Els requisits per obtenir ajuda econòmica de Política Social a Calella

Pot ser difícil demanar ajuda en un moment de necessitat econòmica

  • La situació de pandèmia ha provocat que molta gent necessiti ajuda econòmica per tirar endavant. Pot ser difícil bucejar entre tota la informació que hi ha a internet, per això destaquem els requisits que cal complir per rebre una prestació de Política Social de Calella.

2021-09-12T18:19:28+01:0012/09/2021|

La pandèmia de la COVID-19 ha afectat seriosament l’economia de moltes llars calellenques. Hi ha qui ha perdut la feina, d’altres que porten temps a l’atur; però també hi ha famílies que, tot i tenir una feina estable, els seus ingressos no són suficients per poder fer front a tots els pagaments. A més, alguns serveis bàsics com la llum estan incrementant el seu preu, fet que es veu repercutit a la factura.

Des de l’Ajuntament, a través del departament de Política Social, poden atorgar prestacions de caràcter econòmic o donar atenció tant a persones individuals com a famílies o a unitats de convivència, és a dir, persones que visquin en un mateix domicili tot i no tenir relació de parentiu. Per poder-hi accedir, cal complir una sèrie de requisits, que combinen criteris econòmics i socials.

Les ajudes poden anar des de l’alimentació o els productes d’higiene bàsics al pagament del lloguer o de la hipoteca, passant també pels medicaments o l’atenció als infants o a la gent gran.

Segons les bases reguladores de Serveis Socials, per obtenir una ajuda és necessari ser major d’edat o estar emancipat legalment, també estar empadronat a Calella o en tràmit d’empadronar-s’hi. Tot i així, les persones que no estiguin empadronades al municipi però que hi visquin, com a mínim, des de fa tres mesos i estiguin en situació de vulnerabilitat també podran rebre ajudes per cobrir les necessitats socials bàsiques. Això s’aplica especialment a les persones en situació de sense sostre.

Pel que fa als criteris econòmics, des de Política Social es fixen en els ingressos de la persona o de la família, concretament, en si té uns ingressos iguals o inferiors a l’1,3 de l’Índex de Renda Suficiència de Catalunya (IRSC) mensual per al primer membre de la unitat. A nivell pràctic, el límit és de 739,86 euros per un adult. En el cas d’un adult i un infant, aquesta quantitat puja a 961,81 euros, i si és un adult i dos infants, el llindar està als 1.183,77 euros. Per una família de dos adults i un infant, el nombre d’ingressos mínim és de 1.331,74 euros i, en el cas de dos adults i dos infants, el límit és de 1.553,70 euros. Les persones individuals o famílies que no arribin a aquestes quantitats, són susceptibles de rebre una ajuda.

L’import mensual dels ajuts econòmics no podrà superar els 125 euros al mes. La suma de diferents prestacions a una mateixa família es limitarà a 600 euros a l’any, exceptuant els ajuts a la dependència. De forma excepcional, es podran superar aquestes quantitats per raó de necessitats justificades. Tenint en compte que el màxim que es pot rebre pel pagament del lloguer o de la hipoteca és de 600 euros al mes i amb les xifres que es mouen en l’actualitat, és molt probable que només es pugui fer front a un o dos mesos, pel que pot resultar insuficient. Pel que fa a alimentació, com a molt es poden rebre 3 vals d’aliments a l’any.

Els professionals de Política Social valoraran amb punts si la persona sol·licitant compleix els requisits, sent 50 el màxim de puntuació que es pot obtenir. A més dels criteris econòmics i els d’empadronament, també hi ha altres qüestions que es tenen en compte, com estar en situació d’atur, tenir un grau de discapacitat o dependència, ser família nombrosa o monoparental o tenir persones grans a càrrec.

A canvi de rebre les prestacions, les persones beneficiàries també han de complir una sèrie d’obligacions, com acceptar ofertes de treball formulades pels serveis públics d’ocupació o seguir un pla de treball marcat pels tècnics. També caldrà mantenir l’empadronament i continuar vivint a Calella durant el temps que es percep l’ajuda.

L’atorgament de les prestacions depèn de la disponibilitat pressupostària de l’Ajuntament, motiu pel qual es valora el grau de necessitat de les persones sol·licitants.

El procediment per rebre les ajudes pot ser llarg i cal acreditar la situació social i econòmica amb una llarga llista de documentació, fet que pot semblar desencoratjador. Tot i així, les persones en situació delicada o de vulnerabilitat poden rebre una ajuda que els pot resultar molt valuosa en un moment determinat.

Per iniciar el procés, es pot fer a través d’internet o presencialment a la Fàbrica Llobet-Guri, de dilluns a divendres de 9h a 13:30h i dilluns a la tarda de 16h a 18:30h.

La Bruna i la desconnexió de Política Social

Dues treballadores de Política Social estaven presents durant el desallotjament de La Bruna. Preguntaven a les persones que sortien de l’edifici si estaven empadronades a Calella, davant d’una resposta negativa, la seva feina amb aquella persona concloïa. No van seguir les pròpies bases que regeixen la seva actuació, ja que indiquen clarament que “podran ser sol·licitants de prestacions d’urgència les persones individuals i les que formen part d’una unitat de convivència, encara que no estiguin empadronades al municipi, sempre que efectivament siguin residents, visquin o es trobin de manera estable a Calella, amb una antiguitat demostrable de 3 mesos i sempre que es tracti de la cobertura de necessitats socials bàsiques o es detecti una situació de vulnerabilitat social i humanitària”.

El fet de ser desallotjades de l’edifici on vivien, tot i que de forma irregular, demostra que es trobaven en situació de vulnerabilitat. Només calia observar-les per veure que les maletes que treien de les habitacions eren les úniques pertinences que tenien. Segons l’Ajuntament, van donar suport a una persona després del llançament. La resta d’inquilins no van rebre res, tot i que una parella jove estava empadronada a Calella. Una altra parella de residents va tenir una solució temporal costejada pels partits de l’oposició.

La no aparició del regidor de Política Social, Ramon Llamazares, i les seves posteriors declaracions van provocar que la CUP en demanés la dimissió i que l’oposició presentés una moció de reprovació, que finalment no va prosperar.

Comparteix el contingut!

Go to Top