• Visitables a la planta -2 d’un centre comercial, per sota de l’aparcament de vehicles, unes restes arqueològiques de l’antiga “Tarraco” que van ser notícia en el seu moment per la poca delicadesa en la construcció de l’edifici del damunt i la pressa de les institucions.

Ens remuntem a l’any 1994 i hi veiem moltes similituds amb el cas del tractament de les ruïnes romanes trobades a Calella on s’hi ha de construir el supermercat Aldi.

En aquesta ocasió, en un terreny del Parc Central de Tarragona, es pretenia construir-hi un centre comercial. Com que Tarragona -l’antiga Tarraco– té enterrades sota terra ple de construccions i restes romanes, per cada obra s’hi ha de preveure una primera prospecció per comprovar què s’hi troba a sota. En aquest cas, va ser l’empresa Erosmer València, del grup d’Eroski, qui va promoure aquestes prospeccions. Eroski volia convertir la zona del Parc Central en una gran superfície comercial i ho va aconseguir.

El cas és que, en el moment de fer les prospeccions, van trobar restes romanes: es tractava d’una basílica funerària, datada de la primera meitat del segle V. A més a més, hi havia restes d’enterraments, formava part de la zona funerària de l’antiga Tarraco romana. Després s’han arribat a descobrir més de 200 difunts.

Quan l’empresa Eroski va veure les ruïnes que tenia a sota, i per evitar que li agafés espai de l’aparcament que tenia plantejat, va demanar a la Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya poder traslladar les runes que s’havien trobat i col·locar-les a la terrassa del mateix edifici. Amb una decisió sense precedents, la Comissió li va donar la raó i ho va autoritzar.

Cada demarcació té una Comissió Territorial de Patrimoni, en el nostre cas és la de Barcelona. Està formada per persones i tècnics escollits pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, representants de municipis amb conjunts històrics o zones arqueològiques i un representant del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Aquests òrgans tenen, entre d’altres funcions, autoritzar les intervencions en zones arqueològiques, emetre informes, autoritzar trasllats o eliminar restes arqueològiques.     

La decisió de permetre traslladar les restes trobades al subsòl del Parc Central va sobtar als acadèmics -de la Universitat Rovira i Virgili- i les entitats -algunes amb més de 150 anys d’història- sensibles per la conservació, estudi i dignificació del patrimoni arqueològic tarragoní. L’Ajuntament del moment, inicialment, no es va manifestar, després en sabrem el motiu. La pressió política dels partits de l’oposició, però, van obligar al Govern municipal del moment (CiU i PP) recórrer i guanyar la decisió del trasllat. La Generalitat també estava governada per CiU.

Tot aquest despropòsit va acabar permetent la construcció d’un supermercat de 35.000 m2 i amb més de 120 botigues. Amb una planta d’aparcament al subterrani i la modificació de la planta subterrània -2 per conservar-hi les restes trobades. L’aparcament es va construir a la planta més alta de l’edifici, la terrassa, on Eroski pretenia posar-hi les restes trobades. Així doncs, la planta -2 acabava essent -i fins el dia d’avui és així- dedicada a les ruïnes romanes de la basílica funerària que acollia les despulles dels màrtirs, cremats a l’amfiteatre tarragoní i que formava part d’un extens centre eclesiàstic que sembla perdurar fins al final del segle VII. L’accés a aquest complex arqueològic s’ha de fer a través de l’aparcament del centre comercial.

Per fer possible el centre comercial del Parc Central de Tarragona es va fer una requalificació del terreny a través d’un nou Pla General.

Però a més a més, els plànols del centre comercial no es van modificar per no alterar la previsió que portava l’empresa que en faria la construcció posterior i, com es pot observar en la mateixa planta de les restes arqueològiques, les columnes que suporten la planta superior estan posades sense tenir en compte l’estructura de les restes de la basílica funerària que s’hi va trobar a sota. Les obres van començar al 1995 i van acabar dos anys més tard amb la inauguració del centre comercial.

La UNESCO (Organització de les Nacions Unides per l’Educació, la Ciència i la Cultura), en més d’una ocasió va arribar a demanar informació al consistori tarragoní arran de queixes formals per l’actuació de les obres del centre comercial al conjunt arqueològic.

Posteriorment s’hi va construir una planta més pel damunt amb l’objectiu d’ampliar el centre comercial. Des de 2018 que Eroski va tancar i va adquirir el centre comercial el Grup BonPreu, que hi té un supermercat de la seva marca, Esclat.

Presumpte corrupció en la requalificació de terrenys: el cas Parc Central

Va esclatar un cop ja construït l’Eroski, quan arran d’una investigació per un altre presumpte cas de corrupció urbanística a Tarragona -el cas Terres Cavades, que va quedar arxivat- van acabar donant amb el que es coneix com el Cas Central. El que en castellà s’anomena “pelotazo” urbanístic, en què un entramat d’empreses van adquirir els terrenys on s’hi havia de construir el supermercat prèviament a la requalificació urbanística del Pla General de l’any 1994. Les obres van començar sense permís i, a més a més, el centre comercial va acabar obrint sense llicència d’activitats.

En el sumari, de més 33.000 pàgines, es descriu que una empresa va adquirir els terrenys i, posteriorment, es van vendre a un altre entramat d’empreses fins que Eroski ho va adquirir a un preu desorbitadament més alt. Pel mig, una modificació urbanística impulsada des del consistori tarragoní que permetia construir-hi un centre comercial.

De la instrucció del cas, que va durar 15 anys, hi van resultar imputades 8 persones: el regidor convergent d’urbanisme del moment de l’Ajuntament de Tarragona, diversos empresaris, fins i tot un directiu d’Eroski i un advocat-assessor. Es demanaven inhabilitacions i multes que rondaven els 1,8 milions d’euros.

De moment, que hagi trascendit, resta pendent de judici.