fins i tot, el critiquen. I ja en els casos més greus, que malauradament n’hi ha, els propis pares exigeixen a l’entrenador que el seu fill jugui més o que esbronqui als altres nens perquè no fan les coses com, segons ells, les haurien de fer.

Siguem sincers, el més important quan un nen fa un esport què és? En aquest cas, el propi bàsquet, no? Que el nen al fer una activitat saludable li generi alegria, que permeti relacionar-se amb altres nens. Fer amistats. Socialitzar-se. Per tant, com a pares, s’han de tenir en compte una sèrie de coses perquè els més petits puguin seguir gaudint de l’esport en concret sense por ni pressions.

Com? Doncs, primer, deixar clar que l’objectiu final de l’esport no és guanyar. Cal capgirar aquesta mentalitat i fer-li veure que el més important és que es formi, s’eduqui i s’ho passi bé. Per tant, aquí és bo trobar el club que transmeti aquests valors, que normalment, són la gran majoria.

A més, sempre s’ha d’animar al nen. Mai, mai l’heu de cridar, ni li heu de donar ordres des de la grada. D’igual manera, li heu d’ensenyar a tenir respecte amb els companys, els entrenadors i els equips rivals. I cal, primer de tot, que vosaltres us apliqueu el “cuentu”. És a dir, ja ho sabeu… no insultar a l’àrbitre, no criticar a l’entrenador… Òbviament hi haurà decisions que no us agradaran respecte al vostre fill… Però els petits també han d’aprendre a que no tot és com ell vol. Protegir-lo està bé. Molt bé. És el que s’ha de fer. Però no cal sobreprotegir-lo. Perquè, quan siguin adults, no sabran resoldre els problemes que es trobin. I cal que prengui decisions i que s’equivoqui, tot pel dia de demà.

I cal tenir sempre present que els nens han d’escollir aquell esport que ells vulguin. No el que vosaltres vulgueu. Cal que ells escriguin el seu futur, i no han de fer allò que vosaltres vau ser incapaços de fer.

I molts pares direu… Si tu no ets pare. I teniu tota la raó del món. No sóc pare. Sóc entrenador. Fa 10 anys. Pocs? Potser si. O no. No tinc l’experiència d’un que porta entrenant 40 anys. També, cert. Però he vist tot tipus de pares. I m’he trobat en moltes situacions amb pares… I entenc totes les posicions. Dels més involucrats als massa exigents. I creieu-me que els primers gaudeixen més veient els partits dels seus fills que els segons. Així que recordeu que la vostra feina és animar als vostres fills a seguir practicant qualsevol esport independentment dels resultats dels partits. I la nostra feina, la dels entrenadors, transmetre els valors de l’esport i sobretot formar persones, que sàpiguen treballar en equip, socialitzin, empatitzin, etc… tot perquè puguin conviure en una societat millor, i, si pot ser, en un futur millor.

És per això que a la següent columna us explicaré 16 normes o consells que tots els pares haurien de complir per tal de que nens i pares gaudeixin del bàsquet (i qualsevol esport).

Comparteix el contingut!

Go to Top