• El projecte constructiu de l’Aldi preveu foradar el jaciment amb 15 columnes

El portaveu del moviment veïnal en defensa del jaciment del Roser, Joan Juhé, titlla de “formatge gruyère” la forma com quedaran foradades les restes romanes. Ho diu en el context de la frase feta “tenir més forats que un formatge gruyère”, que s’utilitza per indicar que una superfície està plena de forats.

No li faltarà raó a la Plataforma per la dignificació de la Vil·la Romana de Calella tenint en compte el projecte constructiu que està revisant el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. En aquest, s’hi contemplen fins a 15 columnes que foradaran les ruïnes romanes descobertes a la parcel·la on s’està construint el futur supermercat Aldi.

Quantes vegades hem sentit, llegit o dit això que una cosa té més forats que un formatge gruyère? Realment, el típic formatge amb forats no és aquest, sinó el suís emmental. És cert que el gruyère pot tenir petits orificis, dispersos i no més grans que un pèsol, però res a veure amb els que caracteritza els emmental, que són tan grans com una cirera o fins i tot una nou.

El projecte que va dissenyar l’arquitecte Erik Solés contemplava aquestes 15 columnes que es recolzen sobre uns daus de formigó armat de 2 metres de costat. Si una columna no afecta una paret romana, l’afectarà l’estructura de formigó que farà de fonament de l’edifici. Les columnes s’endinsaran cap al subsòl fins a 10 metres. Al mateix temps, aquests daus de formigó armat també hauran d’estar interconnectats entre si.

Plànol en 3D del jaciment

Precisament, el que defensa la Plataforma, assessorada per especialistes en el món de la construcció, és que els plànols no reflecteixen l’obra real. CALELLA COMUNICACIÓ, que ha tingut accés al projecte executiu entrat al registre de l’Ajuntament de Calella, ha pogut constatar que en la memòria ni s’hi esmenta que s’hi han de construir tres plantes superiors d’habitatges al damunt del supermercat i, en canvi, si hi preveu una coberta metàl·lica.

En els plànols que formen part del projecte executiu s’hi contempla una segona fase del que només s’hi dibuixa un perfil sense definir i una entrada prevista per a usos docents i sanitaris. No s’hi projecta la possibilitat d’usos residencials d’acord amb la intenció del consistori i amb el sentit de l’última modificació urbanística, aprovada l’abril d’enguany, tres mesos abans de la presentació del projecte.

A la vista d’un expert en arquitectura o enginyeria, el projecte constructiu sembla que estigui redactat depressa i corrents per poder complir terminis. De fet, aquesta és una pràctica habitual en projectes executius d’obra, sobretot per aconseguir el més aviat possible les llicències. La presentació d’aquest projecte va coincidir en el temps amb la declaració de Bé Cultural d’Interès Local del jaciment del Roser.

L’accés a les ruïnes

Un altre dels punts polèmics és com s’accedirà per anar a veure les ruïnes un cop estigui l’edifici construit. Al costat de l’entrada de vehicles de l’aparcament -2 hi haurà l’entrada que donarà peu a la vista romana. Aquesta estarà situada al costat de la la Plaça Dolors Pujol i Vila, que limita amb els habitatges Sant Quirze i l’enllaç de la carretera d’Hortsavinyà amb la N-II.

L’accés per anar a visitar les ruïnes descobertes constarà d’unes escales i un passadís molt estret. En principi, que contempli el projecte executiu actual, no es preveu que sigui accessible per a minusvàlids. Caldrà baixar uns 6 metres fins a nivell del jaciment.

Els tècnics de la Plataforma estan preocupats ja que al haver-se cobert de sorra el jaciment serà dificil extreure-la de nou un cop s’hagi construït l’edifici del damunt. El projecte executiu d’obres no contempla extreure la sorra de nou. Per tant, a priori el supermercat s’inaugurarà amb el jaciment impracticable. El fet que l’edifici del damunt estigui construït dificultarà l’extracció de la sorra.

Segons s’extreu dels plànols, a la planta subterrani 2 de l’aparcament s’hi podrà veure una part de la ruïnes romanes a través d’una claraboia. De nou, els plànols no situen les jàsseres, les bigues que permeten mantenir l’estructura del terra de l’aparcament -2. Així doncs, aquesta claraboia estarà reticulada i tampoc servirà per a visualitzar correctament la futura museïtzació, ja que la majoria de les ruines no quedaran visibles. A més, degut als requeriments de seguretat contra incendis, s’haurà d’aillar l’aparcament de la planta inferior.

La claraboia des de l’aparcament -2

Els experts de la Plataforma també han constatat que l’alçada lliure que quedarà per sota  dels aparcaments de vehicles no serà suficient per ubicar-hi les ruïnes per dos motius: per un costat les restes romanes tenen, en el punt de la volta romana que dóna accés a una de les cambres de la vil·la rústica, més alçada que la disponible a la planta; per altra banda, tampoc permetrà visibilitzar el jaciment en la seva integritat. 

El jaciment gairebé a tocar del sostre del forjat

Precisament el govern municipal va vendre la futura museització visualitzant-la com un projecte semblant al Museu de Badalona, que també estàn soterrades però l’alçada de la planta superior està a més de cinc metres, quan el projecte s’assembla més al del Parc Central de Tarragona.