Li falta esperit de mobilització a Calella?

Centenars de persones van manifestar-se ahir contra una agressió sexual a Mataró i, en general, contra la violència de gènere.

  • Capçalera de la manifestació a Mataró. (Foto: Capgròs)
2021-09-14T21:02:29+01:00 14/09/2021|

Ahir es produïa a Mataró una concentració multitudinària de suport cap a una dona que va patir una agressió sexual en grup. Per desgràcia, aquesta xacra social encara es manté i, a més, massa sovint. Però la mobilització ciutadana de rebuig cap aquest tipus d’agressions demostra que hi ha esperança. Que, com diuen les pancartes, no estem soles. Però no a tot arreu hi ha aquest recolzament popular. Calella n’és un exemple.

Malauradament, la nostra ciutat no s’ha escapat de la toxicitat masclista. L’any passat, una noia menor d’edat va ser agredida sexualment als afores de la Fàbrica Llobet durant la festa de Carnaval. Amb només 16 anys, aquella experiència l’ha marcat per tota la vida. Però a Calella ningú va convocar cap acte de suport cap a la víctima.

Al 2019, una nena de 10 anys va denunciar abusos sexuals per part d’un jove de 18. Tampoc ningú es va mobilitzar. L’única reacció va ser la decisió de l’Ajuntament de personar-se com a acusació particular en el judici.

L’any 2014, un home va matar la seva dona al local que regentaven, un restaurant situat a la Plaça de les Roses. Va ser condemnat a 18 anys de presó per aquest assassinat masclista, tot i que en un primer moment la hipòtesi era que s’havia suïcidat. Encertadament, es va convocar una concentració de rebuig contra aquest crim, mobilitzant un centenar de persones. També va ser condemnat per la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat del moment, Ana Mato.

Al 2015, una turista sueca va aparèixer esquarterada dins d’una maleta en uns terrenys boscosos a la part alta de la Riera Capaspre. L’autor del crim, de gran violència, va ser la seva parella, que va ser condemnat a 23 anys de presó. En aquest cas, sí que es van organitzar concentracions de rebuig contra la violència masclista, tot i que només es van aplegar una cinquantena de veïns. En aquest cas, ni la víctima ni l’assassí tenia cap tipus de relació amb la nostra ciutat, tot i ser el més atroç.

Els calellencs van solidaritzar-se amb la víctima calellenca que va aparèixer morta al seu restaurant i amb la turista sueca assassinada i van condemnar rotundament els crims masclistes amb concentracions de rebuig. Tot i així, no van ser massives, aplegant només un centenar de persones en el cas local i una cinquantena en l’internacional.

Deixant de banda la violència masclista, aquest mateix estiu, un grup de joves va patir insults homòfobs i amenaces quan sortien de sopar d’un restaurant calellenc. Entitats, representants polítics i partits van condemnar els fets, però tampoc va haver cap acte públic. Val a dir que no hi va arribar a haver violència, malgrat l’atacant va amenaçar-los amb un mosquetó.

Al febrer d’aquest any, una anciana va aparèixer morta al seu domicili del carrer Església. Hores d’ara, encara no se sap què va passar, tot i que els Mossos treballaven amb la hipòtesi d’un homicidi. Tampoc ningú va sortir al carrer.

Aquests fets demostren que Calella té poca capacitat de mobilització quan un succés inhumà pertorba la pau de la ciutat. Només en dos dels casos la ciutadania va respondre amb un rebuig públic als carrers, amb poca afluència, malgrat tots ells van esgarrifar la societat.

Que no hi hagi voluntat per convocar concentracions no vol dir que els calellencs no hi participin quan se’n celebra una. Es pot comprovar, per exemple, en els actes del 8 de març, dia de la dona. També en les manifestacions independentistes, de fet, després de l’1-O es va produir la més massiva. O en altres mobilitzacions que s’han convocat a nivell general davant de tots els ajuntaments com, per exemple, quan es va fer pública la sentència de la violació en grup de La Manada durant les festes de Sant Fermí a Pamplona, que va indignar a la societat per ser massa indulgent amb els violadors. Calella se suma a les concentracions quan es produeixen situacions macabres a altres localitats, però generalment no les convoca quan passen a la pròpia ciutat. Quan sí s’arriben a celebrar, l’afluència de la gent no és massiva, tal com caldria esperar.

Per què les entitats calellenques no es mostren més actives davant d’aquest tipus de casos? Temen no tenir prou poder de mobilització? Per desinterès? Perquè no se’n parli més? Cada entitat tindrà els seus motius.

A l’Ajuntament tampoc li convenen les manifestacions per aquest tipus d’actes, ja que impliquen que la ciutat no és un oasi. Com tampoc ho és cap altre municipi. Però és cert que la brutalitat d’alguns successos han marcat per sempre més algunes localitats, com és el cas d’Alcàsser.

La regidora d’Igualtat, Cindy Rando, ha volgut que se sàpiga que va participar a la manifestació de suport a la víctima de Mataró publicant-ho a les seves xarxes socials. Quan s’han fet mobilitzacions a Calella també hi ha estat present, però no ha fomentat concentracions en els casos en els que no s’han produït i que estaven relacionats directament amb l’àrea que lidera.

Aquest divendres, però, hi ha convocada una concentració de rebuig a la construcció del supermercat Aldi al damunt del jaciment del Roser. Fa uns mesos, hi va haver un intent d’organitzar una manifestació a favor de la seguretat, en un moment en el que la tensió entre els veïns era palpable tant pels continus aldarulls a La Bruna com per altres robatoris que s’havien produït a la ciutat. Potser les coses estan canviant. O potser només alguns temes desperten prou les emocions com per ser susceptibles d’atrevir-nos a convocar un acte públic.

X